Ernest Lluch
Ernest Lluch era un valuós intel·lectual, un polític respectat i un comunicador enormement popular quan va ser assassinat el 21 de novembre de 2000. Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d'universitat, articulista, tertulià... tot això era Ernest Lluch, i per tot això és recordat, reconegut i volgut.
- Més sobre la seva biografia
Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques al millor treball de Recerca de Batxillerat
Presentació
La Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Ernest Lluch, amb el propòsit comú d'incentivar la recerca en l'àmbit de les ciències socials i polítiques, convoquen, cada curs acadèmic, el premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques.
Cartell del XVI Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques curs 2020 - 2021
Aquest premi s'atorga al millor treball de recerca desenvolupat en l'àmbit de les ciències socials i polítiques presentat durant el present curs acadèmic 2020-2021 en els centres de secundària públics, privats o concertats de Catalunya, i té una dotació de 700 euros per al treball premiat i de 100 euros per a cadascun dels accèssits que es concedeixin.
Acte de lliurament de premis
El passat dimecres 26 de maig de 2021, a les 12:00 hores, a la Sala de graus Albert Calsamiglia del Campus de la Ciutadella de la UPF, va tenir lloc l'acte de lliurament del XVIè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques. Donada la situació de pandèmia actual, l'acte es va poder seguir en directe a través de la web de la universitat (a baix trobareu l'enllaç directe a la gravació de l'streaming).
Memòria històrica triomfa en la XVI edició del Premi Ernest Lluch
"Memòria en pell cremada. La guerra civil al Pallars Sobirà, un recorregut inefable per les nostres valls", treball d'Àssua Farré Lluvich, alumna de l'Institut Hug Roger III de Sort, ha rebut el primer premi en la XVI edició dels Premis Ernest Lluch. L'acte de lliurament d'aquest guardó, atorgat de manera conjunta per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch, va tenir lloc el 26 de maig.
En aquesta edició ha destacat la quantitat de treballs presentats, 128, davant dels 65 de l'any anterior. Els treballs premiats, que reflecteixen en certa manera les preocupacions i interessos de la societat, han estat elaborats per dones d'instituts públics i no procedents de l'àrea metropolitana de Barcelona per primera vegada des que es reparteix aquest premi. D'altra banda, la temàtica també es desvia de la tendència dels últims anys, guanyant importància la reflexió sobre el racisme i el populisme.
En aquesta edició ha destacat la quantitat de treballs presentats, 128, davant dels 65 de l'any anterior.
L'acte de lliurament dels premis va comptar amb la presència de Josep Lluís Martí, vicerector per a projectes d'innovació de la UPF, Josep Maria Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i president de la Comissió Acadèmica de la Fundació, i Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials.
Els treballs premiats, de gran factura
El jurat, format per tres professors de la UPF i tres integrants de la Fundació Ernest Lluch, va atorgar el XVI premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials a Àssua Farré Lluvich, de l'Institut Hug Roger III (Sort) pel seu treball "Memòria en pell cremada. La guerra civil al Pallars Sobirà, un recorregut inefable per les nostres valls", que recupera de manera objectiva la memòria del rebesavi assassinat de manera injustificada i cruel pel bàndol guanyador.
Segons el jurat, es tracta d'un treball amb "una molt bona factura formal basa
da en la història oral, documentació d'arxiu i contextualització de la vida al Pallars Sobirà en aquests anys". A més, el seu treball inclou un petit llibre amb poemes i dibuixos, i en general aconsegueix connectar amb la historiografia actual mitjançant un excel·lent treball narratiu.
A més, el jurat va decidir atorgar tres accèssits: "Dels llibres a les aules. Educació durant la II República i el franquisme", realitzat per Núria Garcia Anglada, de l'Institut Palamós (Palamós). El seu treball és un exercici exploratori d'investigació bibliomètrica, que contrasta els llibres usats pels dos règims polítics a través del context de l'època i la legislació específica.
A "Generació (no) acomodada", treball presentat per Marta Ferret Pascual, de l'Institut Nou de Vilafranca (Vilafranca de Penedès), l'autora analitza i compara l'ampli finestral d'organitzacions polítiques juvenils amb l'objectiu d'abordar l'etern debat generacional sobre l'acomodació o no dels joves.
Maria Ortiz Ruiz, de l'Institut Sa Palomera (Blanes) també va rebre un accèssit pel seu treball "Mares del Reich", que analitza la figura de les dones en el tercer Reich, orgulloses i còmplices d'un règim que les subordinava.
La dotació per al primer premi va ser de 700 euros i de 100 per a cada un dels accèssits.
Co-organitzat amb la Fundació Ernest Lluch
