“En un context social amb més cultura visual que auditiva, una altra de les línies d’actuació de Freesound ha estat promoure la cultura del so entre la ciutadania”, explica Sònia Espí, responsable de comunicació i promoció cultural de l’MTG i de la Fundació Phonos des de l’any 2012, que s’ha ocupat de gestionar i divulgar moltes iniciatives comunitàries amb aquest objectiu.

Moltes s’han vehiculat des de l’any 2008 través del projecte “Sons de Barcelona”, que ha comptat amb el suport de diverses institucions públiques i privades. Sota aquest paraigua, es van fer els tallers Els sons de la natura als espais naturals del delta del Llobregat el 2013 amb el suport de l’Ajuntament del Prat. Gravadora en mà, estudiants de secundària d’aquesta localitat anaven enregistrant els sons d’ocells i d’altres animals per carregar-los després a Freesound. En altres tallers, els participants han recopilat i documentat sons propis de la vida quotidiana de diverses cultures; han descobert l’important paper del so en la creació de pòdcasts de ficció, per submergir els oients en un determinat entorn, o han après que, fins i tot en entorns aparentment silenciosos com un museu, sempre s’hi pot sentir alguna cosa si es para prou atenció.

Freesound impulsa projectes de ciència ciutadana, i la mateixa comunitat també impulsa iniciatives de forma autònoma

La participació de la ciutadania en el projecte de Freesound ha anat més enllà de les activitats de sensibilització, i també s’ha traslladat a l’àmbit de la recerca i la creació. Sovint, l’equip de Freesound ha impulsat projectes de ciència ciutadana que han involucrat la comunitat, mentre que, en altres casos, els mateixos usuaris de Freesound han impulsat iniciatives de forma autònoma.

Al primer grup correspon el projecte de “Soundlights” (Semàfors acústics), desenvolupat a Barcelona l’any 2025 amb fons municipals, per estudiar els nivells de contaminació acústica a partir de la distribució de sensors intel·ligents en diversos punts de la ciutat, amb el suport de la ciutadania.

Al segon grup pertany un projecte per enregistrar i documentar el paisatge sonor de Barcelona durant el confinament en el context de la pandèmia de la covid, per contrastar-lo després amb la quotidianitat habitual de la ciutat. Després de l’arrencada del projecte “Barcelona Confinement Soundscape” l’any 2020, l’equip de Freesound va acabar donant suport a la iniciativa nascuda a partir de les interaccions espontànies entre els seus usuaris.

Les diverses maneres de representar el cant del gall en diferents cultures motiva un projecte d’art comunitari

De vegades, les iniciatives col·laboratives sobrepassen fronteres. És el cas de “Cocorico”, projecte sonor que es va emprendre fa més d’una dècada. Persones de fins a 19 països diferents es van gravar a elles mateixes imitant el cant dels galls, i això va permetre copsar una gran diversitat de maneres de representar-lo: el “quiquiriquí” (d’Espanya i molts països llatinoamericans), el “Chicchirichiii” italià, el “cock-a-doodle-doo” dels anglosaxons, el “kukeleku” dels Països Baixos, el “cocorico” francès... Com que Freesound disposa d’un sistema de geolocalització, cadascuna d’aquestes expressions es va poder identificar amb l’indret on s’utilitza sobre un mapa interactiu.L’artífex d’aquesta original iniciativa és l’artista sonor francès Félix Blume. És per això que el projecte s’ha batejat amb l’expressió gal·la (“cocorico”) per referir-se al cant dels galls.

Artista polifacètic, Blume és autor de diverses creacions sonores, radiofòniques i audiovisuals o d’instal·lacions interactives, que sovint situa a l’espai públic per involucrar-hi la comunitat.

Per a Félix Blume, la presa de contacte amb Freesound, poc després del naixement de la plataforma el 2005, va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria professional fa prop de dues dècades. Enginyer sonor de formació, va descobrir a Freesound tot un ampli ventall de possibilitats en l’àmbit de la creació sonora, que van ser la guspira inicial d’una trajectòria artística que l’ha portat a realitzar múltiples projectes tant a Europa com a l’Amèrica Llatina, o a exposar les seves creacions i instal·lacions audiovisuals en museus de prestigi, com el Reina Sofía (Espanya) o el Centre Pompidou (França), entre d’altres.

Un espai per a la memòria sonora de la humanitat

A més de posar l’accent en la dimensió col·laborativa de la plataforma, Blume en destaca un altre dels grans potencials: contribuir a la memòria històrica des de la perspectiva del so. En aquests moments, la plataforma ja permet resseguir els sons de més de dues dècades, i per això l’equip coordinador del projecte va decidir posar el focus en aquesta faceta de la plataforma per celebrar el 20è aniversari, amb el cicle commemoratiu “Intangible Heritage” (Herència intangible). Amb aquest fil conductor, es van organitzar diverses activitats al llarg del 2025, com l’exposició “Sons a protegir. Vint anys de Freesound”, comissariada per l’artista Fito Conesa, que es va poder veure la tardor passada, primer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i, després, al campus del Poblenou de la UPF.

L’equip de Freesound també va organitzar un concurs en què s’instava els participants a elaborar composicions que versessin sobre el so com a transmissor de la memòria. Els treballs seleccionats es van poder escoltar durant el Freesound Day (28 d’octubre) al campus del Poblenou, on va es va guardonar la composició Echoes in the fold, de Pantea Armanfar.

Durant la mateixa jornada, es van celebrar xerrades i conferències sobre iniciatives de diversa índole relacionades amb Freesound. S’hi van exposar projectes sonors vinculats a l’àmbit cinematogràfic, a la cultura popular i tradicional, als paisatges naturals i urbans… Una de les iniciatives presentades va ser “Sounds from Palestine”, de l’artista sonor Mohammad Balawneh, que documenta el paisatge sonor de Palestina i com els seus habitants miren de continuar amb la seva vida quotidiana malgrat el context de conflicte.

Són molts els projectes artístics, de recerca, comunitaris… que s’han emprès al voltant de Freesound. Precisament, l’èxit del projecte rau en el fet que ha desbordat l’equip coordinador, format actualment per vuit persones, i ha donat ales a la creativitat de la seva comunitat, avui formada per 16 milions d’usuaris, perquè aprofiti el potencial de la plataforma.

Continua llegint