Sempre m’he fet moltes preguntes. No del tipus existencialista (o no només), sinó d’aquelles que neixen de la curiositat constant pel que passa al món, per entendre com funcionen les coses, per descobrir realitats diferents de la meva. Em fascina aprendre, i ho faig com una necessitat. Durant molt de temps, vaig pensar que la filologia catalana seria el meu destí. M’agradava escriure, estimava la llengua i em veia immersa entre llibres i textos antics. Fins que, gairebé sense adonar-me’n, es va despertar una altra inquietud: la de comunicar, d’explicar el que passa, de preguntar allò que ningú s’atreveix a preguntar.

La vocació periodística no sempre apareix com un llampec. A vegades és una espurna que es va encenent de mica en mica, fins que arriba un moment en què ja no pots ignorar-la. Així va ser com vaig començar a considerar seriosament estudiar Periodisme. Vaig veure clar que la UPF era el lloc on volia estar.

Per què la Pompeu? Per la seva aposta per una formació pràctica i rigorosa, pel seu vincle amb el món professional, per l’entorn exigent que t’empeny a donar el millor de tu. Però també, i sobretot, perquè aquí no es formen només futurs periodistes: es formen persones crítiques, preparades per qüestionar, analitzar i entendre una realitat cada cop més complexa.

Durant la carrera, he après a mirar el món amb ulls més desperts. He après a contrastar, a sintetitzar, a explicar sense caure en el sensacionalisme. I també he descobert com de poderós pot ser el periodisme quan es fa amb responsabilitat i honestedat.

No et diré que sigui fàcil. Però si t’agrada fer preguntes, si no et conformes amb la primera resposta, si tens ganes d’aprendre constantment i vols contribuir a fer una societat més informada, crítica i justa, aquest pot ser també el teu camí.

Tria allò que et faci sentir viu o viva. I si és el periodisme, ens veurem a la UPF.

Gina Riera, estudiant del grau en Periodisme

Facultat de Comunicació