Un equip internacional d'experts en embriologia i bioètica publica el primer llibre blanc per fer servir models embrionaris basats en cèl·lules mare en l’àmbit de la biologia reproductiva. El document, coordinat per l'investigador de la UPF Alfonso Martínez-Arias, ofereix una visió integrada de la biologia del desenvolupament, la bioètica i la legislació, i proposa guies per a la correcta implementació d'aquests models en la recerca, la regulació i el desenvolupament de tecnologies relacionades amb la reproducció humana. Aquest text ha de facilitar la utilització de models per estudiar el desenvolupament embrionari més enllà de la barrera legal dels 14 dies. Una qüestió que, tant de bo, ajudi a entendre algunes de les condicions que provoquen infertilitat.

Es calcula que una de cada sis persones en edat reproductiva presenta problemes de fertilitat en algun moment de la seva vida. Al món, la infertilitat afecta 48 milions de parelles. Malgrat que, en els últims 30 anys, les tècniques de reproducció assistida han permès el naixement de més de 10 milions de bebès a tot el món, encara queda molt per entendre sobre per què, en humans, només un de cada tres òvuls fecundats progressa més enllà de la tercera setmana de desenvolupament.

“Coneixem molt bé el que passa durant els primers 7 dies del desenvolupament en un embrió; coneixem força menys el que passa durant la setmana següent en la qual l’embrió s'implanta a l’úter i, per qüestions ètiques i legals, no podem anar més enllà”. En particular, explorar la tercera setmana és crucial en el nostre estudi, explica Alfonso Martínez-Arias, investigador ICREA, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i líder del projecte. “Aquesta limitació impedeix veure com, al final de la tercera setmana, l'embrió s'ha replegat, està organitzat i té la gènesi de tots els òrgans”. Segons Martínez-Arias, durant aquest procés, conegut com a gastrulació, “s'originen molts dels trastorns cardiovasculars, metabòlics o fins i tot malformacions en les extremitats que es detecten després de néixer”.

Un model per estudiar els primers estadis del desenvolupament humà

La denominada ‘regla dels 14 dies’ prohibeix el cultiu al laboratori d'embrions humans més enllà d'aquest termini. A més, els embrions que es fan servir per a la recerca són els sobrants, donats per clíniques de reproducció assistida. Un subministrament limitat, subjecte a restriccions ètiques que no permet investigar la gastrulació.

Els models embrionaris basats en cèl·lules mare, és a dir, còpies dels embrions generades al laboratori a partir de cèl·lules que poden convertir-se en qualsevol cèl·lula de l'organisme, suposen, en canvi, una bona alternativa. Malgrat que en humans encara no s'ha aconseguit anar més enllà de les primeres fases de la gastrulació, en micos ja poden utilitzar-se per imitar-la. 

Per donar resposta a les preguntes biològiques, ètiques i legals que comporta l'ús d'aquests models en la recerca, la regulació i el desenvolupament de tecnologies relacionades amb la reproducció humana, s'ha publicat un llibre blanc a Human Reproduction. Coordinat pel biòleg Alfonso Martínez-Arias, el treball inclou l'opinió d'experts de diferents àmbits que van debatre durant una trobada a l'Institut Pasteur de París, al novembre del 2024, els requisits per fer servir adequadament aquests models.

“Si volem que els models embrionaris basats en cèl·lules mare siguin útils per a la recerca i el tractament de la infertilitat, hem de tenir models de confiança, reproduïbles i amb un marc legal que ens permeti utilitzar-los”, comenta l'expert en desenvolupament.

Al document, els experts advoquen per la necessitat d’estandarditzar els models, al màxim nivell, perquè es puguin fer servir per a la pràctica clínica i el desenvolupament de dispositius que puguin millorar les tècniques de reproducció assistida. “La disparitat de metodologies i de línies cel·lulars utilitzades per crear els models fa que els resultats encara no siguin comparables als embrions humans”. Així i tot, els experts esperen poder trencar aquesta barrera en un futur no gaire llunyà.

Segons els experts, avui dia, embrions i models no haurien d'estar sotmesos a les mateixes regulacions. “Estem d'acord que un embrió no ha de cultivar-se més enllà dels 14 dies, però és important explicar el valor dels models de cèl·lules mare com un recurs extraordinari per entendre aquest període, que és l'origen de moltes malalties humanes, com a substitut dels embrions”, afegeix Martínez-Arias.

“Estem d'acord que un embrió no ha de cultivar-se més enllà dels 14 dies, però és important explicar el valor dels models de cèl·lules mare com un recurs extraordinari per entendre aquest període"; Alfonso Martínez-Arias

Precisament perquè no és el mateix, el llibre blanc deixa clares les línies vermelles: els models mai no han de transferir-se a l'úter de cap animal o de cap humà, i han de cultivar-se només per al temps necessari per a cada estudi. Uns límits que, suggereixen, han d'estar sempre supervisats per comitès d'ètica i s'han de comunicar amb responsabilitat i transparència.

Sobre l’article: 

Arias AM, Rivron N, Tajbakhsh S, Johnston J, Alev C, Bally-Cuif L, et al. Human stem cell-based embryo models: innovation, ethics, and policy. Human Reproduction. 2026 Mar 24;‌ doi: 10.1093/humrep/deag035