L’avaluació de les polítiques lingüístiques migratòries: el cas de Catalunya

La llengua representa un element clau en la integració efectiva de la immigració en les societats d’acollida. Observem que en la majoria de països receptors adopten mesures – sigui a través d’exàmens o cursos de llengua – obligatòries per a l’obtenció de la residència, l’arrelament o la nacionalitat. Així, molts autors alerten de la instrumentalització d’aquestes mesures com a eines de control migratori i no tant d’integració real i efectiva de la immigració. Tal com afirmen Markus Rheindorf and Ruth Wodak a l’obra Sociolinguistic Perspectives on Migration Control: An Introduction (2020): “The concept of ‘language competence in the host country’s language’ as a salient prerequisite for belonging has become part and parcel of new citizenship laws, regulations and requirements, and is advocated or even championed not only by far-right populist parties but also by mainstream politicians”.

L’avaluació dels requisits lingüístics ha estat tradicionalment analitzada des d’una òptica estatal sense tenir en compte que una gran majoria d’estats compten amb llengües territorials pròpies – sovint denominades llengües minoritàries/minoritzades.  La Generalitat de Catalunya esdevenia pionera en adoptar requeriments lingüístics en llengua catalana per a la integració lingüística de la immigració. No hi ha cap altre govern sub-estatal a Europa que ho hagi fet.  Així, el Decret 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya desplega reglamentàriament la Llei d’Acollida 10/2010, i dóna compliment a l’article 138.1 de l’Estatut sobre immigració. El Decret regula els serveis de primera acollida, incloent-hi la llengua catalana i castellana i estableix la necessitat d’assistir a un curs de català de 90 hores per poder per poder accedir al certificat de primera acollida, document amb eficàcia jurídica i valor probatori  d’utilitat en els processos d’estrangeria (arrelament social, modificació i/o renovació d’autoritzacions de residència) o d’adquisició de la nacionalitat, entre d’altres.