L’interès creixent per la llengua i la cultura espanyola a la Xina fa emergir nous canals per aprendre’n, com la traducció de cançons de reggaeton, segons un estudi de la UPF
L’interès creixent per la llengua i la cultura espanyola a la Xina fa emergir nous canals per aprendre’n, com la traducció de cançons de reggaeton, segons un estudi de la UPF
Un estudi recent de la UPF aprofundeix en una pràctica informal emergent de la comunitat xinesa per aprendre espanyol: la traducció de cançons hispanes al xinès, moltes de reggaeton, a través de la principal plataforma d’streaming musical del país: NECM (NetEase Cloud Music), que permet cooperar als seus usuaris. Traductors no professionals i fans de la música espanyola i llatina, d’origen xinès, aprofiten aquesta possibilitat per compartir i comentar les seves traduccions a la plataforma.
Sobre aquest tema versa un article científic difós per la revista Language and Intercultural Communication aquest març. L’article és fruit de la recerca de Li Yuan-Cloris, investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (TiCL), dirigida per Daniel Cassany, coordinador del grup de recerca sobre Aprenentatge i Ensenyament de Llengües (GR@EL). Yuan-Cloris és una de les 81 estudiants d’origen xinès que cursen estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge a la UPF, un 37% més que fa cinc anys. Com ella, la majoria fan estudis de doctorat (51) o màster (20). El màster d’aquest departament que concentra més estudiants d’origen xinès és el de Traducció entre Llengües Globals: Xinès-Espanyol.
La mateixa UPF és testimoni de l’interès dels estudiants procedents de la Xina per apropar-se a la llengua i cultura espanyola. Més enllà dels estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge, durant els darrers cinc anys, també han crescut un 32% els estudiants xinesos de totes les disciplines impartides a la UPF, actualment 275 (102 als graus, 71 als màsters i 102 als doctorats).
Més enllà d’aquells estudiants que tenen l’oportunitat de cursar part dels seus estudis a l’Estat espanyol, n’hi ha molts més que voldrien fer-ho des del seu país d’origen. El problema és que, a la Xina, manquen recursos educatius formals per aprendre l’espanyol, comparativament amb l’anglès. Davant d’aquesta mancança, cada vegada més xinesos recorren a eines digitals informals per aprendre espanyol de forma lúdica a partir de comunitats virtuals de persones amb interessos compartits, com ara la música.
Alguns traductors ja acumulen més de 2 milions de visualitzacions
La recerca de la UPF se centra en aquesta pràctica emergent, escassament estudiada fins ara, analitzant el cas de dos traductors no professionals a NECM, a qui s’ha entrevistat en profunditat. Un d’ells, Benito (pseudònim), compta amb 1.300 seguidors en aquesta plataforma i les seves traduccions tenen més de 2 milions de visualitzacions; i l’altra és Lia (pseudònim), amb prop de 800 subscriptors. Concretament, s’han examinat 60 de les seves traduccions (30 de cadascun) dels següents gèneres musicals: reggaeton (38 cançons), balades (11), pop (6) i trap (5). A més, s’ha analitzat el comportament de les comunitats de seguidors dels traductors i prop dels seus 500 comentaris o respostes. La recerca ha combinat tècniques d’anàlisi de contingut i del discurs.
Els resultats de l’estudi revelen que els traductors fan servir diverses estratègies de mediació intercultural en les seves traduccions per facilitar que el públic xinès pugui comprendre el sentit de les cançons espanyoles. Cal tenir en compte que les cançons traduïdes contenen un total de 183 ítems amb especificitats culturals (CSI), referents a conceptes de la cultura hispana sense un equivalent xinès.
Quines estratègies de mediació intercultural fan servir els traductors fans?
L’estratègia més utilitzada pels traductors (en el 68% dels casos) és la domesticació, amb què es reemplacen aquests CSI per d’altres termes més propers a l’imaginari xinès. Per exemple, per traduir l’expressió “llevarse un plantón”, fan servir una expressió xinesa “
Una altra estratègia són els eufemismes, que es fan servir per esquivar conceptes espanyols que són especialment sensibles en la comunitat xinesa i poden ser objecte de censura. De fet, totes les referències sexuals identificades als temes originals (34 explícites o implícites) s’han traduït amb eufemismes. Per exemple, per traduir chingar o hacerlo
“Els mateixos traductors també acompanyen els textos de les seves traduccions amb paratextos, anotacions o comentaris, per explicar els elements culturals hispànics a l’audiència xinesa i fomentar així la comprensió intercultural de la comunitat xina cap a la cultura espanyola” - explica la investigadora Li Yuan-Cloris (UPF).
Una pràctica d’aprenentatge informal que hauria de ser considerada pel professorat de llengües estrangeres
Segons l’estudi, aquest exercici de mediació intercultural té un potencial significatiu per promoure la diversitat cultural i lingüística. Alhora, permet potenciar les competències plurilingües i pluriculturals dels mateixos traductors en llengua i cultura espanyola, xinesa (en fer un ús avançat de la llengua) i anglesa (llengua intermediària). Els traductors també aprofiten la seva tasca per guanyar influència a la plataforma, cosa que els reporta beneficis emocionals i influeix sobre la seva identitat.
A la vista dels múltiples beneficis de la traducció no professional, l’estudi conclou que els professionals de l’ensenyament de llengües haurien d’incentivar l’autonomia dels estudiants i encoratjar-los a implicar-se en aquestes activitats com aquestes.
Article de referència:
Yuan-Cloris Li & Daniel Cassany (10 Mar 2025): From ‘fuck’ to ‘possess’: intercultural mediation and identity construction in Chinese fan translations of Spanish-language songs, Language and Intercultural Communication, DOI: 10.1080/14708477.2025.2470300