Història

L’edifici Roger de Llúria, igual que el seu veí Jaume I, va ser originàriament construït i utilitzat com a caserna militar. Una anàlisi de quatre dissenys consagrats a la caserna de Jaume I, més el corresponent a Roger de Llúria, inclina a situar els dos dissenys indocumentats com a dues versions intermèdies entre el primer projecte, el del coronel Rueda, l’any 1847, i uns ajustos posteriors el gener de 1879.

El 1868 s’enderroca l’antiga fortalesa de la Ciutadella, i quatre anys més tard es crea el parc de la Ciutadella. Com a compensació, el Ministeri de la Guerra exigeix la construcció de les dues casernes militars, Jaume I i Roger de Llúria (que l’any 1887 ja estan enllestides) i uns pavellons militars annexos.

Les casernes de la Ciutadella estaven concebudes a partir d’uns mòduls fixos, amb unes ales d’edificació de planta rectangular força allargada, de planta baixa i dos pisos, amb teulada de dos vessants, organitzades a l’entorn d’un pati rectangular porticat. Fa més d’un segle, les casernes de la Ciutadella introduïen les formes característiques de l’Eixample central en un paisatge suburbial.

Rehabilitació

Les obres de rehabilitació de l’edifici Roger de Llúria s’inicien el 1997. S’inaugura l’any 2000, i inicialment s’hi traslladen els estudis de Dret. Actualment, a les instal·lacions dels edificis Roger de Llúria i Jaume I, s’hi imparteixen els estudis corresponents a les àrees de Ciències Socials i Humanitats.

La superfície del solar de l’edifici Roger de Llúria té 8.997 m², amb una superfície edificada en planta de 5.292 m² i una superfície rehabilitada de 26.957 m². L’equip de MBM Arquitectes, S.A., format per Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, va ser l’encarregat de la rehabilitació. Aquest edifici va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme l’any 2001, i va ser finalista en la 44a. edició dels premis ADI-FAD d’Arquitectura i Interiorisme.

Des de l'exterior, conserva les mateixes proporcions rectangulars de l'edifici Jaume I, però es diferencia a l'interior per una planta en forma d'anell, que configura un pati central d'amplada igual a la d'un carrer de l'Eixample (80 metres). En aquest espai s’hi aixequen dues construccions noves: una amb façana de vidre, on hi ha les aules de gran capacitat; i una altra que acull els despatxos del professorat i s'ha bastit com un cos suspès sobre el pati. Aquesta darrera consta de quatre plantes i una façana que es corona amb fusta i amb grans talls horitzontals a les finestres. El pati està situat a nivell de soterrani i el cobreix una coberta d'alumini, vidre i ferro que, amb estructura de dent de serra, permet captar la llum natural.

En un extrem del pati interior de l’edifici Roger de Llúria hi trobem el Memorial en homenatge als professors que van ser separats de la universitat catalana a l’inici de la dictadura del general Franco (1939-1940). Amb la creació d’aquest memorial, la UPF va voler retre homenatge als prop de 120 professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (entre ells Pompeu Fabra) que, un cop acabada la Guerra Civil, van ser depurats i separats dels seus càrrecs docents, fet que, per a molts d’ells, va significar emprendre el llarg camí de l’exili.

El Memorial consisteix en una caixa circular de vidre de 4 metres de diàmetre i 40 centímetres d’altura. La tapa superior està configurada per tres làmines de vidre enmig de les quals s’ha retolat, en disposició circular, els noms dels homenatjats, i la tapa inferior és de vidre translúcid. Els noms dels professors són successivament il·luminats amb un raig de llum permanent que fa un moviment circular en el sentit de les agulles del rellotge.