Vés enrere

La recerca de la UPF llueix a Europa: un balanç excel·lent en el programa Horitzó 2020

La recerca de la UPF llueix a Europa: un balanç excel·lent en el programa Horitzó 2020

Un cop tancat el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, la Universitat ha obtingut un total de 85,6 milions d’euros de finançament, repartits entre 176 projectes, xifres que suposen un augment del 16 i el 24%, respectivament, en relació a l’anterior programa FP7. La UPF, que ha destacat en l’àmbit de ciència excel·lent, ha assolit una ràtio d’èxit (relació entre sol·licituds presentades i projectes obtinguts) del 18%, força més alta que la mitjana a Catalunya, Espanya i Europa.

11.03.2022

Imatge inicial

El balanç de resultats de la Universitat Pompeu Fabra dins d’Horitzó 2020, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea (UE) vigent entre els anys 2014 i 2020, és molt positiu. Un cop finalitzada l’avaluació dels diferents projectes, la UPF es consolida com una institució de referència dins aquest programa, especialment en l’àmbit de la ciència excel·lent, i manté els fons de la UE com la principal font de finançament en recerca.

El programa Horitzó 2020, amb un pressupost total de 76.880 milions d’euros per al conjunt dels estats membres de la UE, ha integrat totes les fases de la recerca i la innovació, des de la generació de coneixement fins a les activitats més properes al mercat. S’ha estructurat en tres grans pilars: Ciència Excel·lent (pilar I), Lideratge Industrial (pilar II) i Reptes Socials (pilar III), a banda d’un apartat de projectes transversals.

Els resultats de la UPF a Horitzó 2020 la situen com la quarta entitat en captació de fons de la Unió Europea a Catalunya i la setena d’Espanya

En xifres globals (dades de juliol del 2021), la UPF ha obtingut 85,6 milions d’euros i 176 projectes finançats,  xifres que representen, respectivament, un augment del 16 i el 24% respecte a l’anterior programa marc, l’FP7 (2007-2013), que va suposar l’inici de la transició de la Pompeu Fabra cap a una universitat intensiva en recerca. Els resultats de la UPF a Horitzó 2020 la situen com a quarta entitat en captació de fons de la Unió Europea a Catalunya i la setena d’Espanya.

Enric Vallduví, vicerector de Recerca de la Universitat, afirma que “els resultats assolits són molt bons, i a més si tenim en compte la dimensió de les institucions: la UPF és força petita en comparació amb les altres entitats, i això fa que els resultats, vistos en termes relatius, siguin encara més meritoris”.

Experiments a la coberta de l'edifici Mercè Rodoreda en el marc del projecte Raindrops

Ràtio d’èxit i pes del finançament europeu de la UPF respecte al sistema universitari

Els 176 projectes de la Universitat que han rebut finançament (99 en consorci, dels quals 17 com a entitat coordinadora, i els 77 restants de manera individual) han sorgit d’entre un total de 977 sol·licituds presentades, una relació que suposa una ràtio d’èxit del 18,01%, força per sobre de les mitjanes de la Unió Europea (11,97%), Espanya (12,86%) i Catalunya (13,70%).  

Enric Vallduví: “Cada sol·licitud que es genera representa una inversió important de temps i esforç i per això una ràtio d'èxit superior a la mitjana implica un estalvi per a tothom que hi participa”

El vicerector Vallduví emfasitza la importància d’aquesta xifra, i el que suposa en termes d’eficiència per a la institució: “Cada sol·licitud que es genera representa una inversió important de temps i esforç i per això una ràtio d'èxit superior a la mitjana implica un estalvi per a tothom que hi participa”.

Si ens centrem en el finançament obtingut per la UPF en relació al sistema universitari, les xifres també són molt positives. A escala estatal, la Pompeu Fabra ha aconseguit un 6,5% del total de finançament procedent dels fons europeus (quan el professorat de la UPF representa prop de l’1% del total del sistema universitari d'Espanya). A Catalunya, el percentatge de finançament obtingut per la UPF sobre el conjunt del sistema universitari puja fins al 21,43%.

Augment del nombre de projectes al llarg de temps i importància del Servei de Recerca

Al llarg dels set anys en què ha estat vigent el programa marc Horitzó 2020 (2014-2020), l’obtenció de projectes s’ha incrementat com a resultat de l’augment de la qualitat i competitivitat de la Universitat. Així, els primers anys del programa, el nombre de projectes s’aproximava als 20 anuals, mentre que els darrers anys, la xifra ha estat més propera als 30.

Eva Martín: “Assessorem i ajudem el personal docent i investigador a identificar els instruments i les convocatòries més adequades a la tipologia de projecte i els donem suport a l’hora de preparar la sol·licitud”

El Servei de Recerca de la Universitat és una peça clau en aquesta bona feina que es fa. Eva Martín, cap del Servei, explica que “assessorem i ajudem el personal docent i investigador a identificar els instruments i les convocatòries més adequades a la tipologia de projecte i els donem suport a l’hora de preparar la sol·licitud”. A més, des del Servei s’organitzen activitats per apropar les oportunitats de finançament i reflexionar sobre les diferents iniciatives.

La UPF destaca en Ciència Excel·lent, i treballa per millorar en els altres àmbits

 

 

Dels 176 projectes i 85,6 milions d’euros de finançament obtinguts per la Universitat, 115 projectes (el 65% del total ) i 62 milions d’euros (el 71% del total) se circumscriuen sota el paraigua del pilar I (Ciència Excel·lent). De la seva banda, el pilar II (Lideratge Industrial) suposa el 10% del nombre de projectes i el 9% del finançament obtingut, i pel que fa al pilar III (Reptes Socials), aquestes xifres són del 16% i el 15%, respectivament.

El pilar I (Ciència Excel·lent) inclou els programes del Consell Europeu de Recerca, ERC (33 projectes obtinguts per a la UPF, que suposen 41,7 milions d’euros) i les accions Marie Sklodowska Curie, MSCA (64 projectes, amb 13,8 milions d’euros captats). Es completa amb els programes de Tecnologies de Futur i Emergents (FET) i d’Infraestructures de Recerca (RI), dins els quals la UPF ha assolit nou projectes en cadascun d’ells i un finançament conjunt de prop de 6,4 milions d’euros.

Dins el pilar II (Lideratge Industrial), que inclou els ajuts de lideratge en facilitar les tecnologies industrials (LEIT), accés a finançament de risc i innovació per a PIMES, la Universitat ha aconseguit un total de 18 projectes, que es tradueixen en gairebé 8 milions d’euros de finançament.

Quant al pilar III (Reptes Socials), que engloba, entre d’altres, àmbits com la salut i el canvi demogràfic; la seguretat alimentària i l’agricultura sostenible; l’energia segura, neta i eficient; el transport intel·ligent, verd i integrat, el canvi climàtic i les societats inclusives, el nombre de projectes per a la UPF ha estat de 28, que representen poc més de 13 milions d’euros de finançament.

Enric Vallduví: “Sempre s'ha d'intentar millorar, i en els pilars II i III hi ha camp per recórrer”

Finalment, hi ha un conjunt de projectes tranversals (com ara Ciència amb i per a la Societat, ERA-NET, EURATOM o Iniciatives Tecnològiques Conjuntes-Medicaments Innovadors), que representen altres oportunitats de finançament, dins el qual la Universitat ha desenvolupat 15 projectes (un 8,5% sobre el total), amb 4,5 milions d’euros de fons captats.

Enric Vallduví destaca que “malgrat que la UPF és reconeguda pel seu èxit en el pilar I i això és una gran satisfacció, per la qualitat, singularitat i visibilitat dels programes que s'hi inclouen, sempre s'ha d'intentar millorar, i en els pilars II i III hi ha camp per recórrer”. En aquest sentit, “ja fa un temps que la UPF treballa per impulsar la innovació i la transferència de coneixement, i aquest impuls s'ha intensificat recentment amb la creació del vicerectorat de Transferència del Coneixement”.

Projecte al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

L’atracció de finançament i el nombre de projectes s’ha diversificat entre els diferents departaments

Respecte a l’anterior programa marc FP7, els resultats de la UPF dins d’Horitzó 2020 indiquen que la participació en el finançament i el nombre de projectes dels diferents departaments s’ha diversificat. Els departaments de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) (actualment Departament de Medicina i Ciències de la Vida, MELIS) continuen destacant, tant pel que fa a nombre de projectes com a la quantitat de finançament captat. Ambdós han incrementat el nombre de projectes, que s’ha situat en 70 (DTIC) i 36 (DCEXS), finançats amb 32 i 19 milions d’euros, respectivament.

El DTIC i el DCEXS continuen destacant, tant pel que fa a nombre de projectes com a la quantitat de finançament captat

Però l’evolució i l’aportació dels altres departaments de la Universitat ha estat remarcable: per exemple, el Departament d’Humanitats ha triplicat el nombre de projectes (de 6 a 20) i ha duplicat el finançament (de 3 a 6 milions d’euros), mentre que el Departament d’Economia i Empresa ha passat de 17 al 19 projectes, amb un increment de finançament, que s’ha situat en els 15 milions d’euros. Destaquen també l’augment del nombre de projectes dels departaments de Ciències Polítiques i Socials (de 12 a 15 projectes) i de Dret (de 2 a 6) i les pujades quant a fons captats dels departaments de Traducció i Ciències del Llenguatge (passa de 2 a 5 milions d’euros) i de Comunicació (d’1 a 3).

El repte de la Universitat Pompeu Fabra, de cara al nou programa de recerca i innovació de la UE Horitzó Europa (2021-2027) que ja està en marxa, és continuar mantenint aquesta posició capdavantera, tot i que el vicerector Enric Vallduví no amaga les dificultats i l’esforç que això comporta. “Darrere cada euro recaptat hi ha molta més feina ara que no pas fa uns anys”, assegura, i per això, “Caldran actuacions decidides tant pel que fa a la captació i la retenció de talent com al reforç de les estructures de suport a la recerca i a la transferència”, conclou.

Mostra de projectes dels vuit departaments de la Universitat

A continuació presentem vuit projectes que han obtingut finançament, un per departament, repartits entre els diferents pilars, programes i modalitats del programa Horitzó 2020.

RAINDROPS

Títol i acrònim del projecte: “Resilience and Adaptation in Drylands. Identifying past water management practices for drought-resistant crops” (RAINDROPS)

Investigadora principal: Carla Lancelotti, professora d’investigació ICREA del Departament d’Humanitats, membre del Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs)

Tipus d’ajut en el marc d’Horitzó 2020: Pilar I (Ciència Excel·lent), Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC).

Modalitat, import i data d’inici i final: individual, 1.488.506 euros, de l’01/01/2018 al 31/12/2023

Resum

A principis dels anys 90 del segle passat, la desertificació va ser reconeguda per les Nacions Unides com un dels principals reptes del desenvolupament sostenible. Avui dia, les terres seques cobreixen més del 40% de la superfície de la Terra i acullen aproximadament 2.300 milions de persones. 

RAINDROPS pretén oferir una perspectiva a llarg termini sobre l'adaptació, la resiliència humana i l'establiment de sistemes de cultiu resistents a les terres seques. Per fer-ho, investiga les pràctiques de cultiu, d’avui en dia i en el passat, en països com Sudan, Etiòpia i Pakistan, però també amb experiments a la Índia i a la mateixa Universitat. “Estem desenvolupant una metodologia innovadora i fiable per a la identificació de pràctiques de gestió de l'aigua per a cultius que s’adapten molt bé a les terres àrides, com ara el mill i el sorgo a partir de restes arqueo-botàniques per entendre com les societats pasades s’han adaptat a viure en aquests entorns” explica Carla Lancelotti.

SIGN-HUB

Títol i acrònim del projecte: The Sign Hub: preserving, researching and fostering the linguistic, historical and cultural heritage of European Deaf signing communities with an integral resource” (SIGN-HUB)

Investigador principal: Josep Quer Villanueva, professor d’investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, coordinador del Grup de Recerca en Lingüística Formal (GLIF).

Tipus d’ajut en el marc d’Horitzó 2020: Pilar III (Reptes Socials), Accions de Recerca i Innovació dins de l’àmbit de Ciències Socials i Humanitats (SSH).

Modalitat, import i data d’inici i final: UPF com a entitat coordinadora, 400.955 euros, de l’1/4/2016 al 30/4/2020 (finalitzat)

Resum

SIGN-HUB ha tingut com a objectiu proporcionar la primera resposta integral al repte social i científic derivat de l'abandonament generalitzat de la identitat cultural i lingüística de les comunitats sordes signants a Europa. Ha creat una plataforma digital de recursos innovadora i inclusiva per a la documentació lingüística, històrica i cultural del patrimoni de les comunitats sordes i per a l'avaluació de les llengües de signes en intervencions clíniques i a les escoles.

El projecte ha contribuït a la difusió i reutilització d’aquests nous recursos en contexts més amplis, com a part de la identitat europea. “Amb SIGN-HUB hem volgut fer un pas clau per rescatar, mostrar i promoure una part amplament desconeguda del nostre patrimoni comú, i impulsar la participació de les persones sordes en les esferes de la vida pública en condicions d’igualtat amb els ciutadans oïdors”, afirma Josep Quer.

JUSMOVE

Títol i acrònim del projecte: “On Just Movement” (JUSMOVE)

Investigadora principal: Georgiana Turculet, investigadora Marie Curie del Departament de Dret, supervisada por Serena Orsaretti (UPF) y en col·laboració amb la University of West Timisoara (WUT), amb Silvia Fierascu com a co-supervisora

Tipus d’ajut en el marc d’Horitzó 2020: Pilar I (Ciència Excel·lent), ajut dins de les Accions Marie Sklodovska Curie (MSC).

Modalitat, import i data d’inici i final: individual, 241.399 euros, del 7/5/2021 al 6/5/2024

Resum

JUSMOVE és un projecte pioner sobre moviment humà que proposa un gir conceptual paradigmàtic a gairebé trenta anys de debat filosòfic contemporani al voltant de les migracions i les fronteres dels estats. Aquests temes han adquirit més rellevància darrerament, a causa de les restriccions per la pandèmia de covid-19 sobre el trànsit fronterer i altres tipus de desplaçament humà, com ara el conflicte d’Ucraïna, però els manquen investigacions científiques, ètiques i filosòfiques.

Per resoldre aquesta deficiència, JUSMOVE vol establir una teoria filosòfica de moviment just, sustentada en un marc conceptual que tracti d'aportar informació per a un canvi positiu en la formulació de polítiques. “Volem proporcionar al debat acadèmic una nova teoria, una metodologia, una ètica estricta i una filosofia combinades amb avenços de dades massives, amb l'objectiu de superar la dicotomia de fronteres obertes vs. fronteres tancades, present en els debats polítics i socials”, afirma Georgiana Turculet, que anys enrere va cobrir la crisi de refugiats a Síria

MARKET POWER

Títol i acrònim del projecte: “Market Power and Secular Macroeconomic Trends” (MARKET POWER)

Investigador principal: Jan Eeckhout, professor d’investigació ICREA del Departament d’Economia i Empresa, també vinculat al Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI-UPF) i a la Barcelona School of Economics (BSE).

Tipus d’ajut en el marc d’Horitzó 2020: Pilar I (Ciència Excel·lent), Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC).

Modalitat, import i data d’inici i final: individual, 1.439.000 euros, de l’1/6/2020 al 31/05/2025.

Resum

En les darreres quatre dècades, hi ha hagut diverses tendències seculars (a llarg termini) en les economies avançades a tot el món: la desigualtat salarial ha augmentat, el dinamisme del mercat laboral i les noves startups han disminuït, la quota de treball de la producció total ha caigut, i els salaris de baixa qualificació s’han estancat. També hi ha hagut una reassignació de la producció de les petites a les grans empreses i un fort augment de la potència del mercat.

L’objectiu de MARKET POWER és descobrir mecanismes econòmics que ajudin a comprendre aquesta transformació fonamental i les implicacions per a l’eficiència i el benestar. “En el projecte analitzo de quina manera totes aquestes tendències estan relacionades. Concretament, em pregunto si l’augment del poder del mercat ha provocat aquests canvis macroeconòmics profunds”, afirma Jan Eeckhout.

STEM-AGING

Títol i acrònim del projecte: “Tissue regeneration and aging: the decisive quiescent stem-cell state” (STEM-AGING)

Investigadora principal: Pura Muñoz-Cánoves, catedràtica de Biologia Cel·lular i investigadora ICREA del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, coordinadora del Grup de Recerca en Biologia Cel·lular

Tipus d’ajut en el marc d’Horitzó 2020: Pilar I (Ciència Excel·lent), Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC).

Modalitat, import i data d’inici i final: individual, 2.499.949 euros, de l’1/11/2017 al 31/10/2022

Resum

Els mecanismes bàsics del mal funcionament de les cèl·lules mare durant l'envelliment són poc coneguts, tot i que són la base del declivi regeneratiu de la majoria d'òrgans i teixits a mesura que envellim. El projecte liderat per Pura Muñoz-Cánoves estudia la regeneració i l'envelliment dels teixits, que convergeixen en el paper clau de l'estat quiescent, l'estat preferit de les cèl·lules mare en teixits de baixa rotació, com ara el múscul esquelètic.

STEM AGING està explorant les connexions entre el declivi regeneratiu muscular, l'envelliment i la pèrdua de quiescència de les cèl·lules mare i l'adquisició de la senescència. També analitza si els canvis en l'heterogeneïtat de les cèl·lules mare i la regulació circadiana contribueixen a la pèrdua de la capacitat regenerativa. “Els nostres avenços ajudaran a trobar estratègies per combatre o, almenys alentir, l'envelliment, especialment en edat geriàtrica, i perquè aquest procés sigui més saludable”, afirma Pura Muñoz-Cánoves.

TRANSGANG

Títol del projecte i acrònim: “Transnational Gangs as Agents of Mediation: Experiences of Conflict Resolution in Street Youth Organizations in Southern Europe, North Africa and the Americas” (TRANSGANG)

Investigador principal: Carles Feixa Pàmpols, catedràtic d’Antropologia Social del Departament de Comunicació, membre del Grup de Recerca Joventut, Societat i Comunicació (JOVIS.com).

Tipus d’ajut en el marc d’Horitzó 2020: Pilar I (Ciència Excel·lent), Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC).

Modalitat, import i data d’inici i final: individual, 2.343.249 euros, de l’1/1/2018 al 30/06/2023

Resum

TRANSGANG es basa en l'estudi de les bandes transnacionals com a agents de mediació, entesa com el conjunt de tècniques i procediments per resoldre conflictes dins del grup, entre els diferents grups o entre els grups i l'entorn social. Pretén rebatre la idea persistent que els grups de joves del carrer (les anomenades “bandes”) es veuen com a "problemàtics", i les recerques i polítiques basades en la premissa que la solució és la supressió del grup.

“La nostra perspectiva es basa en estudis realitzats des de fa més d'un segle que demostren que les bandes no desapareixen, sinó que es transformen per seguir responent a necessitats no cobertes. Per tant, entenem que el camí a seguir passa per implicar els mateixos membres de les bandes en la recerca d'alternatives a la violència, a partir d'una política de reducció de danys i el foment d'experiències de mediació”, afirma Carles Feixa.

En aquest sentit, TRANSGANG compta amb la col·laboració de joves que han pertangut o pertanyen a col·lectius juvenils de carrer, en les dotze ciutats de les tres regions on es duu a terme la recerca: sud d’Europa (Barcelona, Madrid, Marsella i Milà); nord d’Àfrica (Rabat, Tunis, Alger, Djendel) i les Amèriques (Medellin, San Salvador, Santiago de Cuba i Chicago).

WEB DATA OPP

Títol i acrònim del projecte: “New opportunities to enhance or extend (mobile) websurvey data and get better insights” (WEB DATA OPP)

Investigadora principal: Melanie Revilla, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials, subdirectora del Centre de Recerca i Assessorament en Metodologia de l'Enquesta (RECSM)

Tipus d'ajut en el marc d'Horitzó 2020: Pilar I (Ciència Excel·lent), Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC).

Modalitat, import i data d'inici i final: individual, 1.497.625 euros, de l'1/2/2020 al 31/1/2025

Resum

Totes les institucions públiques, governs i empreses prenen decisions basades en informació sobre la societat. En molts casos, aquesta informació es recull a través d'enquestes. Com que cada vegada la vida passa més en connexió en línia, calen noves eines, més adaptades que les enquestes tradicionals, per investigar el que les persones estan fent en aquestes circumstàncies.

Web Data Opp aprofita aquesta creixent presència de dispositius mòbils i la connectivitat omnipresent per obtenir una visió més exacta i més completa de la realitat. Se centra en quatre noves oportunitats de mesura: entrada de veu, dades visuals, dades de comportaments digitals recollits mitjançant un tracker i enquestes al moment. "L'ús d'aquestes noves oportunitats de mesura permetrà reduir la càrrega dels enquestats, millorar la qualitat de les dades, ampliar el mesurament a nous dominis i ajudar els actors clau de la societat a prendre decisions", assegura Melanie Revilla.

ALOHA

Títol i acrònim del projecte: “Software framework for runtime-Adaptive and secure deep Learning On Heterogeneous Architectures” (ALOHA)

Investigador principal: Carlos Castillo Ocaranza, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, director del Grup de Recerca en Ciència Web i Computació Social (WSSC)

Tipus d’ajut en el marc d’Horitzó 2020: Pilar II (Lideratge Industrial), Lideratge en Facilitar les Ajudes Industrials, àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (LEIT-ICT),

Modalitat, import i data d’inici i final: UPF com a sòcia, 246.313 euros, del 29/05/2019 al 30/06/2021 (projecte finalitzat).

Resum

Els algorismes d'aprenentatge profund (Deep Learning, DL) són un instrument molt prometedor en intel·ligència artificial. Per fomentar la seva adopció en noves aplicacions i mercats, cal un pas endavant cap a la implementació de la inferència DL en sistemes integrats de baixa potència, que permeti un canvi al paradigma de la informàtica de punta.

“L'objectiu principal d’ALOHA ha estat facilitar la implementació d'algoritmes d’aprenentatge profund en plataformes de computació de baixa energia que proporcionen automatització per a la selecció òptima d'aquests algoritmes, l'assignació de recursos i el seu desplegament”, explica Carlos Castillo. ALOHA, que ha facilitat la implementació directa del codi, tenint en compte arquitectures específiques, consum d’energia i altres característiques, s’ha provat amb èxit en diferents indústries, i disposa d’un repositori de software lliure

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

04. Educació de qualitat
09. Indústria, innovació i infraestructures
17. Aliança pels objectius
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit