English

TRANSGANG’s precept is the study of transnational gangs as agents of mediation.

It aims to respond to the persistence of youth street groups (the so-called 'gangs') being seen as 'problematic'. In particular, we are interested in studying the 'transnationalization' process of these groups from two directions: 'from above' (imaginaries, symbols, criminal and police policies to deal with them) and 'from below' (imagined and practiced communities of mutual aid, through migratory processes and virtual interactions). In short, we understand gangs as a primary and spontaneous mode of informal sociality that evolves to a more mixed, transgenerational, multi-sited, multipurposed, complex organization, which makes the group visible in their homeland (the transitional zone of the classic slum, mainly male dominated, teenager, territorial, marginalized and viewed as violent). We will reserve the term gang to refer to the classical informal group associated with criminal activities, as it is used by hegemonic and media discourses, and we will use “youth street groups” as a generic term that includes different types of groupings: from those related to delinquency to those associated more with leisure and lifestyle

The central focus of the project is mediation, understood as the set of techniques and procedures for dealing with conflicts within the group, between groups, or between the groups and the social environment. Gang members are active agents in this process, interacting with other agents and stakeholders, we are referring to co-mediation without forgetting the specific mediation processes of native cultures involved in the research such as the ones found in Arabic countries. Specifically, our priority is to find forms of mediation that use youth culture languages, like music, dance, art, media, performance, sport and other daily activities experienced by young people. Our aim is to prove that gangs have been and could be agents of mediation, learning from successful experiences, but also researching the barriers and failures in these processes. Young people who have belonged or belong to youth street groups      are currently collaborating with the project. Their life stories are examples of resistance and resilience, two types of experiences that we are studying: how to survive in conditions of social exclusion and how to react to adversity with the help of the group.

 

Castellano

TRANSGANG tiene como precepto el estudio de las bandas transnacionales como agentes de mediación. La cuestión a la que intenta responder es la persistencia de grupos juveniles de calle (las llamadas ‘bandas’) en distintas sociedades, a menudo vistos como ‘problemáticos’. En particular, nos interesa conocer el proceso de ‘transnacionalización’ de dichos grupos, en una doble dirección: ‘desde arriba’, entendida como la diseminación de imaginarios, símbolos, políticas penales y policiales para confrontarlos; y ‘desde abajo’, entendida como la diseminación de comunidades imaginadas y practicadas de ayuda mutua, a través de procesos migratorios e interacciones virtuales. Entendemos a las pandillas como una forma primaria y espontánea de sociabilidad informal que evoluciona hacia una organización mixta, transgeneracional, multi-localizada, multipropósito, compleja, que hace visible al grupo en su tierra natal (la zona de transición del clásico tugurio, predominantemente masculina, adolescente, territorial, marginada y vista como violenta). En el proyecto, reservamos el término pandilla para referirnos al grupo informal clásico asociado con actividades delictivas, tal como lo usan los discursos hegemónicos y mediáticos, y usamos “grupos de calle juveniles” como un término genérico que incluye diferentes tipos de agrupaciones: desde aquellas relacionadas con la delincuencia hasta las asociadas con el ocio y el estilo de vida

El foco central del proyecto es la mediación, entendida como el conjunto de técnicas y procedimientos para gestionar conflictos dentro del grupo, entre grupos, o de los grupos con el entorno social. Los pandilleros son agentes activos en este proceso, interactuando con otros agentes implicados, nos referimos a una co-mediación sin olvidar los procesos de mediación específicos de las culturas nativas involucradas en la investigación como las que se encuentran en los países árabes. Nuestra prioridad es encontrar formas de mediación que utilicen lenguajes de la cultura juvenil, como la música, la danza, el arte, los medios de comunicación, la performance, el deporte y otras actividades cotidianas que experimentan los jóvenes. Nuestro objetivo es mostrar que las pandillas han sido y podrían ser agentes de mediación, aprendiendo de experiencias exitosas, pero también investigando las barreras y fallas en estos procesos. Por ello, entendemos que el camino pasa por implicar a los propios miembros de las bandas en la búsqueda de alternativas a la violencia, en base a una política de reducción de daños y al fomento de experiencias de mediación. En la actualidad colaboran con el proyecto jóvenes que han pertenecido o pertenecen a grupos juveniles de calle. Sus historias de vida son ejemplos de resistencia y resiliencia, dos tipos de experiencias que estamos investigando: cómo sobrevivir en condiciones de exclusión social y cómo reaccionar frente a la adversidad con la ayuda del grupo.

Catalá

TRANSGANG té com a precepte l'estudi de les bandes transnacionals com agents de mediació. La qüestió a què intenta respondre és la persistència de grups juvenils de carrer (les anomenades bandes) en diferents societats, sovint vistos com a 'problemàtics'. En particular, ens interessa conèixer el procés de transnacionalització d'aquests grups, en una doble direcció: des de dalt, entesa com la disseminació d'imaginaris, símbols, polítiques penals i policials per confrontar-los; i 'des de baix', entesa com a disseminació de comunitats imaginades i practicades d'ajuda mútua, a través de processos migratoris i interaccions virtuals. Entenem les bandes com una forma primària i espontània de sociabilitat informal que evoluciona cap a una organització mixta, transgeneracional, multi-localitzada, multipropòsit, complexa, que fa visible el grup a la seva terra natal (la zona de transició del clàssic tuguri, predominantment masculina, adolescent, territorial, marginada i vista com a violenta). En el projecte, reservem el terme “banda” per referir-nos al grup informal clàssic associat amb activitats delictives, tal com el fan servir els discursos hegemònics i mediàtics, i fem servir “grups juvenils de carrer” com un terme genèric que inclou diferents tipus d'agrupacions: des d'aquelles relacionades amb la delinqüència fins a les associades a l'oci i l'estil de vida

El focus central del projecte és la mediació, entesa com el conjunt de tècniques i procediments per gestionar conflictes dins del grup, entre grups o dels grups amb l'entorn social. Els pandilleros són agents actius en aquest procés, interactuant amb altres agents implicats, ens referim a una comediació sense oblidar els processos de mediació específics de les cultures natives involucrades en la investigació com les que es troben als països àrabs. La nostra prioritat és trobar formes de mediació que utilitzen llenguatges de la cultura juvenil, com la música, la dansa, l'art, els mitjans de comunicació, la performance, l'esport i altres activitats quotidianes que experimenten els joves. El nostre objectiu és mostrar que les colles han estat i podrien ser agents de mediació, aprenent d'experiències amb èxit, però també investigant les barreres i falles en aquests processos. Per això, entenem que el camí passa per implicar els mateixos membres de les bandes en la recerca d'alternatives a la violència, basant-se en una política de reducció de danys i en el foment d'experiències de mediació. Actualment col·laboren amb el projecte joves que han pertangut o pertanyen a grups juvenils de carrer. Les seves històries de vida són exemples de resistència i resiliència, dos tipus d'experiències que estem investigant: com sobreviure en condicions d'exclusió social i com reaccionar davant l'adversitat amb l'ajuda del grup