La publicació de la recerca en català, a debat: entre l'impacte i el compromís

12 i 13 de novembre del 2026

Llibre d'actes de l'Onzena Jornada Tríptic

Els dies 12 i 13 de novembre del 2026 tindrà lloc la dotzena jornada científica de la Càtedra Pompeu Fabra, titulada "La publicació de la recerca en català, a debat: entre l'impacte i el compromís" 

En el panorama acadèmic contemporani, la representació, la transmissió i la difusió del coneixement es troba travessada per una tensió fonamental: la necessitat d’aconseguir una projecció internacional, mitjançant l’ús de l’anglès com a llengua franca, i, alhora, la responsabilitat social i lingüística de mantenir el català com a llengua de ciència i d’alt nivell acadèmic i intel·lectual. Aquest debat no és purament teòric; té conseqüències directes en la sostenibilitat de la llengua, en la transferència de coneixement a la societat i en la trajectòria dels investigadors.

Per una banda, el sistema d’avaluació científica, tant nacional com internacional –imposat per les bases de dades de les revistes científiques i reforçat per les agències d’acreditació– prioritza l’anomenat “factor d’impacte”. En aquest marc, publicar en revistes d’alt índex de citació, majoritàriament en anglès, s’ha convertit en un requisit pràcticament indispensable tant per a la supervivència acadèmica com per a l’obtenció de finançament. Aquesta inèrcia empeny doncs molts investigadors catalans a relegar la seva llengua materna a l’àmbit de la docència o de la divulgació local, amb el subsegüent risc d’una anomenada “substitució funcional” que això comporta, en què el català deixa de ser útil per als usos científics més avançats.

Per altra banda, però, hi ha un compromís ètic, cultural i social indiscutible envers la llengua catalana. La recerca finançada amb fons públics ha de redundar en benefici de la societat que la sosté. Publicar en català garanteix que les troballes científiques –especialment en àmbits com les ciències humanes i socials, la salut comunitària o el dret local– siguin accessibles directament per als professionals, les institucions i els ciutadans del país. A més, si una llengua deixa d’expressar conceptes científics i tecnològics d’avantguarda corre el perill de quedar al marge de la modernitat i de perdre la seva capacitat de crear terminologia pròpia.

Davant d’aquesta dicotomia, la solució no consisteix ni en l’aïllament lingüístic ni en la renúncia a la internacionalització de manera sistemàtica, sinó en la cerca d’un equilibri viable o de terceres vies encara poc explorades. De fet, ja hi ha moltes veus crítiques amb el sistema actual de valoració de la recerca. Així, iniciatives com el multilingüisme en les publicacions, l’ús de plataformes d’accés obert amb resums traduïts i la inclusió de les revistes científiques en català en els criteris d’avaluació en són segurament eines clau. Però calen, també, polítiques que donin valor a aquestes propostes. El compromís amb la llengua i amb la recerca d’impacte global no són ni han de ser objectius excloents, sinó dos pilars d’una mateixa ciència rigorosa, arrelada al país i universal alhora.

En aquesta Dotzena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra ens proposem, doncs, parlar de la publicació de la recerca en català i d’explorar alternatives que permetin als investigadors catalans representar i transmetre la seva recerca sense haver d’abandonar sistemàticament la seva llengua.

Inscripcions

Dijous 12 de novembre del 2026
Institut d’Estudis Catalans
(carrer del Carme, 47. Barcelona)

17.00-17.20 h Inauguració de la Dotzena Jornada, a càrrec del vicepresident de l'IEC, Andreu Domingo, i de la rectora de la UPF, Laia de Nadal

17.20-17.30 h Presentació, a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra

17.30-18.30 h Conferència inaugural: "Hauria de ser la llengua catalana present en la recerca científica?", a càrrec de Roderic Guigó, catedràtic de Bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra i cap de grup al Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Divendres 13 de novembre del 2026
Universitat Pompeu Fabra
(auditori de Mercè Rodoreda, campus de la Ciutadella. Carrer Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)

9.00 h Recepció dels assistents

9.15-10.00 h Conferència "El valor de la llengua catalana en l’avaluació de la recerca del sistema català d’avaluació de la recerca", a càrrec de Mercè Gisbert, catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili i directora de l'AQU Catalunya

10.00-10.30 h Debat

10.30-11.00 h Pausa i cafè

Trilogia de converses

11.00-12.00 h Conversa 1. El futur de la ciència en català: parlen joves investigadors

Moderador: Ludovic Masson, doctorand a la Universitat Pompeu Fabra (Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge)

Ponents:

  • Irene Quintana, doctoranda a la Universitat de Girona i a la Universitat de la Sorbona (Departament d’Història)
  • Elisenda Aguilera, doctoranda a la Universitat Pompeu Fabra (Departament de Comunicació)
  • Jorgina Serra, doctora en Infermeria i Salut i professora de l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau

12.00-13.00 h Conversa 2: Qualitat, indexació i llengua: reptes de l'edició científica en català

Moderador: Joaquim Gea, professor del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF

Ponents: 

  • Mercè Lorente, editora en cap de la revista Terminàlia i professora de la Universitat Pompeu Fabra
  • Jordi Mazon, president de l’Associació Catalana de Meteorologia (revista Tethys) i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya
  • Anna Mateu, cap de redacció de la revista Mètode de la Universitat de València

13.00-14.00 h Conversa 3: Incentivar o protegir? Com impulsar la publicació científica en català des de les universitats

Moderador: Josep Capdeferro, professor del Departament de Dret de la UPF

Ponents: 

  • Josep Monserrat, vicerector de Política Lingüística de la Universitat de Barcelona 
  • Jordi Cerdà Subirachs, vicerector de Cultura i Política Lingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • Marcel Mauri, comissionat de Política Lingüística de la Universitat Pompeu Fabra

14.00 h Cloenda, a càrrec del conseller de Política Lingüística, Xavier Vila

Mercè Gisbert Cervera

CV
Doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa al Departament de Pedagogia de la URV. Especialista en l’aplicació de les tecnologies a l’educació des de la triple vessant de la docència, la recerca i la gestió. Ha estat la investigadora principal del grup de recerca reconegut ARGET [Applied Research Group in Education and Technology] fins al 2025. Amb una llarga experiència dins i fora del mon acadèmic (1998-2010): vicedegana de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, Dra. de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), vicerectora de Docència i TIC i de Docència i EEES; a l’àmbit no universitari: membre del Consell Escolar de Catalunya, membre del plenari i secretària del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya), vocal del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP-IEC) des del 2022, i des d’octubre del 2025, directora de l’AQU Catalunya.

________________________________________________________________________________________________________________________

Irene Quintana Gispert

CV
Graduada en Filosofia amb premi extraordinari per la Universitat de Girona (2021); ha cursat el màster universitari en Formació del Professorat de Secundària, en l’especialitat de Filosofia, a la Universitat de Barcelona (2022). Actualment, forma part del personal docent investigador amb una beca FPU2023 del Ministeri espanyol a la Universitat de Girona, sota la direcció del Dr. Maximiliano Fuentes (Departament d’Història) i en règim de cotutela amb la Universitat de la Sorbona, sota la direcció de la Dra. Mònica Güell (professora emèrita). El títol provisional del seu projecte de tesi és "Teresa Pàmies, exili i militància: la literatura i la construcció d’una memòria col·lectiva", i les seves principals línies de recerca se centren en la relació entre la literatura testimonial, la història i la memòria històrica, especialment en el context de la Guerra Civil espanyola i l’exili republicà.

_____________________________________________________________________________________________________________________

 

Elisenda Aguilera Cora

CV
Investigadora predoctoral al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); graduada en Comunicació per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en Recerca en Comunicació Social per la UPF. La seva recerca se centra en la comunicació de marques territorials, el desenvolupament sostenible, la comunicació i les bases de dades acadèmiques. És membre del grup de recerca Communication, Advertising and Society (CAS) i imparteix docència als graus en Publicitat i Relacions Públiques i en Comunicació Audiovisual. Anteriorment, va treballar com a investigadora en una consultora internacional, on va participar en projectes orientats al desenvolupament d’ecosistemes culturals sostenibles en diverses ciutats del món.

_____________________________________________________________________________________________________________________

Jorgina Serra López 

CV 
Doctora en Infermeria i Salut per la UB (2026) i professora a temps complet a l'EUI-Sant Pau, especialitzada en infermeria oncològica i hematologia. Compta amb experiència assistencial i en assajos clínics en l'àmbit de l'oncologia. Coordinadora del màster en Infermeria Oncològica i Hematològica (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) i membre del Grup de Recerca d'Oncologia de l'institut de Recerca de Sant Pau. Ha publicat sobre immunoteràpia oncològica, i és la investigadora principal en diversos projectes de recerca relacionats amb les cures oncològiques. Actualment, ocupa càrrecs de responsabilitat institucional, com la vicepresidència de la Sociedad Española de Enfermería Oncológica (SEEO).

______________________________________________________________________________________________________________________

Jordi Mazon Bueso

CV
Professor agregat al Departament de Física de la UPC i membre del grup BIOCOM-SC. Físic de formació, màster en Climatologia Aplicada per la UB. La seva recerca se centra en diversos àmbits de la física de l'atmosfera i el clima. És autor d'una quarantena d'article científics en revistes indexades, i una vintena de llibres de divulgació científica en l'àmbit de la física i la meteorologia. És també el president de l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM). Més informació a: https://futur.upc.edu/JordiMazonBueso.

________________________________________________________________________________________________________________________

Anna Mateu

CV
Llicenciada en Periodisme i doctora en Comunicació amb una tesi sobre els discursos ambientals en la premsa. Des de 2009 és cap de redacció de la revista Mètode, publicació de difusió de la investigació de la Universitat de València. Ha col·laborat també amb espais de divulgació científica en la rèdio pública d’À Punt, i des del 2024 condueix, juntament amb Lucía Sapiña, Mètode Pòdcast, una espai d’entrevistes a persones del món de la ciència i la investigació per a promoure la difusió de la investigació en primera persona. Com a investigadora, s’ha interessat especialment per l’anàlisi de la comunicació del medi ambient i el periodisme ambiental, així com l’humor com a eina de divulgació. És membre del grup d’investigació Observatori de les Dues Cultures de la Universitat de València.

_________________________________________________________________________________________________________________________

Josep Monserrat Molas

CV
Vicerector de Política Lingüística de la Universitat de Barcelona. Ha estat degà de la Facultat de Filosofia i president de la Societat Catalana de Filosofia (IEC). Coordina el grup de recerca EIDOS, especialitzat en filosofia grega, i dirigeix la col·lecció "Filosofia d’Edicions UB", on ha publicat recentment una traducció del Leviatan de Thomas Hobbes.

__________________________________________________________________________________________________________________________

Marcel Mauri de los Ríos

CV
Doctor en Periodisme. És historiador, periodista, investigador i professor d'ètica periodística al Departament de Comunicació de la UPF. Va fer estades de recerca a la Universitat de la Sorbona (París, 2007) i a la Universitat de Colúmbia (Nova York, 2010-2011). Ha publicat articles i llibres sobre ètica dels mitjans i història del periodisme. Ha tingut diversos càrrecs de gestió a la Facultat de Comunicació (coordinador docent i director del grau en Periodisme); ha estat delegat del rector per als Estudiants (2013-2014) i actualment és comissionat de Política Lingüística.

El 2012 va ser guardonat amb el Premi de Comunicació Social Joan Givanel i Mas de l'IEC. És el coordinador del grup de recerca POLCOM-GRP, Comunicació Política, Periodisme i Democràcia. Ha estat investigador principal de diversos projectes competitius europeus, nacionals i estatals. Compta amb una trajectòria acreditada en ètica de la comunicació, mitjans audiovisuals i innovació mediàtica. 

 

  • Institut d'Estudis Catalans 
  • Generalitat de Catalunya (Interlingua)