Els dies 13 i 14 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF organitza la seva onzena jornada científica, amb l’objectiu de difondre i de promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra.

Els nous paradigmes de la intel·ligència artificial generativa han transformat radicalment la manera com les persones interactuem amb la tecnologia, sobretot a partir d’assistents virtuals que utilitzen models de llenguatge avançats per generar text de manera conversacional i natural i redactar contingut interactuant amb l’usuari. De manera que produir, corregir i traduir un text, ja sigui oral o escrit, mai no havia estat tan estretament vinculat a una màquina. 

Els nous algoritmes no només acceleren processos que abans requerien molt de temps, sinó que també ofereixen una precisió i una flexibilitat sorprenents. La intel·ligència artificial sembla que ja és capaç d’aprendre de grans quantitats de dades, d’adaptar-se a diferents registres lingüístics i fins i tot de reconèixer matisos culturals que donen més naturalitat a les traduccions i a les correccions. Allà on abans calia un esforç humà intensiu, avui hi ha sistemes capaços de generar esborranys coherents, de detectar errades subtils o de transformar un discurs oral en text escrit de manera gairebé instantània. Això no substitueix el coneixement humà, però sí que n’esdevé un aliat imprescindible per multiplicar la producció i democratitzar l'accés a la comunicació en diverses llengües. Avui dia podem afirmar que la intel·ligència artificial ha catalitzat una nova revolució social amb conseqüències de tota mena; també acadèmiques.

Tanmateix, aquest avenç no afecta totes les llengües de la mateixa manera. La intel·ligència artificial pot ser una oportunitat, però també pot ser un repte. És un fet que les llengües majoritàries, com l’anglès, l’espanyol o el xinès, concentren la major part dels recursos i de la recerca, mentre que les llengües minoritzades i/o minoritàries sovint desapareixen d’aquest marc. Garantir que el català i altres llengües que es troben en una situació similar siguin presents en aquestes plataformes no és només una qüestió tecnològica, sinó també una qüestió de justícia lingüística i de drets culturals. A més, és una inversió per a tothom: tant per als catalanoparlants com per als qui volen aprendre, escriure i parlar en català; tant per als qui hi treballen o hi estudien regularment com per a qualsevol persona de la comunitat universitària que s’hi vulgui acostar temporalment, com ara els estudiants d’intercanvi; tant per als qui són al seu mateix territori com per als qui viuen ben lluny.

Els nous models de la intel·ligència artificial poden esdevenir una oportunitat per revertir aquesta desigualtat. Incorporar corpus diversos, invertir en recerca aplicada i assegurar la col·laboració amb institucions acadèmiques i culturals pot permetre que llengües com el català siguin plenament funcionals en els entorns digitals del futur. Això no solament enforteix la vitalitat de la llengua, sinó que també enriqueix la diversitat lingüística global, i assegura alhora que el progrés tecnològic no impliqui uniformitat cultural, sinó pluralitat i inclusió.

Després d’una dècada de debats a l’entorn de l’ús de la llengua, hem volgut dedicar l’Onzena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra a aquest tema, perquè pensem que és d’una importància crucial per al futur de la llengua. Per això, hi hem convidat especialistes que, des de diferents angles, abordaran la qüestió de les oportunitats i els reptes que implica parlar i entendre llengües en el marc dels nous paradigmes de la intel·ligència artificial. Us hi esperem un any més!