“Paisatges de llengua a la universitat catalana: canvis, reptes i oportunitats”

La Càtedra Pompeu Fabra de la UPF organitza la seva desena jornada científica, amb l’objectiu de difondre i de promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra.

El paisatge és, segons la definició que en fa el Diccionari de gestió ambiental del TERMCAT, una “porció d’espai percebuda per un observador, que es caracteritza per la combinació dinàmica d’elements físics, biòtics i antròpics”. Tanmateix, la noció de paisatge és polisèmica i polièdrica. D’entrada, se’n pot tenir una visió estàtica o bé dinàmica. La dinamicitat ens porta cap a experiències semiòtiques que resulten de la interacció de factors naturals i de factors humans. Aquests dos condicionants són un motor generador d’una diversitat immensa de geografies. A més, les societats atribueixen valors als seus paisatges. Els valors que determinen la qualitat d’un paisatge són també molt diversos: naturals, històrics, socials, productius, estètics, simbòlics…, i és un fet que no tots els paisatges tenen la mateixa significació per a tothom.

Si traslladem la noció de paisatge a la universitat i, en concret, al panorama lingüístic de la universitat catalana, podem establir un ventall d’analogies interessants i suggeridores que ens permeten abordar el tema de l’ús de la llengua des d’una altra perspectiva. A més, si hi apliquem conceptes que en paisatgisme s’han demostrat útils, com els de biodiversitat, restauració, resiliència, sostenibilitat o serveis ecosistèmics, podrem abordar la política lingüística universitària des d’angles innovadors que ens obrin noves possibilitats per incentivar la sensibilització i el suport social a les accions orientades al canvi. L’ecologia del paisatge aplicada a les llengües pot ser útil també en aquest sentit, perquè sembla demostrat que si una societat està informada dels beneficis que ofereixen els ecosistemes estarà més disposada a promoure’n la conservació i, si escau, la rehabilitació.

Així, la conscienciació lingüística, el respecte per les llengües, el desafiament dels prejudicis lingüístics són aspectes clau de les polítiques lingüístiques universitàries que estan molt relacionats amb l’ecosistema de les llengües. Ens cal una societat amb una cultura lingüística sana i forta per combatre prejudicis lingüístics i fomentar una societat més inclusiva i respectuosa amb la diversitat lingüística. A mesura que les persones esdevenen més conscients dels aspectes tècnics i socials de la llengua, és més probable que desenvolupin una actitud més oberta i tolerant cap a les diferents maneres de parlar. I l’educació en la variació lingüística i en els seus fonaments socioculturals pot contribuir a reduir els estereotips i la discriminació en relació amb les llengües.

És cert que la realitat lingüística actual de la universitat és molt complexa, però aquesta realitat podria córrer el risc d’esdevenir, en pocs anys, simple i homogènia. Per això, en aquesta nova jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, la desena –per tant, una jornada molt simbòlica– hem volgut abordar la qüestió de l’ús de la llengua catalana a la universitat en tota la seva complexitat, a partir d’aquesta metàfora ambiental. Creiem que calen mirades interdisciplinàries per poder arribar a la universitat que volem. D’entrada, un dels punts fonamentals és determinar si hi ha una cultura lingüística transversal a la comunitat universitària o si, per contra, cal treballar per assolir-la. Per això, l’actitud dels parlants cap a les llengües és una qüestió fonamental que s’abordarà en les diferents intervencions d’aquesta jornada, i també ens plantejarem si hem avançat en els darrers anys o si, al contrari, estem davant d’un cert col·lapse. És important saber com es pot fonamentar el respecte cap a totes les llengües, però també és important saber com es pot motivar i incrementar l’ús de la llengua catalana en el seu territori natural.  

Possiblement, el fet de disposar d’uns indicadors del que volem que sigui, en qüestió de llengües, la nostra universitat en l’hàbitat mediterrani dels Països Catalans, ens ajudaria a afrontar l’avenir. Tot i això, si hi apliquem només indicadors globalitzadors és probable que destruïm la riquesa del nostre paisatge lingüístic; per tant, cal establir uns indicadors clars i estratègics que ens permetin tenir una perspectiva lingüística de futur per afrontar els reptes del demà.