Palau de Mar

• Finals del segle xix
• Arquitecte: Maurici Garrán

L'edifici que avui coneixem com a Palau de Mar correspon als antics Magatzems Generals de Comerç (MGC), l'únic edifici conservat del vell port industrial de Barcelona. Van ser projectats l'any 1881 per l'enginyer Maurici Garrán, primer director de la Junta d'Obres del Port de Barcelona, amb la intenció de destinar-los a dipòsits comercials.
Els MGC, que formen part del conjunt d'elements més importants del patrimoni industrial de Catalunya, es van acabar de construir a la primera dècada del segle xx, i van ser rehabilitats i transformats a partir del 1992, l’any olímpic.
Actualment, acullen el Museu d'Història de Catalunya i un seguit de negocis de restauració.

Port Vell

El Port Vell de Barcelona és la part més antiga del port de Barcelona,  i on va néixer el primer moll estable de la ciutat, amb més de quatre segles d'existència. El separa del mar una escullera, fins fa ben poc un dels llocs predilectes d'oci popular de la ciutat. El Moll de la Fusta va ser remodelat per Manuel de Solà-Morales.
Les instal·lacions del Port Vell estan destinades a embarcacions esportives com el moll del dipòsit i el moll de la Barceloneta. Adossats als marges del Port Vell hi ha diversos equipaments com el Palau de Mar, que allotja el Museu d'Història de Catalunya, la Duana de Barcelona, el World Trade Center i l'Aquàrium. A la part central hi ha una zona dedicada a l'ús comercial, coneguda com el Maremàgnum.

Gamba de Mariscal o Gambrinus

• Any: 1989
• Autor: Javier Mariscal

La Gamba és una escultura de grans proporcions dissenyada per Javier Mariscal; tot i el nom pel qual se la coneix, en realitat representa una cigala. L’obra, inaugurada el 1989, va començar sent el reclam per a un dels restaurants del Moll de la Fusta, dissenyat per l’arquitecte Alfred Arribas, amic de Mariscal. En acabar els Jocs Olímpics, alguns bars i restaurants de la zona van haver de tancar, inclòs el que tenia l’obra de Mariscal. Després del tancament del local i de diversos litigis, l’escultura va romandre en el mateix lloc i va passar a ser propietat de l’Ajuntament. El desembre del 2004 va ser restaurada. 

La Cara de Barcelona

• Anys: 1991-1992
• Autors: Roy Lichtenstein i Diego Delgado

La Cara de Barcelona (també anomenada el Cap de Barcelona) és una escultura de grans dimensions de l’artista gràfic i escultor nord-americà Roy Lichtenstein, realitzada en col·laboració amb l’escultor extremeny Diego Delgado Rajado. 

Té 15 m d'altura per 6 d'amplada. L'obra va ser feta amb vuit peces prefabricades de pedra artificial, grapes d'acer inoxidable i un revestiment de ceràmica, que pesaven un total de 90 tones. Pertany a una sèrie de rostres del mateix autor titulada Brushstrokes (pinzellades), perquè està dissenyada com unes grans pinzellades que formen un rostre sobre un fons de punts cromàtics vermells disposats en relleu i coberts amb mosaic, fent referència a aquest element del modernisme català. Emmarcat dins el corrent artístic de l’art pop i influenciat per l'estètica del món dels còmics, el monument és un homenatge a la ciutat que havia d'acollir els Jocs del 1992 i al seu arquitecte més famós: Antoni Gaudí.

Edifici Gas Natural

• Any: 2006
• Arquitectes: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue

Edifici projectat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, va ser inaugurat el 2006. Bàsicament, consta d'una gran torre de vidre que té un perfil recte per una banda i arrodonit per l'altra. A mitja altura, emergeix un cos horitzontal en voladís, de gran espectacularitat. En paraules de Tagliabue: “L'edifici sorgeix de la mateixa ciutat i s'hi integra. El miris des d’on el miris encaixa perfectament amb les construccions que té al voltant. Ja sigui amb els edificis baixos del barri de la Barceloneta, com amb les torres altes de la Vila Olímpica”. A part de l'edifici principal i del voladís, el conjunt té un tercer cos, un annex amb quatre plantes, també de vidre i amb forma de cascada. El solar on està ubicat l'edifici és el mateix on va estar instal·lada la primera fàbrica de gas d'Espanya, a mitjan segle xix.

Parc de la Barceloneta

Inaugurat l'any 1996, ocupa l'espai de l'antiga fàbrica de gas, enderrocada el 1989 i de la qual s'ha conservat, a part del dipòsit d'aigua, l'estructura d'acer laminat del gasòmetre, un disseny de l'enginyer Claudi Gil Serra, de l'any 1868. En paraules de Jordi Rogent, "l'estructura del gasòmetre té característiques que el fan ser especial: les seves grans dimensions (que el fan visible des de molt lluny i, parcialment, des de diferents perspectives emmarcades per carrers del barri), la transparència (que permet veure ‘l'altre costat’ del parc a través seu, creant una atípica relació entre l'objecte i l'espai que l'envolta), l'estructura (repetitiva, que permet apreciar la relació entre les parts i el tot) i, sobretot, el fet que l'espectador es pugui situar al seu interior."

Dins el parc es troba també el monument a Simón Bolívar, obra de Julio Maragall, del 1996, finançat per la colònia catalana de Veneçuela.

Parc de Recerca Biomèdica (PRBB)

• Any: 2006
• Arquitectes: Manuel Brullet i Albert de Pineda

Aquest edifici, inaugurat l'any 2006, té una complexa geometria, bàsicament el·líptica, amb estructura perimetral inclinada. Està sostingut per 110 tensors metàl·lics per planta: el 40% de l'estructura s’aguanta des del sostre, mentre que la resta ho fa pels nuclis centrals de formigó. La façana està coberta per cedre roig, que controla la incidència de la llum i del sol, alhora que n'agilitza l'estructura. Malgrat que només un 18% de la façana està coberta de fusta, dóna la sensació que ho estigui completament. Per produir energia, un conjunt de plaques solars cobreixen el sostre.