Diàlegs a la carta 2018
“Existeix l’envelliment saludable?", amb Jordi Camí i Nina Gramunt
La memòria és una de les grans preocupacions de les persones quan senten que es fan grans. Probablement, perquè cada cop hi ha més consciència del risc de patir algun tipus de demència amb l’envelliment. Podem fer alguna cosa per envellir saludablement?
"Barcelona: què en queda de la ciutat dels prodigis?”, amb Eduardo Mendoza i Lluís Permanyer
Aquesta conversa, que té com a punt de partida el títol de la novel·la d'Eduardo Mendoza, es planteja seguir l'evolució cronològica de la ciutat des de 1888 fins avui. L'autor del llibre i Lluís Permanyer comparteixen amb el públic la seva visió del passat, present i futur de la Ciutat Comtal.
“El preu dels errors històrics al vell i al nou món”, amb Mauricio Tenorio Trillo i Josep M. Fradera
Les relacions entre societats estan mediatitzades per les percepcions mútues, el prejudici i el pes de la història. Ho estan també per la manera com les ciències socials defineixen a través de conceptes una realitat dinàmica i canviant. Sovint, aquest esforç de classificació condueix a errors notoris d’interpretació, mai innocents o gratuïts, mai sense conseqüències.
“Cosmopolitismes per al segle XXI”, amb Joan-Pau Rubiés i Manel Ollé
L’ideal cosmopolita –la ciutadania del món– és un dels llegats fonamentals de la cultura europea de la Il·lustració al món modern. Tanmateix, ha estat qüestionat sovint des de diverses perspectives locals i patriòtiques; per exemple, com a eurocèntric, imperialista, desarrelat i elitista. Es poden superar aquestes contradiccions?
“Cinema i literatura: les amistats… perilloses?”, amb Xavier Pérez i Miquel Berga
Les relacions que el cinema ha mantingut amb la literatura des dels seus inicis no han estat exemptes de polèmica. L’obligada convivència d’ambdues disciplines comporta una dialèctica en què es posen a prova variables com la fidelitat, la submissió, la rèplica, la contesta, la simbiosi o l’assimilació.
“Cantar la literatura”, amb Paco Ibáñez i José María Micó
Les relacions entre música i literatura, que vénen de molt lluny i que comprenen tant les formes més cultes com les més populars, han estat sempre motiu de reflexió i de discussió, alhora que han donat fruits extraordinaris en la història de la cultura, des de l’òpera fins a la cançó d’autor.
“Gens i neurones: humans 2.0”, amb Gemma Marfany i Mara Dierssen
Com a humans, ens preocupa saber per què som com som; per què som alts o baixos, rossos o morens; per què tenim bon sentit musical o patim esquizofrènia; o qui té més influència en nosaltres: els gens o l’ambient. Tant la genètica com l’ambient intervenen en el nostre metabolisme i en el nostre comportament.