El Fòrum Social i Empresarial de la UPF ha celebrat aquest dimarts, 25 de novembre, al campus de la Ciutadella, un esmorzar temàtic sota el títol “Les ciutats i els reptes de futur. Factors urbans clau per a la transformació”. L’esdeveniment ha reunit representants de l’administració, del món empresarial, acadèmic i social per reflexionar sobre els grans reptes urbans de Barcelona i el seu entorn. La sessió, conduïda per Aurora Masip, periodista i alumni UPF, ha comptat amb la participació de Ricard Font, gerent de Mobilitat, Infraestructures i Obres de l’Ajuntament de Barcelona; Anna Gener, CEO de Savills Barcelona i alumni UPF de la llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials; Antoni Luna, director de la Càtedra UPF - Barcelona Regional sobre Futurs Metropolitans; i Bàrbara Pons, directora general de Barcelona Regional.

La ciutat com a projecte compartit

La presidenta del Consell Social de la UPF, Montserrat Vendrell, ha inaugurat la sessió i ha destacat el paper de la universitat com a actor clau en la transformació urbana. La UPF actua com a connector del territori amb la generació de talent i l’impuls de la recerca, i alhora atrau activitat econòmica. Alguns exemples del compromís de la Universitat amb el canvi social i urbà són el Dipòsit de les Aigües, les casernes de Wellington, el campus del Poblenou, el Mercat del Peix i l’Àgora Barcelona, que contribueixen a crear barris més forts, cohesionats i dignificats.

Vendrell: “Projectar les ciutats del futur vol dir pensar com ens movem, com ens connectem, com utilitzem aquests espais i les infraestructures per garantir que siguin accessibles, sostenibles, eficients i capaços de generar benestar, activitat econòmica i oportunitats per a tothom”

Segons Vendrell, els canvis en els espais urbans reconfiguren la manera com vivim i ens relacionem amb la ciutat, i la planificació futura ha de garantir accessibilitat, sostenibilitat, eficiència, benestar i oportunitats econòmiques. En aquesta línia, ha destacat que, “projectar les ciutats del futur vol dir pensar com ens movem, com ens connectem, com utilitzem aquests espais i les infraestructures per garantir que siguin accessibles, sostenibles, eficients i capaços de generar benestar, activitat econòmica i oportunitats per a tothom”, un missatge que ha emmarcat el posterior debat sobre ciutat, societat i economia com a dimensions inseparables.
 

Tendències globals i reptes per a Barcelona 

Durant l’esmorzar, els ponents han analitzat les grans tendències globals que afecten les ciutats i com aquestes influeixen en el futur de Barcelona. El debat ha fet emergir diverses temàtiques clau: la mobilitat integrada i fiable, la gestió de l’habitatge, la inclusió social i de gènere, i la transformació del sòl industrial de l’àrea metropolitana, entre d’altres. 

Antoni Luna i Bàrbara Pons, impulsors de la Càtedra UPF - Barcelona Regional sobre Futurs Metropolitans, han coincidit en la necessitat d’abordar la transformació urbana des d’una mirada plural i interdisciplinària. Luna ha reivindicat que cal avançar cap a un espai d’estudis urbans que combini economia, sociologia, política i cultura amb l’arquitectura i l’urbanisme, per formar professionals capaços d’entendre la ciutat com un sistema complex i en permanent evolució.

Pons: “Estem davant d’un creixement econòmic sostingut que ens està portant un boom demogràfic com probablement no havíem tingut mai, i això està generant tensions i preocupacions”

Per la seva banda, Pons ha destacat la funció de Barcelona Regional com a agència que tradueix els grans reptes urbans en projectes tangibles, integrant planificació física, infraestructures i impacte social. La transformació del 22@, la reurbanització de barris o els nous intercanviadors de mobilitat són exemples de com la coordinació entre administracions pot generar una metròpoli més cohesionada, sostenible i competitiva. En aquest sentit, ha remarcat: “Barcelona se'ns ha quedat amb les costures molt atapeïdes i hem de deixar de parlar d'urbanisme o de ciutat per començar a parlar de metròpoli”, i ha alertat que “estem davant d’un creixement econòmic sostingut que ens està portant un boom demogràfic com probablement no havíem tingut mai, i això està generant tensions i preocupacions”.

Des d’aquesta visió compartida, la Càtedra UPF - Barcelona Regional es consolida com un laboratori d’idees i d’acció per afrontar els reptes urbans globals. Combina recerca, formació i divulgació per impulsar solucions creatives i transformadores en àmbits com la sostenibilitat, la mobilitat o la governança metropolitana.

Gener: “La concentració de talent, d’empreses i d’inversions d'un mateix àmbit econòmic genera uns efectes multiplicadors que fa que sigui molt més eficient”.

Per altra banda, Anna Gener ha posat l’accent en l'especialització de les ciutats: “La concentració de talent, d’empreses i inversions d'un mateix àmbit econòmic genera uns efectes multiplicadors que fa que sigui molt més eficient”. També ha recordat que la urbanització creixent planteja reptes de sostenibilitat, mobilitat, habitatge i cohesió social, i ha defensat que Barcelona ha de competir a escala mundial només en àmbits on tingui avantatge competitiu real. Per aconseguir-ho, ha destacat la necessitat d’una estructura urbana, de mobilitat, d’infraestructures immobiliàries i d’habitatge sòlida, i ha remarcat la importància de la fractalitat urbana i territorial, amb múltiples centres d’activitat i una xarxa de rodalies eficient.

El debat s’ha enriquit amb les reflexions i les preguntes del públic, que comptava amb personalitats destacades que han aportat una perspectiva històrica i actual sobre l’evolució urbana de la ciutat. Les seves aportacions han contribuït a consolidar l’esmorzar-col·loqui com un espai de diàleg obert i plural.
 

Mobilitat i connexions: un repte estructural

Font: "Barcelona necessita nous túnels, noves centralitats i connexions que arribin als grans generadors d’activitat econòmica"

L’àmbit de la mobilitat ha ocupat una part central del debat. En aquest sentit, Font ha alertat dels problemes estructurals de Rodalies i la necessitat d’un pla d’inversions per millorar la fiabilitat del transport públic: “El problema és estructural i exigeix actuar en dos fronts: fiabilitat i ampliació de la xarxa. Quan portes 40 o 50 anys sense fer inversions, costa. El primer és posar al dia un sistema obsolet; el segon, ampliar la xarxa. Barcelona necessita nous túnels, noves centralitats i connexions que arribin als grans generadors d’activitat econòmica”.

Anna Gener ha afegit que les decisions urbanístiques han d’estar alineades amb les necessitats de les persones i del talent que arriba a la ciutat, i que cal planificar espais densos però ben connectats, que permetin viure, treballar i moure’s amb qualitat de vida.

Pressió urbana, habitatge i inclusió social

Al llarg de la conversa, ha quedat clar que Barcelona afronta una pressió creixent en mobilitat, habitatge, serveis i equitat territorial, i la ciutat necessita decisions valentes i coordinades per evitar que la tensió entre el centre i les corones metropolitanes s’accentuï.

També s’ha destacat que la transformació urbana no pot limitar-se al desenvolupament econòmic i la innovació; cal posar al centre la convivència i el benestar de les comunitats locals. És fonamental tenir en compte les persones que viuen i treballen a la ciutat, especialment aquelles que se senten excloses o amb accés limitat a espais i serveis essencials, amb una atenció particular a la perspectiva de gènere.

Luna: “Barcelona s'ha convertit en una ciutat absolutament cosmopolita. Al voltant del 30% de la població de Barcelona és nascuda a l’estranger, i en la franja de 25 a 45 anys, aquest percentatge arriba al 59%”

En aquesta línia, Gener ha defensat que “la ciutat ha d’estar al servei de les necessitats reals de la societat, que canvien, i l’urbanisme ha de saber adaptar-s’hi”. Luna afegeix: "Barcelona s'ha convertit en una ciutat absolutament cosmopolita. Al voltant del 30% de la població de Barcelona és nascuda a l’estranger, i en la franja de 25 a 45 anys, aquest percentatge arriba al 59%". Recorda, a més, que la ciutat ja ha viscut processos d’expulsió residencial en altres moments històrics: "Quan va haver-hi la primera revolució industrial, Barcelona no podia créixer més enllà de les muralles", però avui, “cal reflexionar i entendre que les muralles actuals són d’altres tipus, cal reconèixer-les”.

Transformació del sòl industrial i urbanisme del futur

En paral·lel, s’ha abordat la situació del sòl industrial i la degradació de molts polígons. S’ha advertit que si la terciarització es limita només a centres de dades o logística no es generen llocs de treball de qualitat. Per això, s’ha defensat un model d’urbanisme més dens i compacte, que combini activitat econòmica i residencial i contribueixi a revitalitzar aquests espais de manera sostenible.

Ricard Font ha explicat el cas del 22@, un exemple de planificació urbana valenta: “Sense una decisió política i urbanística clara, no hauríem pogut transformar aquest espai industrial en un hub tecnològic i econòmic”.
 

El paper de la Universitat i la col·laboració interdisciplinària

Laia de Nadal: ”Els reptes de la ciutat s’han d’abordar de manera interdisciplinària perquè els joves del futur trobin solucions als problemes d’habitatge i mobilitat”

Laia de Nadal, rectora de la UPF, ha tancat l’esmorzar ressaltant la importància d’impulsar una col·laboració entre universitat, administració i sector privat: “Els reptes de la ciutat s’han d’abordar de manera interdisciplinària perquè els joves del futur trobin solucions als problemes d’habitatge i mobilitat”, ha afirmat.

També ha destacat el paper transformador de la UPF en l’àmbit urbà: “L’economia surt després del coneixement. La universitat és un motor essencial per transformar les ciutats”, ha conclòs.

Un fòrum per crear ponts entre la Universitat i el món empresarial

El Fòrum Social i Empresarial de la UPF, impulsat pel Consell Social, s’ha consolidat com un espai de trobada entre la Universitat i el seu entorn econòmic i social. Amb una participació activa d’empreses, institucions i organitzacions amb alumni en llocs de responsabilitat, aquest fòrum té com a objectiu reforçar la col·laboració, fomentar el debat i establir vincles que enriqueixin la transferència de coneixement.