Dues investigadores del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra han analitzat les experiències d’estudiants sènior que participen en un programa intergeneracional d’aprenentatge al llarg de la vida a la UPF. L’estudi ajuda a desmuntar estereotips associats a l’edat i a l’edatisme: els relats dels estudiants sènior demostren que l’envelliment no es pot limitar a narratives de declivi o èxit, sinó que es configura contínuament per les circumstàncies socials, emocionals i acadèmiques canviants.

La recerca posa de relleu diversos reptes i oportunitats vinculats a la convivència intergeneracional dins de l’aula, i mostra com aquesta pràctica afavoreix l’intercanvi d’experiències i enriqueix el debat acadèmic. Així mateix, fa palès que els estudiants sènior aporten coneixements, trajectòries vitals diverses i una elevada motivació per a l’aprenentatge, elements que també beneficien els seus companys més joves i el conjunt de la comunitat universitària.

“Les nocions preconcebudes que retraten els estudiants de més edat com a desavantatjats lingüísticament, digitalment i a nivell acadèmic són en gran part infundades"

Mireia Trenchs Parera i Ieva Stončikaitė, membres del Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats (GREILI) de la UPF, són les autores del treball, publicat recentment a la revista Educational Gerontology. Afirmen que “les nocions preconcebudes que retraten els estudiants de més edat com a desavantatjats lingüísticament, digitalment i a nivell acadèmic són en gran part infundades”. Tot i que la universitat es percep sovint com un “espai de joventut”, l’estudi mostra com els estudiants sènior participen activament i redefineixen el seu lloc dins de l’aula: “Molts dels sènior es posicionen com a contribuents segurs i capaços, i aprofiten la seva experiència i maduresa com a fonts de força acadèmica i interpersonal”, afirmen les autores.

L’estudi evidencia com sovint sorgeix una forma d’edatisme “autoimposat”, ja que alguns dels estudiants de més edat adopten rols de tipus parental, ja que creuen que és el que els seus companys més joves esperen d’ells. “En lloc de reforçar els estereotips, aquest autoposicionament sovint serveix com a eina estratègica i empàtica per fomentar la relació intergeneracional, l’aprenentatge mutu i el respecte”, matisen Trenchs i Stončikaitė.

D’altra banda, les investigadores també apunten que els estudiants sènior poden experimentar una certa desubicació en entorns majoritàriament juvenils, fet que pot incidir en la seva confiança i participació. Pel que fa a la llengua, l’ús simultani del català, el castellà i l’anglès a les aules (la UPF és una universitat molt internacionalitzada) els serveix com a oportunitat d’aprenentatge i per practicar idiomes en l’àmbit acadèmic, sobre tot l’anglès (que sovint han fet servir en l’àmbit laboral) i també el català formal i acadèmic que alguns, per origen i formació lingüística, poden dominar menys. Tot i això, lper a alguns l’ús de l’anglès pot pot generar dificultats que equiparen amb les que experimenten els seus companys més joves.

Una recerca que vol millorar l’educació inclusiva, feta a partir d’entrevistes a estudiants del programa UPF Sènior

L’estudi se centra en les experiències d’estudiants del programa UPF Sènior, adreçat a persones majors de 50 anys, que els permet cursar diverses assignatures de diferents graus al costat dels estudiants més joves. S’ha dut a terme mitjançant mètodes qualitatius, basats en una dotzena d’entrevistes i observació a l’aula, dins d’un enfocament interdisciplinari que integra la gerontologia narrativa, la sociolingüística educativa i la teoria del posicionament.

“L’objectiu final de la nostra recerca és oferir recomanacions que s’adaptin a diversos perfils d’aprenents, millorin les pràctiques educatives inclusives per edats, promoguin l’equitat, la diversitat i el diàleg intergeneracional en l’educació superior i la ciutadania activa en la vida adulta”, apunten les investigadores. Destaquen que el seu estudi posa de manifest que la presència d’estudiants sènior constitueix “no només un repte sinó també una oportunitat per avançar cap a una educació superior i una societat més equitatives, diverses i compromeses”.

L’estudi s’emmarca en el projecte INCLU-LINGUAM, liderat per Mireia Trenchs Parera, centrat en la inclusió, el multilingüisme i la interculturalitat en l’educació superior. El seu objectiu és integrar les dimensions d'inclusió i equitat en la recerca creixent sobre la internacionalització de les universitats i el disseny de polítiques lingüístiques plurilingües. 

Article de referència (en accés obert): Stončikaitė, I., & Trenchs-Parera, M. (2026). "Lifelong learning in age-inclusive higher education: The case of a Catalonian university and its plurilingual and intercultural classrooms". Educational Gerontology, 1–15.

https://doi.org/10.1080/03601277.2026.2630694