Empoderament dels ciutadans a través de la coproducció del coneixement en conflictes de salut pública i mediambiental

ATENCIÓ: Tenim un butlletí sobre la vinculació entre ciència i activisme, el riu Llobregat i el conflicte amb la mineria de potassa al Bages. Fes click aquí si el vols rebre. El butlletí es trimestral i finalitzarà a finals d'any.

 

RESUM
L’objectiu principal del projecte és investigar i millorar l’empoderament dels ciutadans en el context de les implicacions de la salut pública de la contaminació ambiental i dels conflictes. El projecte examina un tipus específic d’empoderament ciutadà que sorgeix d’un procés de coproducció de coneixement entre ciutadans i científics, un procés denominat Activism Mobilizing Science (AMS). AMS és utilitzada pels grups ciutadans per comprendre i afrontar els impactes de la contaminació i adquirir visibilitat i legitimitat.

Els ciutadans busquen vies alternatives per expressar les seves opinions, demandes i coneixements adquirits de manera participativa i constructiva. Hi ha, però, diverses preguntes sense resposta sobre com es genera exactament aquest empoderament, els impactes dels desequilibris del poder (dins i fora del procés), i si i com es podia generalitzar o replicar el procés en altres casos. Com a extensió d’aquest procés, el projecte també integra eines i mètodes de presa de decisions deliberativa per tal de millorar la capacitat de transformació dels processos de presa de decisions públiques relacionats amb les controvèrsies de salut pública.

El projecte suposarà una investigació en profunditat de l’estudi de casos d’un procés AMS en el context d’una consolidada controvèrsia sanitària-ambiental a Catalunya, la pila de residus salats de Sallent (‘el cogulló de Sallent’).

Des de la dècada de 1920, hi ha hagut una controvèrsia mediambiental i de salut pública deguda a l'alta salinitat del riu Llobregat causada per la mineria de potassa a la regió del Bages. Treballant conjuntament amb científics i advocats, alguns grups locals que s'oposen al projecte han coproduït nous coneixements que s'han presentat com a evidència en nombrosos casos judicials, cosa que fa que aquest sigui un cas il·lustratiu per estudiar l'AMS.

     

OBJECTIUS PRINCIPALS
• Explorar diferents formes i models d’interacció entre ciència i activisme.
• Investigar i millorar l’empoderament dels ciutadans en el context de les implicacions de la salut pública sobre la contaminació ambiental i els conflictes.
• Millorar la capacitat de transformació dels processos de presa de decisions públiques, en col·laboració amb actors clau, sobre la salut en el context de les transformacions ambientals mitjançant l'ús d'eines i mètodes deliberatius.

PREGUNTES DE RECERCA
- Quin és el paper de la coproducció del coneixement en l’empoderament dels ciutadans? El propi coneixement és el catalitzador o els processos i estratègies utilitzats per generar-lo?
- Els desequilibris del poder polític faciliten o empitjoren els processos d’empoderament mitjançant la coproducció del coneixement?
- El propi coneixement és l’aspecte empoderant? O son els interessos que serveix, o la forma en què es genera i les estratègies utilitzades els aspectes més empoderants?

QUÈ ÉS AMS?
Activism Mobilizing Science o AMS (Conde, 2014) analitza com la ciutadania i els científics col·laboren per coproduir nous coneixements científics amb els quals desafiar el coneixement produït per altres actors poderosos en general en el context de controvèrsies mediambientals i de salut. Aquests són:
- processos impulsats localment
- el coneixement és coproduït: el coneixement local esdevé crucial per que els experts científics entenguin la complexitat local i la geografia de la zona afectada.
- els ciutadans poden adquirir visibilitat i legitimitat i es poden generar oportunitats perquè els ciutadans tinguin veu en la presa de decisions.
 

ESTUDI DE CAS

El riu Llobregat a Catalunya ha estat rebent sals de mineria de potassa des de la dècada de 1920 i ha donat com a resultat la pila de residus salats de Sallent (el cogulló de Sallent) i altres residus a la zona del Bages (els runams). Els grups locals han denunciat les implicacions mediambientals i de salut pública d’aquesta mineria durant dècades provocant conflictes entre diferents grups i comarques de la regió.


D'altra banda, la salinitat de l'aigua te uns components que causen la formació de trihalometans (THM) que han estat associats a diversos tipus de càncer. L’Agència Catalana de l’Aigua ha creat sistemes costosos de purificació d’acord amb una normativa europea que estableix uns límits de THM. Molt abans, en 1988 es va construir un recol·lector de salmorra (vegeu Gorostiza, Honey Roses, Lloret, 2015) que transporta una salmorra de les mines directament al mar. Aquest col·lector s’ha trencat més de 400 vegades des de la seva construcció i s'està planificant un nou projecte per recuperar la pila de residus de Sallent. Es creu que el cost d'aquestes mesures fins ara és superior a 400Me.

COM ES DURÀ A TERME?
El projecte combina tres estratègies de recerca:
a) Un anàlisi institucional-històric del procés de AMS, el seu potencial i limitacions. Ens centrarem en l'activisme que va tenir lloc des dels anys 90 fins ara a través d'entrevistes semiestructurades amb actors clau.
b) ‘Field labs’ de coproducció del coneixement amb experts i grups locals o ciutadans implicats en el conflicte.
c) Un fòrum deliberatiu que inclourà tots aquells actors que tinguin interès en la qüestió i posarà a prova la capacitat de l'AMS perquè els ciutadans puguin participar en processos de presa de decisions deliberatives i modificar l'acció institucional.

Investigadors:

Christos Zografos, PI, Department of Political and Social Sciences,  Johns Hopkins University – Pompeu Fabra University Public Policy Centre,  Universitat Pompeu Fabra
 
Marta Conde Co-PI, Department of Political and Social Sciences,  Johns Hopkins University – Pompeu Fabra University Public Policy Centre,  Universitat Pompeu Fabra
 
Santiago Gorostiza, Post-doctoral Research Fellow. Institute of Science and Environmental Technology (ICTA), Autnomous University of Barelona. 
 
Mariana Walter, Scientific Coordinator ACKnowl-EJ project, Institute of Science and Environmental Technology (ICTA), Autonomous University of Barcelona (UAB).
 
Miguel Cañedo Arguelles, Post doc researcher at University of Barcelona, Postdoc fellow. BETA Research Centre, University of Vic (Spain).
 
Beatriz Rodriguez Labajos, Marie Curie Researcher, Berkeley University. 
 
Isabel Ruiz Mallen, Researcher, Internet Interdisciplinary Instittue (IN3) - Open University of Catalonia.