Analitzar què caracteritza i singularitza diversos formats audiovisuals contemporanis, per descobrir els discursos que s’amaguen darrera de cadascun d’ells o com mostren diferents problemes o tensions de la societat contemporània: aquest és el propòsit del nou llibre de Jordi Balló i Mercè Oliva, professors i investigadors del Departament de Comunicació de la UPF. El llibre, titulat La imatge incessant. Anatomia dels formats audiovisuals, està editat per Anagrama i es pot trobar a les llibreries des del passat 3 d’abril.

A més de professor i investigador a la UPF, Jordi Balló és director del Departament de Comunicació de la Universitat; i Mercè Oliva, directora del grau en Comunicació Audiovisual, respectivament.  El llibre d’ambdós s’ha editat en català i en castellà i la traducció a aquesta segona llengua ha anat a càrrec de Carlos Losilla, escriptor i professor associat dels estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF. Després de la seva recent publicació, els autors de l’obra presentaran el llibre el dilluns 29 d’abril a les 18.30 h a la Sala Mirador del CCCB, acompanyats pel crític cultural Joan Burdeus i la periodista i crítica audiovisual Mònica Planas.

A cavall entre l’anàlisi i la divulgació, l’obra examina l’audiovisual a través de la idea de format, entès com un conjunt de regles que són capaces de generar històries. El llibre connecta formats, programes, films i continguts de la televisió, el cinema, els videojocs i l’audiovisual immersiu, les xarxes socials i les noves plataformes digitals. “Examinem què tenen en comú gèneres aparentment tan diferents com el documental de creació, els realities i les publicacions de TikTok.  Això permet comprendre les relacions, filiacions i influències entre programes, gèneres i mitjans diversos”- explica Mercè Oliva. Per exemple, s’examina la relació entre l’illa deserta de Robinson Crusoe i la de Supervivientes; entre Ways of seeing de John Berger i els YouTubers Ter i Jaime Altozano; o entre els dating shows i els videojocs”.

Balló afegeix: “el llibre examina els dispositius que trobem en la base dels principals formats audiovisuals i com aquests es vinculen amb imaginaris universals, mostrant com aquests formats són espais en què es desenvolupen i posen en escena debats contemporanis”. Per desenvolupar els vuit capítols de l’obra, una de les principals fonts ha estat l’arxiu INPUT, situat a la Biblioteca-CRAI del campus del Poblenou de la UPF, que acull els formats més innovadors de la televisió pública d’arreu del món.

Com mostren els formats audiovisuals els debats socials contemporanis?

L’obra aborda temes com la tendència de l’audiovisual contemporani de presentar les experiències en primera persona (a partir d’exemples com el talk show Oprah o el documental Supersize me) i ho relaciona amb la creixent individualització de la vida pública. Alhora, el llibre examina formats audiovisuals basats en la contraposició de perfils oposats -com els programes Vis a vis o Dining with the enemy -, que ens confronten al repte de viure la diferència i conèixer l’altre; i també d’altres espais televisius (com Gran Hermano, Filosofia a la presó o Survivor) basats en el concepte d’una comunitat aïllada, que mostren els dilemes de la col·lectivitat, especialment la tensió entre competició i cooperació.

D’altres formats audiovisuals analitzats es connecten amb el mite de la llibertat d’elecció (com El Puente o Sis a traïció) o les noves formes de treball en la cultura de la fama (a partir del cas de talent shows com Operación Triunfo o Masterchef). El llibre també revela com programes de true crime (com Making a murderer o Crims) fan aflorar els debats morals o els prejudicis de les societats contemporànies.

Els autors de l’obra repassen a més el dispositiu del fake, present en falsos documentals, a partir del qual reflexionen sobre el rol i el poder de l’audiovisual  per crear d’altres “realitats”, il·lusions o miratges que la ciutadania pot interpretar com a verídiques. Així mateix desvetllen les paradoxes dels programes divulgatius i culturals, que tot i el seu desig democratitzador de la cultura, no estan exempts de la tensió entre cultura, desigualtat i poder.

Mitjançant aquesta anàlisi, es comprova que els formats viatgen d’un país a un altre, d’un mitjà a un altre, establint ponts per on circulen els imaginaris de la cultura popular. L’obra fa un recorregut que inclou programes de servei públic i d’entreteniment, emesos en diferents geografies, èpoques i contextos culturals.

Jordi Balló

Jordi Balló (Figueres, 1954) és director del Departament de Comunicació de la UPF, professor de Comunicació Audiovisual i director del Màster en Documental de Creació de la UPF-BSM. Va ser director d’exposicions del CCCB entre 1998 i 2011 i comissari de les exposicions El segle del cinema, Món TV, Hammershøi i Dreyer, Erice-Kiarostami i Pasolini Roma. Va ser responsable del consell assessor del suplement Cultura/s de La Vanguardia des de la seva creació fins al 2014. Va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per la mostra Totes les cartes. Correspondències fílmiques i el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya. És autor de les obres Imatges del silenci; juntament amb Xavier Pérez, o dels llibres Jo ja he estat aquí, La llavor immortal i El món, un escenari.

Mercè Oliva

Mercè Oliva (Alguaire, 1980) és directora del grau en Comunicació Audiovisual de la UPF i professora agregada Serra Húnter en Estudis de Mitjans i Cultura Popular al Departament de Comunicació de la Universitat. És doctora en Comunicació Social i, a la UPF, ha dut a terme tasques d’investigació i docència des del 2006.  També és coordinadora de la Unitat d’Investigació en Comunicació (UNIC) i membre del grup de recerca Medium sobre cultura mediàtica i popular. En la seva recerca, aborda la intersecció entre celebritat, perspectiva de gènere, desigualtats i noves narratives digitals. És autora del llibre Telerrealidad, disciplina e identidad. Los makeover shows en España i coeditora del volum Espejos rotos: Narrativas distópicas y sociedad de entrecrisis.