Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Els sistemes nacionals d’informació en salut són una necessitat bàsica per garantir el benestar de les persones

Els sistemes nacionals d’informació en salut són una necessitat bàsica per garantir el benestar de les persones

Un estudi encapçalat per Alba Llop-Gironés sota la direcció de Joan Benach, investigadors del Grup de Recerca GREDS-EMCONET, analitza la capacitat actual de l’estat de Moçambic per avaluar les desigualtats socials en salut, d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

17.03.2020

Imatge inicial

Els països han de ser capaços de descriure i supervisar les necessitats de salut i benestar de les seves poblacions per intentar comprendre-les i abordar-les. Tal com indiquen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 aprovada per les Nacions Unides, cal invertir en sistemes d’informació en salut per progressar cap a l’equitat en aquest àmbit.

Una recerca amb la participació de la UPF, en el marc d'un projecte finançat per Medicus Mundi i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), ha avaluat les desigualtats de salut a Moçambic d’acord amb els 27 indicadors que inclou el tercer ODS, que fa referència a una bona salut i benestar per a totes les edats. Es tracta del primer treball d’aquestes característiques que es fa a l’Àfrica subsahariana, i pot servir com a model per proporcionar una visió detallada de les llacunes d’informació existents en els sistemes nacionals de salut dels països amb baixos ingressos.

Es tracta del primer treball d’aquestes característiques que es fa a l’Àfrica subsahariana.

L’estudi, publicat recentment a la revista Globalization and Health, ha estat fet per investigadors del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut GREDS-EMCONET(Alba Llop-Gironés, doctora en Salut Púbica per la UPF, com a primera autora; Lucinda Cash-Gibson investigadora predoctoral i Joan Benach, catedrtàtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials i director del Grup), juntament amb investigadors de l’Instituto Nacional de Salud del Ministeri de Salut de Moçambic (Sergio Chicumbe), l’Insituto Nacional de Estadistica de Moçambic (Elisio Mazive) i de Medicus Mundi Mediterrània (Francesc Álvarez i Ivan Zahinos).

Aquest article forma part d’una col·lecció d’articles que pretén posar llum a les accions intersectorials per a la salut i ha estat finançat per la Aliança per a la investigació en sistemes i polítiques de salut de la OMS.

“Hi ha importants mancances en l’actual sistema d’informació en salut de Moçambic que impedeixen poder mesurar i avaluar de manera exhaustiva l’equitat en salut existent en aquest país”, afirmen els investigadors. A  través del seu anàlisi, han fet palesa la idoneïtat de la recerca sobre la salut i la necessitat que aquesta recerca estigui dirigida i gestionada internament, en línea amb les prioritats nacionals.

Altres aspectes que s’han detectat com a fonamentals són tenir la capacitat de definir el conjunt de determinants i indicadors específics que coincideixin amb les necessitats de salut i benestar de les poblacions de cada país; realitzar una inversió adequada en l’àmbit de capacitats tècniques i els recursos humans per fer front a les desigualtats en salut; i afrontar els reptes polítics per donar suport a la transparència en el procés de presa de decisions i la rendició  de comptes.

“Els sistemes nacionals d’informació en salut integrals són una necessitat essencial de salut púbica, ja que la seva absència no només amaga la bretxa de l’estat de salut existent dins d’aquests països de baixos ingressos, sinó que limita la capacitat nacional d’informar eficaçment les intervencions i les accions locals per aconseguir l’equitat en salut i per avançar en l’estudi dels determinants socials de la salut”, asseguren els autors de l’estudi.

Informació sobre les desigualtats en la salut insuficient i obtinguda majoritariament a través de finançament extern

La recerca, que va analitzar les fonts de dades del sistema d’informació en salut a Moçambic, va seguir una metodologia de l’Organització Mundial de la Salut per avaluar la informació disponible per a cadascun dels 27 indicadors inclosos en el tercer dels ODS. Va identificar i seleccionar les fonts de dades rellevants (vuit, en total) disponibles en el sistema de salut del país, que incloïen dades provinents de fonts basades en institucions i de base poblacional.

Per a cada font de dades identificada, els investigadors també van assenyalar la seva font de finançament (nacional o extern) i el període de temps amb què s’actualitza la informació nova disponible (dels 17 indicadors amb informació, únicament un actualitza dades setmanalment). Aquests indicadors es van puntuar amb una escala de tres punts (1, informació disponible, 2, necessitat de més informació, i 3, buit d’informació).  A més, per a cada indicador van estimar la puntuació mitjana nacional de desigualtat.

Cap dels 27 indicadors no contenia una informació complerta de totes les vuit variables demogràfiques i socioeconòmiques contemplades.

Els resultats van detectar que, del total de 27 indicadors, 7 contenien informació basada amb fonts de dades finançades nacionalment, 10 finançades externament i deu sense informació o que no eren aplicables per la matèria de l’estudi. Cap dels 27 indicadors no contenia una informació complerta de totes les vuit variables demogràfiques i socioeconòmiques contemplades (estratificadors d’equitat): quinze tenien alguna informació i nou no en tenien cap.

“Els nostres resultats mostren que la informació més completa per supervisar l’equitat en salut a Moçambic està relacionada amb la salut materna i infantil, que sovint són programes finançats per donants externs. Hem detectat una manca d’informació rutinària capaç de captar les tendències de salut i mortalitat diferenciades per grups socials i àrea geogràfica. Aquest fet pot haver obstaculitzat els avenços en l’enfortiment de les capacitats del sistema nacional de salut per aconseguir l’equitat en salut”, conclouen.

Article de referència: Alba Llop-Gironés, Luncinda Cash-Gibson, Sergio Chicumbe, Francesc Álvarez, Ivan Zahinos, Elisio Mazive i Joan Benach (Desembre 2019). “Health equity monitoring is essential in public health: lessons from Mozambique”. Globalization and Health.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit