Els dies 13 i 14 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF organitza la seva onzena jornada científica, amb l’objectiu de difondre i de promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra.

Els nous paradigmes de la intel·ligència artificial generativa han transformat radicalment la manera com les persones interactuem amb la tecnologia, sobretot a partir d’assistents virtuals que utilitzen models de llenguatge avançats per generar text de manera conversacional i natural i redactar contingut interactuant amb l’usuari. De manera que produir, corregir i traduir un text, ja sigui oral o escrit, mai no havia estat tan estretament vinculat a una màquina. 

Els nous algoritmes no només acceleren processos que abans requerien molt de temps, sinó que també ofereixen una precisió i una flexibilitat sorprenents. La intel·ligència artificial sembla que ja és capaç d’aprendre de grans quantitats de dades, d’adaptar-se a diferents registres lingüístics i fins i tot de reconèixer matisos culturals que donen més naturalitat a les traduccions i a les correccions. Allà on abans calia un esforç humà intensiu, avui hi ha sistemes capaços de generar esborranys coherents, de detectar errades subtils o de transformar un discurs oral en text escrit de manera gairebé instantània. Això no substitueix el coneixement humà, però sí que n’esdevé un aliat imprescindible per multiplicar la producció i democratitzar l'accés a la comunicació en diverses llengües. Avui dia podem afirmar que la intel·ligència artificial ha catalitzat una nova revolució social amb conseqüències de tota mena; també acadèmiques.

Tanmateix, aquest avenç no afecta totes les llengües de la mateixa manera. La intel·ligència artificial pot ser una oportunitat, però també pot ser un repte. És un fet que les llengües majoritàries, com l’anglès, l’espanyol o el xinès, concentren la major part dels recursos i de la recerca, mentre que les llengües minoritzades i/o minoritàries sovint desapareixen d’aquest marc. Garantir que el català i altres llengües que es troben en una situació similar siguin presents en aquestes plataformes no és només una qüestió tecnològica, sinó també una qüestió de justícia lingüística i de drets culturals. A més, és una inversió per a tothom: tant per als catalanoparlants com per als qui volen aprendre, escriure i parlar en català; tant per als qui hi treballen o hi estudien regularment com per a qualsevol persona de la comunitat universitària que s’hi vulgui acostar temporalment, com ara els estudiants d’intercanvi; tant per als qui són al seu mateix territori com per als qui viuen ben lluny.

Els nous models de la intel·ligència artificial poden esdevenir una oportunitat per revertir aquesta desigualtat. Incorporar corpus diversos, invertir en recerca aplicada i assegurar la col·laboració amb institucions acadèmiques i culturals pot permetre que llengües com el català siguin plenament funcionals en els entorns digitals del futur. Això no solament enforteix la vitalitat de la llengua, sinó que també enriqueix la diversitat lingüística global, i assegura alhora que el progrés tecnològic no impliqui uniformitat cultural, sinó pluralitat i inclusió.

Després d’una dècada de debats a l’entorn de l’ús de la llengua, hem volgut dedicar l’Onzena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra a aquest tema, perquè pensem que és d’una importància crucial per al futur de la llengua. Per això, hi hem convidat especialistes que, des de diferents angles, abordaran la qüestió de les oportunitats i els reptes que implica parlar i entendre llengües en el marc dels nous paradigmes de la intel·ligència artificial. Us hi esperem un any més!


 

Dijous 13 de novembre del 2025

Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona)

17.00-17.20 h Inauguració de l'Onzena Jornada, a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l'IEC; de Laia de Nadal, rectora de la UPF; de Joan Santanach, secretari general de Política Lingüística

17.20-17.30 h Presentació a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra

17.30-18.30 h Conferència inaugural: "La IA i les humanitats: el poder de la paraula", a càrrec de Lluís Nacenta, professor, escriptor i comissari en els àmbits de la música i el disseny sonor

                                                                           


Divendres 14 de novembre del 2025

Auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)

9.30 h Recepció dels assistents

9.40-10.30 h Conferència "Intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge. Reptes i oportunitats", a càrrec de Karina Gibert, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) 

10.30-10.45 h Debat

10.45-11.30 h Presentació del projecte Galàxia, a càrrec de Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i un dels impulsors del projecte, liderat per Accent Obert i Sofcatalà

11.30-12.15 h Pausa i cafè; visita a l'Espai Pompeu Fabra

12.15-12.35 h Píndola reflexiva: "Entre el quartil i l'acreditació: el desús del català en la producció científica", a càrrec de Marc Hernández Ruiz, professor i recercador del Grup MEDIUM de la UPF

12.40-14.00 h Taula rodona: "Com s’afavoreix la comunicació en català? Somnis del passat, projectes presents, reptes de futur"

Moderador: Josep Maria Castellà, professor del Departament d'Humanitats

Ponents:  

  • Mariona Taulé, directora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i responsable de Scribal
  • Virgínia Castillo, tècnica del Servei de Llengües de la UAB
  • Horacio Saggion, professor d’informàtica i d'intel·ligència artificial de l’Escola d’Enginyeria de la UPF i cap del Grup de Processament del Llenguatge Natural-TALN
  • Roger Cassany, professor de Comunicació de la UPF 

14.00 h Cloenda

 

 

Lluís Nacenta | Biennal Ciutat i Ciència

Dr. Lluís Nacenta
Investigador en la intersecció entre l’art i la ciència. Llicenciat en matemàtiques per la UPC, en música pel Conservatori del Liceu i doctorat per la UPF, autor d’una tesi sobre la repetició musical, desenvolupa la seva activitat professional entre el comissariat, la gestió cultural, la docència universitària, l’escriptura i la música. Ha estat coordinador de màsters i postgraus d’Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (2015-2017), i director d’Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals (2018-2021). Des del 2012 és comissari del programa SónarMies, part de Sónar+D, i ha comissariat exposicions com "Interval. Acciones Sonoras", a la Fundació Antoni Tàpies (2015); "Lightforms/Soundforms de Brian Eno", a Arts Santa Mònica (2017); "IA: inteligencia artificial al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona" (2023), i "Connectem. 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio", al Disseny Hub (2024). Col·labora a El balcó de SER Catalunya. Recentment, ha publicat el seu primer assaig, Càlcul de metàfores (La Magrana, Debate, 2025), un seguit de reflexions sobre la confluència entre ciència i humanitats actualment.


Dra. Karina Gibert
Catedràtica a la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC). Llicenciada i doctora en Informàtica amb especialització en estadística computacional i intel·ligència artificial. Investigadora ELLIS. Degana de l’Il·lustre Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya (COEINF, des del 2023). Vicepresidenta del Consejo General de Colegios Profesionales de Ingeniería Informática de España (des del 2023). Cofundadora i ex-directora (2028-2025) del centre de recerca en Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la UPC (IDEAI-UPC, des del 2018). Directora de la xarxa doctoral Marie Curie i3WaterS (des del 2025). Experta i coautora de l'Estratègia Catalana d'Intel·ligència Artificial Catalonia.AI (Generalitat de Catalunya, des del 2018). Assessora dels governs català, espanyol, la Comissió Europea i la CommonWealth en qüestions d'ètica en relació amb la IA i la transformació digital. Líder de la CETRA-Comitè d'Ètica de les Dades (Gencat); del Consell Directiu del programa IA i Salut; del Consell Assessor d'IA a 3cat, Localred. Treballa per reduir l’escletxa de gènere a STEM. Fundadora de donesCOEINF, DonesIAcat i cofundadora de Mujeres en Ingeniería Informática i BCN chapter of women in ACM.

Ambassador WiDS-Barcelona. Premios 100 mujeres más influyentes de Cataluña (Forbes 2025), WomenTech 2023 (Women360), Premi Nacional d’Enginyeria Informàtica 2023 (Consejo General de Colegios de Ingeniería informática de España), Premi Ada Byron 2022 (Colegio de Ingeniería Informática de Galicia), Premi donaTIC2018 (GenCat). Menció Creu Casas 2020-2021 (IEC). Elected Fellow 2007 (International Environmental Modelling and Software Society). Medalla d'Or del Parlament de Catalunya (2025).

 

 

  • Institut d'Estudis Catalans 
  • Generalitat de Catalunya (Interlingua)