Després de la Guerra Freda, els defensors més utòpics de la globalització van anunciar l’arribada d’un nou món “sense fronteres”, en el qual les barreres nacionals fortificades com el Mur de Berlín es convertirien en poc temps en anacronismes històrics. Actualment, a mesura que avança la segona dècada del segle XXI, vivim en un món de tanques, murs i barreres fortificades que augmenten, en què les fronteres nacionals han adquirit un nou paper en el nostre discurs polític que no estava present ni tan sols al nivell de la Guerra Freda. Per què ha passat això? Quins són els factors polítics que impulsen les noves fronteres del segle XXI? Què pretenen assolir aquestes fronteres i fins a quin punt han tingut èxit? En què es diferencien aquestes “noves” fronteres del segle XXI de les seves predecessores i quines han estat les conseqüències? Què ens expliquen sobre el nostre present i el nostre possible futur?

Matthew Carr (Londres, 1955) és un escriptor, periodista, difusor i promotor que ha escrit àmpliament sobre immigració, conflictes, terrorisme, guerra i justícia social. Ha col·laborat en diverses publicacions, entre d’altres el New York Times, l’Observer i The Guardian. És autor de vuit llibres publicats. La seva no ficció inclou The Infernal Machine: An Alternative History of Terrorism (New Press, 2007); Blood and Faith: the Purging of Muslim Spain 1609-14 (New Press, 2009); Fortress Europe: Inside the War on Immigration (New Press, 2012); Sherman’s Ghosts: Soldiers, Civilians, and the American Way of War (New Press, 2014), i The Savage Frontier: the Pyrenees in History and the Imagination (New Press, 2018). La seva primera novel·la, The Devils of Cardona (Riverhead, 2015), va ser un New York Times Book Review Editors’ Choice. La seva segona novel·la, Black Sun Rising, està ambientada a la Barcelona de 1909, durant la Setmana Tràgica, i publicarà Pegasus Books el juliol de l’any que ve.

Matt ha estat un dels fundadors de la campanya “1 Day Without Us”, que es va desenvolupar durant dos dies al Regne Unit, el 2017 i el 2018. Ha publicat blogs regularment a www.infernalmachine.co.uk.

Antoni Luna (Barcelona, 1965) és professor d’Anàlisi Geogràfica Regional i coordinador del grau en Global Studies. És llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989), màster (1994) en Urban Planning i doctor en Geografia per la Universitat d’Arizona (2001). A Barcelona, ha impartit classes de màster i de grau per a programes de les universitats de Chicago, Pennsilvània, Georgetown, Duke, Universitat de Califòrnia a Davis i per al Consortium for Advanced Studies of Barcelona (CASB). Els seus principals temes d’investigació són la geografia cultural i política, els estudis urbans i la didàctica de la geografia. Entre les seves publicacions destaquen: Teoría y paisaje: reflexiones desde miradas interdisciplinarias (Barcelona: Observatori del Paisatge de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra, 2011); “Re-Imagining National Identity in a Changing Europe”, a Thinking European’(s): New Geographies of Place, Cultura and Identity (amb Margaret Keane i Maria Villanueva. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing, 2009), i "The Occidental Tourist: Said, Orientalism and the Mediterranean”, a Arab World Geographer, 7 (2004): 65-79.

Coordinació acadèmica i presentació: Tamara Djermanovic, professora a la Facultat d’Humanitats de la UPF.

Els estudiants poden obtenir 1 crèdit ECTS si assisteixen a un mínim de set diàlegs i lliuren un comentari-assaig.