El Consell Europeu de Recerca (ERC) ha concedit un ajut Proof of Concept (PoC) al projecte SPLICE-BETA, liderat per Manuel Irimia, professor i investigador ICREA del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i líder del Laboratori de Transcriptòmica del Desenvolupament i l'Evolució amb afiliació dual al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i coordinador del programa conjunt CRG-UPF-IBE en Genòmica Medica Evolutiva (EvoMG Program).

L’ajut, dotat amb 150.000 euros i una durada de 18 mesos, permetrà avançar en l’exploració de noves teràpies destinades a tractar la diabetis i altres malalties relacionades amb la disfunció de les cèl·lules beta del pàncrees, a partir d’una tecnologia basada en resultats d’una recerca conjunta entre el CRG i la UPF.

Canvi d'estratègia: atacar la causa, no només els símptomes

La diabetis és una malaltia crònica que afecta més de 630.000 persones a Catalunya. Segons l'Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de l'any 2022, afecta el 9% de la població major de 15 anys, una xifra que es dispara en la gent gran. La malaltia es produeix quan les cèl·lules del pàncrees encarregades de fabricar insulina deixen de funcionar correctament. Aquest fet impedeix que el cos utilitzi la glucosa adequadament i provoca una acumulació de sucre a la sang, amb greus conseqüències per a la salut. 

Tot i la magnitud del problema, els tractaments actuals se centren principalment a fomentar la secreció d’insulina per part de les cèl·lules beta o, en última instància, a controlar els nivells de glucosa. No solucionen els defectes moleculars que originen la disfunció de les cèl·lules beta i, amb el temps, el seu ús continuat pot comportar l’extenuació de les cèl·lules, de manera que alguns pacients poden deixar de respondre a la teràpia.

El projecte SPLICE-BETA planteja un canvi de paradigma mitjançant l'ús de teràpies d'RNA. La recerca prèvia del grup, finançada per l'ERC amb una Consolidator Grant (2020) amb el projecte “Regulatory and functional architecture of 'Nested-Sensitivity' microexon programs”, va identificar el paper fonamental d’uns petits fragments genètics, anomenats microexons dels illots (IsletMICs). En malalties com la diabetis tipus 2, l'alteració d'aquests microexons actua com un error en el "programari" genètic de la cèl·lula, que n’altera el funcionament. La tecnologia que s'està desenvolupant funciona com una "actualització de software": utilitza unes molècules conegudes com a oligonucleòtids antisentit (SSOs) per modular l’ús d’aquests petits fragments genètics i restaurar la capacitat de les cèl·lules beta de secretar insulina en resposta a la glucosa. L’objectiu és posar a punt una plataforma d’optimització i disseny dels SSO i validar l’eficàcia d’aquesta estratègia tant in vitro com in vivo. 

Del laboratori al fàrmac

Perquè aquest descobriment pugui arribar algun dia als pacients, és imprescindible superar rigoroses proves de seguretat i eficàcia. És aquí on el nou ajut europeu juga un paper clau, ja que permetrà impulsar la recerca durant els pròxims 18 mesos.

Durant aquest període, l’equip treballarà en tres línies principals. En primer lloc, desenvoluparà un sistema de cribratge massiu per analitzar centenars de molècules i seleccionar-ne les més prometedores. En segon lloc, optimitzarà el sistema de lliurament del tractament, amb l’objectiu que actuï de manera precisa sobre les cèl·lules del pàncrees i minimitzi possibles efectes adversos en altres òrgans. Finalment, el tractament es validarà en models preclínics, per demostrar-ne l’eficàcia en un organisme viu.

L’objectiu final del projecte és obtenir un candidat a fàrmac sòlid, amb un full de ruta clar cap als futurs assajos clínics i la possible col·laboració amb la indústria farmacèutica. Aquest nou impuls econòmic se suma als 50.000 euros obtinguts prèviament a través del programa UPF INNOValora, una convocatòria impulsada pel Servei d’Innovació – UPF Business Shuttle, que va identificar i impulsar aquesta tecnologia en una fase molt inicial del seu desenvolupament. Aquest programa dona suport a la transferència de coneixement i a la valorització dels resultats de recerca amb alt potencial d’impacte social i econòmic, i reforça el compromís de la Universitat Pompeu Fabra amb la transferència del coneixement científic a la societat.

Sobre els ajuts ERC Proof of Concept

Els ajuts Proof of Concept de l'ERC formen part del programa Horitzó Europa, el programa marc de la UE per a la recerca i la innovació, i estan destinats exclusivament a persones investigadores que ja hagin estat guardonades amb una subvenció de l'ERC (Starting, Consolidator, Advanced o Synergy). L'objectiu és facilitar l'exploració del potencial comercial i d'innovació social de la recerca de frontera, cobrint la bretxa entre els descobriments científics pioners i la seva aplicació pràctica al mercat o la societat.

El Programa de Treball de l’ERC 2025 ha inclòs dues rondes de la convocatòria Proof of Concept, en les quals s’han avaluat 879 propostes i s'han concedit 300 ajuts, amb un pressupost global de 45 milions d’euros. Les noves persones beneficiàries desenvoluparan els seus projectes en 23 estats membres de la UE i països associats. El nombre més alt de projectes es durà a terme a Alemanya (51 ajudes), Espanya (42), Itàlia (33) i el Regne Unit (31).

• Propostes seleccionades per al finançament en la segona ronda de la convocatòria Proof of Concept Grant 2025
• Propostes seleccionades per al finançament en la primera ronda de la convocatòria Proof of Concept Grant 2025