ES autonomía y autorregulación / EN autonomy and self-regulation / FR autonomie et autorégulation / DE Autonomie und Selbstregulierung

L’autonomia és la capacitat de prendre decisions sobre l’aprenentatge propi i de reflexionar amb actitud crítica i objectiva sobre no tan sols allò que se ‘sap’, sinó també sobre la manera més bona d’‘aprehendre’-ho. L’autonomia, la autoregulació, l’agència i altres conceptes anàlegs són constructes originats en diverses teories per a una mateixa idea: l’apropiació de coneixements i competències és més efectiva i eficaç com més regulada estigui per l’aprenent mateix; per tant, un ensenyament serà més eficaç si fomenta la autoregulació i la coregulació (Allal 2016), tot incorporant mecanismes de traspàs de la regulació del procés al subjecte mateix que aprèn amb d’altres.

Van Lier (2009) assenyala l’estret parentesc entre autonomia, autoregulació, agència: “I find it hard to distinguish agency from autonomy, or indeed from other related constructs such as self-efficacy (…), locus of control (…), or self-regulation (…)” (Van Lier 2009: xii); y recoge la definición de Little, para quien la autonomía del aprendiz es “a capacity for detachment, critical reflection, decision-making, and independent action”  (ibídem). La teoria sociocultural postula que els humans tenen la capacitat de regular els seus propis processos mentals, incloent-hi la memòria, l’atenció, la planificació, la percepció, l’aprenentatge i el desenvolupament. L’autoregulació està, així, estretament relacionada amb la presa de contacte, una consciència que abasta no únicament el coneixement lingüístic, sinó també el coneixement relatiu a l’aprenentatge. Una implicació conscient en el seu aprenentatge “de per vida”. El salt cap a l’autoregulació i l’autonomia no es produeix en l’aprenent de manera espontània, sinó lenta i gradual, fruit d’un procés que es desenvolupa només amb l’ajuda d’elements externs que fomenten el diàleg amb altri i amb un mateix (Lantolf & Thorne 2006); en aquest procés resulta fonamental el paper de la mediació.

Referències

  • Allal, Linda (2016). The Co-Regulation of Student Learning in an Assessment for Learning Culture. En D. Laveault & L. Allal (Eds.), Assessment for learning: Meeting the Challenge of Implementation, 259–273). https://doi.org/10.1007/978-3-319-39211-0
  • Lantolf, James P. & Thorne, Steven L. (2006). Sociocultural Theory and the Genesis of Second Language Development. Nueva York: Oxford University Press.
  • Little, David (1991). Learner autonomy: definitions, issues and problems. Dublín: Authentik.
  • van Lier, Leo (2009). Foreword: Agency, Self and Identity in Language. En Breffni O'Rourke y Lorna Carson (Eds.), Learning Language Learner Autonomy: Policy, Curriculum, Classroom : a Festschrift in honour of David Little. Berlín: Peter Lang.