“La música dels catalans deportats als camps nazis. Buscant la llum entre la barbàrie”, ’Ariadna Gómez Aroca, estudiant de l’Institut Oriol Martorell de Barcelona, és el treball guanyador del XIV Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, convocat per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch, i dotat amb 700 euros. El jurat, format per deu vocals de les dues entitats organitzadores, va escollir el treball guanyador d’entre un total de 88 obres presentades per estudiants de batxillerat de tot Catalunya.

L'acte de lliurament dels premis va tenir lloc el 17 de maig, al migdia, a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella, presidit per Josep Lluís Martí, vicerector per a projectes d'Innovació de la UPF. Va estar acompanyat a la taula per Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials i president del jurat, i Rosa Lluch, membre del Consell Familiar de la Fundació Ernest Lluch.

La recerca d’Ariadna Gómez tracta sobre la música que feien els presoners catalans en els camps de concentració nazis, i concretament es basa en l’experiència de Mauthausen.

L’autora ha recollit i sistematitzat els diferents tipus de música i cançons que interpretaven els presoners, sovint de manera obligada i penosa, però moltes vegades també de manera improvisada, per obrir alguns espais d’autonomia i llibertat.

En la introducció de l’obra, la jove recercadora, que va tenir com a tutora a la professora Marina Mazón Busquets, comenta que “amb el meu treball, pretenc investigar les vivències musicals que els catalans i les catalanes deportats als camps de concentració nazi van viure durant el seu internament”. I afegeix: “Tracta de l’ús de la música en uns moments molt durs i de com aquest llenguatge és capaç de traspassar sentiments i emocions, inclús en els moments més devastadors de la humanitat”.

Ariadna Gómez va utilitzar tres fonts principals per a la recerca d’informació: la biblioteca pública de Nou Barris (el barri on viu), els arxius de l’Associació Amical de Mauthausen i d'altres camps i l’arxiu i biblioteca del camp de Mauthausen. Va centrar una part important de la seva recerca en aquest camp austríac, on es va desplaçar personalment, i en el qual va fer un concert amb les músiques i cançons trobades durant la seva recerca.

El jurat, en la seva acta, destaca “l’emoció que Ariadna Gómez ha sabut transmetre, unint la seva passió per la música amb la racionalitat dels mètodes i tècniques de recollida i anàlisi de la informació”. “L’autora ens fa partícips d’un homenatge sentit i valent no només als presos catalans, sinó també als republicans espanyols i a tots aquells que varen ser víctimes de la barbàrie més inhumana”, conclou.

Veure l'article que el diari ARA ha publicat sobre la nostra guanyadora.

Donald Trump, un pressupost participatiu en un INS i la vaga de Laforsa, temes dels tres accèssits

El jurat del premi va decidir atorgar tres mencions honorífiques, dotades amb 100 euros cadascuna, a tres treballs que van destacar també per la seva qualitat. En primer lloc, “Donald Trump entre línies”, escrit per Laia López Rigol, estudiant del Col·legi Sagrada Família de Barcelona, després d’una estada que va fer als Estats Units durant un curs. “La Laia ens proporciona una perspectiva del personatge i de la seva trajectòria vital en el seu context familiar, i també ens situa el sistema polític nord-americà. Explica com Donald Trump ha arribat a ser president dels EUA, a més d’analitzar de manera exhaustiva els discursos i la retòrica d’aquest president”, explica el jurat.

En segon lloc, el treball “DecINSidim. Pressupost participatiu”, obra de Martí Rascado Soriano, de l’Institut Camí de Mar, de Calafell, s’emmarca en el dilema “democràcia representativa o democràcia participativa”, i en el paper de les noves tecnologies per acostar el govern i la presa de decisions als ciutadans.

“El Martí es va interrogar sobre aquestes qüestions centrat en una unitat d’observació propera: el seu propi centre de secundària”, afirma el jurat. L’autor, sobre la base de quines serien les millores a les quals es destinarien els 2.000 euros de pressupost, implementa un protocol i un programa informàtic específic que facilita la presa de decisions de manera participativa.

Finalment, en tercer lloc, "Laforsa" d’un moviment," obra de Rubén Sánchez Álvarez, estudiant de l’Institut El Castell, d’Esparraguera, se centra en recuperar la història del moviment obrer durant el franquisme a Catalunya. Segons el jurat, “és d’agrair la dedicació d’en Rubén a descriure i explicar la vaga de Laforsa. Un conflicte emblemàtic en les acaballes del franquisme, un important tour de force de Comissions Obreres i el PSUC tot preparant escenaris de futur”. “En aquests moments de pèrdua de la memòria històrica, és molt important que els joves la recuperin par ells mateixos, sense oblidar la veu d’aquells que la protagonitzaren”.