Clara Virós (Manresa, 1999) és graduada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Va continuar la seva formació a la Universitat Complutense de Madrid, on va cursar un màster en Psicologia Social. Actualment, és membre del grup de recerca Communication, Advertising and Society (CAS) del Departament de Comunicació de la UPF, especialitzat en l’anàlisi i la interpretació de la comunicació corporativa per millorar-ne l’efectivitat i l’impacte social. Anteriorment, havia estat assistent d’investigació en aquest mateix departament.

Enguany, Virós ha rebut la beca de Formació del Personal Investigador (FPI) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, una ajuda destinada a estudiants de doctorat per desenvolupar les seves tesis, que li ha permès incorporar-se al grup de recerca CAS. En l’àmbit professional, ha treballat com a analista de xarxes socials en una empresa d’investigació de mercats.

El seu camp de recerca específic se centra en l’impacte de les xarxes socials en la salut mental dels adolescents. Recentment, ha publicat, com a autora principal, l’article “Can’t stop scrolling! Adolescents’ patterns of TikTok use and digital well-being self-perception” a la revista Nature. Està dedicat a un estudi dedicat al consum de TikTok per part de joves espanyols, liderat per les investigadores Mònika Jiménez, del grup CAS del Departament de Comunicació de la UPF; i Mireia Montaña, del grup Aprenentatge, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME), dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació la UOC. L’estudi conclou que 1 de cada 5 joves en fan un consum de risc, dedicant a aquesta xarxa social més de dues hores al dia.

Quin va ser l’objectiu principal de l’estudi i com es va originar la idea de centrar-se en TikTok i el benestar digital dels adolescents?

El benestar digital és un concepte relativament nou i, tot i que ja s’està investigant en diferents contextos, encara hi ha poques recerques específiques sobre plataformes concretes com TikTok. La majoria d’estudis analitzen les xarxes socials en general, com el temps d’ús i la seva relació amb la salut mental, però no es fa una distinció entre les característiques de cadascuna.

Aquesta manca de concreció és el que ens va motivar. Les xarxes socials actuals són molt diferents entre elles. Al principi, plataformes com Facebook i Instagram estaven més centrades en la connexió amb amics i vincles socials. En canvi, TikTok se centra més en el consum passiu de contingut, on l’usuari visualitza el que creen altres persones.

L’objectiu del nostre estudi era precisament analitzar TikTok de manera específica i aplicar-hi el concepte de benestar digital, explorant com aquesta plataforma pot impactar en la salut i el benestar dels adolescents. Aquesta és una de les diferències principals respecte a altres investigacions sobre aquest tema.

“L’objectiu del nostre estudi era analitzar TikTok de manera específica i aplicar-hi el concepte de benestar digital, explorant com aquesta plataforma pot impactar en la salut i el benestar dels adolescents”

Com es van recollir les dades i quines mesures vau prendre per garantir que fossin representatives dels adolescents?

Vam recollir les dades a través d’una enquesta realitzada a 1.043 adolescents d’entre 12 i 18 anys d’arreu d’Espanya. Per garantir la representativitat, vam col·laborar amb una empresa especialitzada que va utilitzar un mostreig aleatori estratificat per assegurar la presència de participants de totes les comunitats autònomes. Un cop obtingudes les dades brutes, vam realitzar els càlculs estadístics i l’anàlisi per ajustar-nos als nostres objectius de recerca.

L’estudi revela diferències significatives entre nois i noies pel que fa al temps d’ús i al tipus de contingut que consumeixen. De quin tipus?

Els resultats indiquen que les noies utilitzen TikTok de manera més intensiva que els nois, ja que un 24% d’elles passen més de dues hores a TikTok, enfront del 15% dels nois. A més, els tipus de contingut que consumeixen reflecteixen els rols de gènere tradicionals: les noies tendeixen a veure vídeos de moda i bellesa, mentre que els nois es decanten per continguts relacionats amb esports i videojocs. Tot i això, també hem observat categories comunes, com els vídeos d’humor i els d’entreteniment.

En estudis que han analitzat la creació de contingut, s’ha observat que a TikTok els nois comencen a trencar certs rols de gènere. Per exemple, alguns nois participen més en vídeos de ball, una activitat que tradicionalment no s’associa amb el gènere masculí. Aquestes conclusions apunten a un trencament parcial dels rols de gènere en la creació de contingut a TikTok (però no en el consum).

L'estudi indica que una de cada cinc persones joves passen més de dues hores al dia a TikTok. Estem parlant de 14 hores setmanals. Com es pot revertir aquest consum de risc de TikTok, que pot afectar negativament la salut mental dels joves?

Aquest tema encara s'ha d'investigar més. Els estudis anteriors, no només sobre TikTok, sinó també sobre benestar digital, mostren que ni un ús excessiu ni una desconnexió total de les xarxes socials són la solució ideal. En la nostra recerca hem trobat que, en general, els usuaris perceben positivament el benestar digital, ja que les xarxes socials poden afavorir la connexió social i permeten a les persones trobar-ne d’altres amb gustos i idees similars.

Ara bé, el que sembla més beneficiós per a la salut mental és l’ús moderat de les xarxes socials. Determinar què es considera ‘ús moderat’ és una línia d’investigació important. Potser el que ens cal és establir quanta estona diària seria òptima per a un benestar equilibrat. Això pot variar per a cada persona i situació, i especialment per a col·lectius més vulnerables, com els adolescents, que poden tenir més dificultats per autoregular-se el seu temps en línia.

“Determinar què es considera ‘ús moderat’ és una línia d’investigació important. Potser el que ens cal és establir quanta estona diària seria òptima per a un benestar equilibrat. Això pot variar per a cada persona i situació”

És curiós que, malgrat els riscos associats a l’ús excessiu de TikTok, els adolescents mantenen una percepció generalment positiva del seu benestar digital. Per què passa això?

Això passa perquè el benestar digital no és una única dimensió. Tot i que hi ha aspectes negatius, com la dificultat d’autolimitar-se, també hi ha dimensions positives. Una d’elles és la connexió social, que TikTok fomenta de manera única.

La plataforma ofereix contingut molt personalitzat que sovint s’identifica amb les experiències o interessos de l’usuari. Això pot generar un efecte positiu, ja que l’adolescent se sent identificat i comprès. A més, aquesta connexió no només es limita als amics, sinó que pot incloure altres usuaris amb històries similars. Tot plegat crea un sentiment d’unió i empatia, cosa que contribueix a una percepció positiva del seu benestar, malgrat els riscos inherents.

L’estudi també revela que l'autocapacitat per establir-se límits disminueix a mesura que augmenta el temps d'ús de TikTok. A mesura que s’incrementa l’ús de l’aplicació per part dels joves, perden capacitat d’autocontrol?

De fet, aquesta és una de les conclusions més interessants del nostre estudi, ja que mostra com els joves tenen dificultats per autoregular-se. El disseny de TikTok està pensat per captar l’atenció i fer perdre la noció del temps: l'scroll infinit i un algoritme extremadament personalitzat en són elements clau. A mesura que passen més temps a l’aplicació, menys capacitat tenen de limitar-ne l’ús.

TikTok està implementant mesures com límits d'una hora al dia per a menors d'edat, tot i que encara cal avaluar la seva eficàcia. Per exemple, si el codi per desbloquejar més temps arriba directament al mòbil del menor, és poc probable que funcioni com a fre real. Això obre un debat sobre com podem protegir els joves davant de la naturalesa altament addictiva d’aquestes plataformes.

“El disseny de TikTok està pensat per captar l’atenció i fer perdre la noció del temps: l'scroll infinit i un algoritme extremadament personalitzat en són elements clau”

Precisament, a les conclusions comenteu que les mesures de control parental no són suficients per limitar l’ús de xarxes com TikTok per part dels adolescents. Segons l’estudi què heu fet, fins a quin punt, són útils les mesures prohibitives versus l’educació o la sensibilització?

És necessari combinar diferents estratègies, ja que centrar-se només en una no és suficient. Les mesures prohibitives poden tenir un cert impacte, però és clau complementar-les amb educació i sensibilització. D’una banda, des de les escoles es poden implementar programes que eduquin en el consum crític de continguts digitals. Una part fonamental d’aquesta responsabilitat recau en l’àmbit familiar, que és un espai més privat i difícil de controlar des de fora. D’altra banda, sensibilitzar és imprescindible per ajudar els adolescents a desenvolupar consciència crítica sobre el contingut que consumeixen. Encara que plataformes com TikTok intentin limitar certs tipus de contingut, com el relacionat amb salut mental, molts vídeos no passen aquests filtres i és fàcil trobar informació que pot no ser fiable.

Per això, cal posar l’èmfasi a fomentar un pensament crític: entendre que no tot el que es veu a TikTok és veritat, aprendre a verificar informació i no acceptar continguts com a certs només pel fet d’haver-los vist en aquesta plataforma. Aquesta educació combinada amb límits adequats pot ser més efectiva que cap de les dues mesures per separat.

“Cal posar èmfasi a fomentar un pensament crític: entendre que no tot el que es veu a TikTok és veritat, aprendre a verificar informació i no acceptar continguts com a certs només pel fet d’haver-los vist en aquesta plataforma”

Finalment, què representa per a tu haver publicat a Nature?  

Tot i que publicar en una revista de prestigi com Nature és significatiu, considero que el més rellevant és trobar el lloc adequat per a la teva investigació, allà on tingui més visibilitat i impacte.

De vegades, això pot ser una revista menys reconeguda, però on l'article es relaciona millor amb els interessos del públic objectiu. L'objectiu final és que la investigació aporti valor, inspiri altres treballs i pugui transferir-se a la societat per ajudar a plantejar nous reptes i solucions.

Article de referència:

Virós-Martín, C., Montaña-Blasco, M. & Jiménez-Morales, M. Can’t stop scrolling! Adolescents’ patterns of TikTok use and digital well-being self-perception. Humanit Soc Sci Commun 11, 1444 (2024). https://doi.org/10.1057/s41599-024-03984-5