Incidència de l'entorn educatiu, familiar i social en les actituds lingüístiques i identitàries dels joves d'origen xinès i llatinoamericà a Catalunya

Entitat finançadora: AGAUR (Generalitat de Catalunya)
Durada: març 2011 - febrer 2013
Referència: 2010ARAFI-000017
Investigadors: Mireia Trenchs Parera (IP), Michael Newman, Adriana Patiño, Laura Canós, Manel Ollé, Chun-chun Chin-Ko & Dolors Baqué.

Resum

Aquest projecte, continuació del projecte ARAFI 2009-ARAFI-00049, té com a propòsit fonamental ampliar el coneixement dels factors que incideixen en la conformació d'actituds lingüístiques, culturals i identitàries de l'alumnat d'origen immigrant, en concret de l'alumnat d'origen llatinoamericà i xinès. La recerca duta a terme fins ara ha implicat d'observar (i) les percepcions del nou alumnat sobre la seva nova realitat com a nouvinguts, (ii) les seves pràctiques lingüístiques dins i fora de les aules (per exemple, al pati o als passadissos), (iii) les seves actituds vers el català, el castellà peninsular, l'anglès llengua estrangera, i les llengües o varietats lingüístiques de les seves famílies, i (iv) les actituds vers l'acolliment lingüístic i acadèmic dels joves d'origen immigrant per part dels docents. En el curs d'aquestes recerques anteriors hem identificat un altre factor que emergeix reiteradament en les nostres observacions de camp i en les entrevistes amb els docents de les comunitats educatives dels dos IES i amb els mediadors interculturals: i.e. la incidència de la imatge social del barri on viuen els joves i la relació entre els centres educatius i el barri en el desenvolupament de les seves actituds lingüístiques i culturals i en la construcció d'identitat.

En el cas de les actituds lingüístiques, si al barri es parla predominantment una de les dues llengües co-oficials, es promou que l'alumnat nouvingut n'utilitzi una o altra per dur a terme les seves relacions socials (Trenchs-Parera i Patiño-Santos, en premsa); aquest fet també sembla donar-se en el cas de presència d'usos bilingües. En el cas de les relacions dels centres educatius amb el seu barri, una imatge social positiva dels joves que assisteixen a l'IES fa que l'alumnat autòcton es mantingui escolaritzat a l'institut i s'evitin així els anomenats fenòmens de "fugida de locals" (white flight) (Renzulli & Evans,  2005),  la qual cosa comportaria conseqüències negatives per a l'alumnat nouvingut i per a les relacions interculturals a l'escola (Aja, 2000, Martín Rojo, 2003, Patiño Santos 2007).  A més, ens hem adonat de la possible rellevància de la imatge social del barri dins del conjunt de la societat catalana -principalment difosa mitjançant els mitjans de comunicació-- com a factor de la construcció identitària dels joves. Si els joves que viuen a certs barris són vistos de manera negativa, això podria generar barreres socioeducatives per la seva integració i participació ciutadana futura. És ben coneguda la crisi social de ciutats on hi ha barris estigmatitzats (e.g. El Bronx a Nova York, els barris coneguts com a "Villa Miseria" a Buenos Aires-Argentina, o les "Comunas" a Medellín-Colòmbia) on els joves són víctimes d'aïllament social i d'exclusió.

Per aquestes raons, volem ampliar la nostra recerca qualitativa al barri, i així estudiar les relacions entre els joves i el seu entorn social i de barri amb l'objectiu de determinar com aquestes relacions incideixen en les seves actituds lingüístiques i en la seva construcció identitària. Tot això implica explorar la imatge social del barri difosa en els mitjans de comunicació i en el discurs institucional i les maneres com els habitants d'aquests barris -i, per tant, els propis joves i les seves famílies-reben aquestes informacions.