Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La recerca en gènere guanya pes en els diversos departaments i en el premi al millor treball de fi de grau

La recerca en gènere guanya pes en els diversos departaments i en el premi al millor treball de fi de grau

Les III Jornades del Centre d’Estudis de Gènere, amb el suport de la Unitat d'Igualtat, han inclòs el lliurament del Premi al millor TFG en aquest àmbit, que enguany han tingut una participació rècord de 66 treballs.

31.10.2018

Reconèixer i mostrar la recerca en perspectiva de gènere i en diversitat sexual que es fa a la Universitat Pompeu Fabra, una de les accions incloses en el II Pla d'Igualtat Isabel de Villena de la Universitat, ha estat l’eix de les III Jornades del Centre d’Estudis de Gènere, que compten amb el suport de la Unitat d’Igualtat.

Les Jornades, que han tingut lloc el 30 d’octubre, de 9.30 a les 15.00 hores, a la sala de graus Albert Calsamiglia de l’edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella, han inclòs el lliurament del IV premi al millor treball de fi de grau a la recerca en gènere, al qual s'han presentat un total de 66 propostes, 25 més que l’any passat (amb un augment del 46%) i 42 més que fa dos anys.

En la quarta edició del premi s'han presenat un total de 66 propostes, 25 més que l'any passat

Jaume Casals ha presidit l’acte de lliurament dels premis, que han comptat amb la presència de Núria Balada, presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD),  entitat que dota aquests guardons; Tània Verge, directora de la Unitat d’Igualtat; una de les dues estudiants premiades, familiars, tutors dels treballs i altres membres de la comunitat universitària.

Ivet Pintó i Berta Fernández, autores dels dos treballs premiats

Ivet Pintó Calderer, estudiant del grau en Humanitats, autora del treball “L’ensenyament de l’Antiga Roma en l’educació primària: una mirada amb perspectiva de gènere”; i Berta Fernández Rosón, estudiant del doble grau en Dret i Economia, pel treball “Women’s roles in post-war societies: their contribution to economic reconstruction”, han estat es guanyadores ex aequo del premi, que està dotat amb 1.500 euros, a repartir.

Ivet Pintó no ha pogut assistir a l’acte, i ha recollit el premi la seva mare. No obstant això, a través d’un vídeo gravat des de Finlàndia, on està cursant un semestre en el marc dels seus estudis en Educació Primària, ha explicat els objectius i el contingut de la seva recerca, que ha estat dirigida per Marina Picazo, professora del  Departament d’Humanitats.

El treball examina la didàctica de la civilització romana en l'educació primària

El treball, que examina la didàctica de la civilització romana en l’educació primària, parteix del món acadèmic i revisa les aportacions i els canvis que ha suposat la introducció de la perspectiva de gènere en els estudis clàssics. Segons l’autora, “Si bé la història feminista i la història de les  relacions de gènere s’han consolidat com a alternatives que qüestionen la visió tradicional i androcèntrica sobre l’antiguitat, aquests ‘nous’ relats historiogràfics encara no es tradueixen en la pràctica educativa que es desenvolupa a les aules d’educació  primària”.

Per al jurat, format per diversos membres del  Centre d’Estudis de Gènere, de la Unitat d’Igualtat i una representant de l’Institut Català de les Dones (va ser Lorena Pérez, advocada feminista, que va traspassar durant el procés d’avaluació de les obres, i a la qual s’ha recordat amb emoció i agraïment) “el treball posa de manifest com, tot i que s’hagi començat a introduir la perspectiva de gènere en els estudis clàssics, això no s’ha reflectit a les escoles, on malauradament l’androcentrisme encara hi és molt present. El protagonisme es continua donant a la part de la vida i de la cultura considerades masculines, com la guerra, mentre que s’invisibilitza la feina de cures o el manteniment de la comunitat”.

Sí que ha pogut assistir a l’acte de lliurament Berta Fernández Rosón, autora del segon treball premiat, “Women’s roles  in post-war societies: their contribution to economic reconstruction”, que ha fet sota la direcció de la professora Laura Mayoral. El treball analitza quines són les deficiències en les perspectives adoptades tant per la literatura com per les polítiques d’intervenció per veure si inclouen una perspectiva de gènere i per detectar quins poden ser els factors que poden obstaculitzar l’empoderament econòmic de les dones.

L'obra analitza quines són les deficiències en les perspectives adoptades tant per la literatura com per les polítiques d'intervenció

L’autora ha explicat que la seva proposta mostra com en temps de conflictes, les dones ocupen els rols dels homes i es converteixen en la columna vertebral de l’economia, i això podria ser una oportunitat per al seu empoderament i per estendre les seves iniciatives econòmiques en la postguerra. No obstant això, l’evidència mostra que, en moltes ocasions, les dones reprenen els seus rols tradicionals un cop finalitza el conflicte.

El  jurat ha destacat l’obra per “el seu plantejament trencador, original per la seva capacitat de sortir del pensament hegemònic occidental i la identificació de dos punts clau: d’una banda, la urgència d’incloure la perspectiva de gènere en les polítiques d’intervenció que impulsa la Unió Europea en contextos postconflicte, per tal que se superi el model de dona víctima i es contribueixi de manera efectiva a l’apoderament de les dones. D’altra banda, la necessitat de reconèixer la feina comunitària de les dones autoorganitzades, i posar el focus en la capacitat d’agència de les dones en la reconstrucció de les societats que han patit un conflicte bèl·lic”.

Parlaments de Tània Verge, Núria Balada i Jaume Casals

Tània Verge, abans de procedir al lliurament dels guardons, ha destacat l’extraordinària participació que hi ha hagut en la quarta edició dels premis, amb 66 treballs, que pertanyen a set de les vuit facultats de la UPF (Dret, Ciències Polítiques i Socials, Comunicació, Humanitats, Traducció i Interpretació, Economia  i Empresa i Ciències de la Salut  i de la Vida), a més d’un d’Elisava, un centre adscrit de la Universitat. Aquest fet, segons la directora de la Unitat d’Igualtat, “demostra que els estudis de gènere formen  part del nucli central de totes les disciplines i que la perspectiva de gènere pot  aplicar-se a tots els temes”.

Els dos reptes de cara a la propera edició són que es presentin treballs de totes les facultats i augmentar la participació masculina

De cara a l’edició del curs 2018-2019, la directora de la Unitat d’Igualtat s’ha proposat dos reptes: “En primer lloc, que es presentin treballs de totes les facultats. En segon lloc, que els estudiants homes (a la convocatòria s’hi han presentat dos nois) sentin que aquesta mirada analítica crítica no els és aliena, que participin més de la recerca  feminista”. La nota mitjana dels treballs presentats ha estat de 9,15, i la qualificació mínima per presentar-se era de 7,5.

Núria Balada, directora de l’Institut Català de les Dones (ICD), després de recordar que per a l’entitat és una prioritat treballar amb totes les universitats del  país i que la llei d’igualtat obliga a introduir la perspectiva de gènere en tots els estudis universitaris, ha recalcat que encara hi ha molts dèficits. “Però hem de ser optimistes, ja que la feina feminista està començant a donar els seus fruits. Necessitem molta gent que facin de palanca, de revulsius generadors de continguts a les universitats publiques”.

Per acabar, ha emfasitzat que cal “passar de la igualtat normativa a la igualtat real, que és el que demana tot el país. El Govern de la Generalitat està a punt d’aprovar un pla director de formació en igualtat de gènere.  No és un tema de justícia, sinó de necessitat”.

Jaume Casals, rector de la UPF, ha pronunciat el darrer parlament de l’acte, en el qual ha felicitat a les estudiants guanyadores, a totes les persones participants, i ha agraït la tasca del vicerectorat de direcció de projectes per al compromís social i la igualtat  i de la Unitat d’Igualtat per avançar en aquest àmbit. “Els objectius del programa són molt més ambiciosos, però anem pel bon camí”, ha afirmat.

“No hi ha pràctica que tingui l’interès que ha de tenir si no fa referència a la salut i al benestar del  planeta, i el gènere és un bon exemple d’aquest tipus de penetració que cal aconseguir”

El rector ha parlat del “desafiament” que la Universitat ha introduït en el seu perfil, amb el projecte Planetary Wellbeing: “No hi ha pràctica que tingui l’interès que ha de tenir si no fa referència a la salut i al benestar del  planeta, i el gènere és un bon exemple d’aquest tipus de penetració que cal aconseguir”, ha afirmat.

Jaume Casals, que ha anunciat la voluntat de convocar un premi de recerca en gènere per a treballs de fi de màster per al curs vinent, ha destacat que la universitat no sols té objectius acadèmics, sinó també de socialització: “Els altres objectius no valen res sense aquest, i tot  plegat no serveix de res si no en traiem un benefici en termes de benestar”. Finalment, s’ha mostrat partidari d’una universitat amb una organització on les diferents unitats tinguin una mirada transversal, amb una estructura menys jerarquitzada.

Mostrar la recerca en gènere que es porta a terme des dels diferents departaments

Prèviament al lliurament de premis, i des de primera hora del matí, les Jornades del Centre d’Estudis de Gènere (CEDG), han inclòs tres panels, en els quals diversos investigadors i doctorands de la Universitat, pertanyents als departaments de  Ciències Polítiques i Socials, Comunicació, Dret, Traducció i Ciències del  Llenguatge i Tecnologies de la Informació i les  Comunicacions, han presentat les seves recerques al voltant del gènere.

El primer panel, sota l’epígraf “Discriminació, polítiques d’igualtat i mercat laboral”, moderat per Giulia Mariani (Departament de Ciències Polítiques i Socials, DCPIS), ha inclòs sis presentacions. Ha obert les ponències Maria José González, coordinadora del Centre d’Estudis de  Gènere, que ha  presentat la recerca “The Hideen Cost of  Flexibility: A Factorial Survey Experiment on Job Promotion”, centrada en el paper dels  estereotips en els processos de promoció laboral. Entre d’altres aspectes, conclou que cal repensar les mesures de flexibilitat per tal que no tinguin un impacte negatiu.

Tània Verge, de la seva banda, ha presentat “The Deinstitutionalisation of Corporate Board Quotas in Spain: Resisting Change, Challenging Resistance”, en la qual conclou que les polítiques d’igualtat, en aquest cas les quotes femenines fixades per llei en els consells d’administració de les empreses, no són mai implementades de manera efectiva i es van erosionant, tant durant les fases d’implementació com d’adopció, fins a perdre efectivitat.

El segon panel, “Relacions íntimes, drets LGBT i ma(pa)ternitat”, moderat per Luize Ratniece, investigadora del DCPIS, ha inclòs cinc presentacions, en les quals s’han tractat aspectes tan diversos com l’economia domèstica i la igualtat de gènere (Beyda Çineli), la implementació de la llei 11/2014 en l’àrea de Comunicació de la UPF (Rafael Ventura), la representació de la maternitat a la blogosfera espanyola, per tal d’esbrinar si perpetua o qüestiona les desigualtats de gènere (Mittzy Arcienega) o l’autoinseminació i els models familiars alternatius  (Amaia Forcada).

Finalment, el tercer panel, “Representació de les dones en els mitjans de comunicació, llenguatge  i tecnologies”, moderat per Pilar Medina-Bravo, professora del Departament de Comunicació, ha tingut com a fil conductor  la  comunicació, els mitjans i altres productes culturals en aquest àmbit. Recerques sobre l’evolució de la representació de les dones en la música més escoltada pels joves a Catalunya (Priscila Álvarez), els  paisatges discursius en moviment (Alba Marín Romero) o l’educació tecnològica dins del Programa María de Maeztu DTIC-UPF (Aurelio Ruiz), ha centrat el seu contingut.

Les jornades han conclòs amb la taula rodona “Dinàmiques interseccionals d’exclusió en la carrera acadèmica”, moderada per Maria José González, i amb la participació dels investigadors Karo Moret (Departament d'Humanitats), i Irene Torres, Elisa Ruiz i Adrián Ponce, del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.

 

Escolta els protagonistes

Escucha a los protagonistas

Listen to the key figures

Tània Verge, directora de la Unitat d'Igualtat

Maria José González, coordinadora del Centre d'Estudis de Gènere

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

93 542 21 00

[email protected]

Para más información

Noticia publicada por:

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

93 542 21 00

[email protected]

For more information

News published by:

Institutional Communication and Promotion Unit

93 542 21 00

[email protected]