35 anys dirigint talent: la mirada de Pep Anton sobre l'Aula Teatre
35 anys dirigint talent: la mirada de Pep Anton sobre l'Aula Teatre

La Universitat Pompeu Fabra destaca per oferir als seus estudiants nombroses activitats extracurriculars a banda de la seva excel·lent qualitat acadèmica. Entre la gran oferta d’activitats, avui destaquem la desenvolupada per l’Aula de Teatre, l’espai de teatre de la comunitat universitària de la UPF, pensat per a estudiants i, a vegades, antics alumnes que forma part del programa Aula d’Escena.
Està organitzada en dos nivells: d’una banda, el “primer nivell”, per a qui vol iniciar-se; de l’altra, el “segon nivell”, per a qui vol aprofundir en tècniques escèniques.
Al llarg del curs, el grup col·labora en la preparació i la dinamització d’actes institucionals de la Universitat, com ara el de Nadal o el lliurament dels premis dels concursos de Sant Jordi. A més, participa regularment en diverses mostres de teatre universitari. Es tracta d’una de les activitats més emblemàtiques de la UPF, i per accedir-hi cal superar una prova d’admissió.
Entre el professorat destaca el Pep Anton, autor i director teatral, llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre. Ha participat i ha dirigit nombroses produccions, com Excuses! o El tercer policia, i ha format part de festivals de referència com el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida o el de San Javier de Múrcia. Actualment és professor i director de l’Aula de Teatre, i acumula una àmplia trajectòria impartint tallers i cursos a l’Institut del Teatre, així com classes d’interpretació a l’Escola d’Òpera dels Amics de l’Òpera de Sabadell.
Amb un recorregut tan ampli, el Pep Anton és una peça essencial de l’Aula de Teatre. Per això li hem volgut fer unes preguntes i descobrir què hi ha al darrere de la seva manera de treballar i del projecte teatral de la UPF.
Què fa especial l’Aula de Teatre dins la comunitat UPF?
Bé, com totes les activitats que són extra a la carrera, el que fa és que tinguis una visió molt diferent de la universitat, perquè estableixes lligams amb companys que no són de la teva mateixa carrera i que, a més a més, duren molt més temps del que estàs a la universitat.
I estrictament pel que fa a l’Aula de Teatre, tant si t’hi vols dedicar després com si no, que a nosaltres no ens interessa especialment, el que t’obliga és a fer un treball d’autoconeixement molt gran que, per als alumnes que hi han passat, sabem que és una de les coses que més els ha quedat de la universitat.
Cal haver fet teatre abans per poder entrar a l’Aula de Teatre?
No, de cap manera. De fet, de vegades la gent que ha fet molt teatre ve plena de vicis i no passa la prova d’accés. El que has de tenir són moltes ganes de treballar i de prendre-t’ho molt seriosament.
Quines habilitats creus que adquireixen els estudiants, tant escèniques com personals, participant en l’Aula?
Bé, sobretot et fas gran. Pensa que jo tinc els alumnes una mitjana de tres o quatre anys i noto una diferència molt gran en com es dirigeixen a tu i en com es prenen la vida. Ja t’ho dic: és una eina d’autoconeixement molt, molt gran, que fa que tu també et facis molt gran.
Què creus que pot aportar el teatre a estudiants de disciplines tan diverses com dret, economia, enginyeria o comunicació?
De tot, perquè com que el que busquem no és que s’hi vulguin dedicar o despertar en ells una vocació... Al final, si tu estàs més obert, si et coneixes millor, si tens menys inseguretats, et dediquis al que et dediquis, i ja no només en el món laboral sinó al carrer mateix, ets una persona molt més lliure i molt més oberta.
Com és el procés de selecció i què valores especialment en les proves d’accés?
És molt intuïtiu, perquè ja fa més de trenta anys que m’hi dedico. Arriba un moment que pràcticament, quan entren, ja puc veure el que… Busco molt la implicació i, com que s’hi presenta molta gent i això només té sentit si tens un grup mínimament petit, vull que parlin bé, que es moguin bé i que no hi hagi problemes molt greus que facin que, després, quan estan amb el grup, es pugui alentir el procés d’aprenentatge.
Al primer nivell, que és on venen els nous, aquests últims anys s’hi han presentat entre cinquanta i seixanta persones per a un màxim de vint places. Un cop han acabat aquest primer nivell, tenen l’opció de presentar-se al segon nivell, on també han de passar una prova. Però, és clar, al segon nivell ja tot està molt més controlat, perquè no pots venir del carrer a presentar-t’hi. Només en casos molt especials: quan jo he considerat que algú s’avorrirà al primer nivell perquè té molt talent, he deixat que passi directament al segon.
I per conèixer-te una mica més a tu… Com va començar el teu vincle amb el teatre i què et va portar a dedicar-t’hi professionalment?
Bé, dedicar-te al teatre, que és una cosa tan difícil i tan estranya, la veritat és que només pots fer-ho per vocació. Ja de molt petit tenia aquesta dèria; només em va faltar que a l’escola em portessin a dues o tres obres de teatre aquí, a Barcelona, per tornar-me absolutament boig.
Ho tenia tot en contra, perquè la meva família no s’hi dedicava: vivia en un poble i tot semblava molt ‘marcià’. Però imagina’t com m’havia d’agradar i quantes ganes devia tenir que, tot i que em va costar, vaig aconseguir trencar amb tot això i dedicar-m’hi.
Has participat en festivals tan importants com el de Mèrida o el de San Javier. Què t’han aportat aquestes experiències i com ho intentes transmetre a l’Aula de Teatre?
Bé, Mèrida, San Javier i altres experiències són una suma del que has viscut. Al final, arribes a Mèrida, sobretot, que és un festival molt important, perquè portes molts anys fent coses; però no ho diferencio massa.
Per a mi és tan important el primer muntatge professional que vaig fer com el que em toqui fer d’aquí a uns mesos. I com que no busco que els alumnes s’hi dediquin… Si s’hi volen dedicar els ajudo a aclarir-se; però no és la intenció de l’Aula.
Funciona més aviat en el sentit que, si algun dia parem la classe i volem xerrar mitja horeta, els puc explicar com funciona el món fora del teatre; però no és l’objectiu.
Quin projecte t’ha marcat més com a creador o com a persona?, i què en vas aprendre?
N’hi ha uns quants, perquè jo em dedico al teatre comercial i, afortunadament, he tingut uns quants èxits. Potser, de teatre, el que més m’ha marcat fins ara és L’eunuc, que vaig estrenar fa tretze anys a Mèrida, i la pel·lícula, que va ser la meva primera pel·lícula comercial, de fa dos anys, Alemanyes. Són dos projectes dels quals no sé a què més podria aspirar.
Quin consell donaries a algú que té curiositat pel teatre però que no s’hi ha atrevit mai?
Que ho provi. És l’única manera. Per molt que t’escalfis el cap, si t’interessa, prova-ho i a veure què passa.
Com t’agradaria que recordessin l’Aula de Teatre, d’aquí a deu anys, els estudiants que hi han passat?
Com una experiència inoblidable. Pensa que porto 35 anys a l’Aula de Teatre, gairebé tota la seva història, i justament l’any passat vam fer una exposició molt important dels 35 anys i va venir gent que havia estat alumna meva fa vint anys. Va ser una trobada increïble. Tots em deien el mateix: ja tenen fills, vull dir que ja són gent molt adulta, i deien que el record que guarden al seu cor de la Pompeu és el pas per l’Aula. Què més puc demanar?
El director actual del Teatre Lliure surt de la primera promoció. L’actriu Anna Sahun va estar a la tercera edició de l’Aula. Ara mateix, t’ho dic una mica per sobre; però al món professional hi deu haver entre vint i trenta actors en actiu que surten de l’Aula, i de directors potser n’hi ha quatre, cinc o sis.