En estudis experimentals per avaluar la immunoteràpia en el càncer de càncer de pulmó el microambient del tumor és clau per generar una resposta immunitària complexa i similar a la que es dóna en l'organisme. Ho determina un estudi multidisciplinari on hi han participat tres equips de recerca del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra. Per això, els experts proposen canviar la tècnica estàndard que es fa servir per estudiar el potencial de fàrmacs immunoterapèutics per no perdre de vista l’efecte del context. “Quan estudiem el tumor en un context més semblant al que tindria dins el cos veiem una resposta del sistema immunitari més complexa i confiable que va més enllà de la dinàmica de les cèl·lules tumorals.”, explica Ivan Zadra, que és co-primer autor de l’estudi amb Etna Abad, Anastasia Krasko, Víctor Cerdán Porqueras. Amb aquesta nova aproximació, els autors confien que a partir d’ara es podrà predir millor el potencial terapèutic dels fàrmacs per a la immunoteràpia dels adenocarcinomes en fases experimentals.  

Per estudiar l’efecte de la immunoteràpia al laboratori, primer cal tenir un tumor. I des de fa anys, la tècnica més emprada per generar aquesta estructura és la injecció subcutània de cèl·lules cancerígenes a ratolins. Així, cèl·lules que podrien originar un càncer de pulmó o adenocarcinoma –el tumor que causa més mort en dones a espanya–  s’injecten fora del seu context. 

Així, un estudi publicat a Cancer letters explica que quan les cèl·lules tumorals s’injecten de manera ortotòpica –en el seu teixit habitual, en aquest cas el pulmó– generen en l’organisme una resposta més complexa pel que fa a la dinàmica del tumor, la resposta immunitària i el perfil d’expressió gènica de les cèl·lules que hi participen. Així, quan els tumors ortotòpics es tracten amb fàrmacs immunoterapèutics per estimular el propi sistema immunitari per fer front a la malaltia, el resultat és més complex. 

“Fins ara, els estudis farmacològics experimentals han fet molt èmfasi en la reducció de la mida del tumor, però aquesta és només una de les conseqüències del tractament”, explica Ana Janic, directora del grup de Biologia del Càncer del MELIS-UPF, que ha coliderat la recerca amb Cristina López-Rodríguez i Jose Arambruru. I afegeix “El tractament immunoterapèutic en tumors desenvolupats al mateix pulmó, no només redueix la mida del tumor sinó que també comporta canvis en els tipus de cèl·lules que trobem al tumor i fa créixer la població de cèl·lules CD4+, que activen el sistema immunitari”. 

“Quan tenim en compte el microambient tumoral específic del teixit, obtenim una resposta més complexa i biològicament rellevant que ens permet predir millor el potencial terapèutic dels fàrmacs.”, comenta Zadra. I és que, segons els autors si els experiments futurs ja contempléssin l’efecte del microambient s’obtindrien resultats més robustos i es podria estalviar animals, temps i recursos en els estudis preclínics de noves immunoterapies. 
 

Sobre l’estudi: 

En aquest estudi hi han participat els grups de recerca en Biologia del Càncer, Immunologia i Genòmica de la Regulació Endocrina del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. 

Aquest treball ha estat possible gràcies al finançament del la convocatòria de Projectes Exploratoris Interprogramàtics MELIS-María de Maeztu 2022, el Ministeri de Ciència i Innovació, la Fundació La Caixa, els ajuts Next Generation de la Unió Europea, la Asociación Española Contra el Cáncer, ICREA i la “Worldwide Cancer Research”. 

Article de referència: 

Ivan Zadra, Etna Abad, Anastasia Krasko, Víctor Cerdán Porqueras, Marc Subirana-Granés, Diana Reyes, Pablo Borredat, Lorenzo Pasquali, Jose Aramburu, Cristina López-Rodríguez, Ana Janic, A novel mismatch repair deficient lung adenocarcinoma model for immunotherapy research, Cancer Letters, Volume 629, 2025, 217882, ISSN 0304-3835, https://doi.org/10.1016/j.canlet.2025.217882.