INCLU-LINGUAM: Polítiques lingüístiques i inclusió a la universitat internacionalitzada: Focus sociolingüístic i educatiu per impulsar l’equitat, la diversitat i la interculturalitat (PID2022-141945NB-I00) (IP Mireia Trenchs Parera)

El projecte té com a objectiu integrar les dimensions d'inclusió i equitat en (1) la creixent recerca sobre la internacionalització de les universitats, i (2) el disseny de polítiques lingüístiques plurilingües. El projecte continua i amplia el nostre projecte anterior Translinguam-Uni que investigava les aules universitàries multilingües i multiculturals amb instrucció en anglès (EMI) i el desenvolupament lingüístic, actitudinal i identitari dels estudiants. L’anterior projecte, però, igual que d’altres en sociolingüística i adquisició de llengües, va prestar poca o nul·la atenció als estudiants amb necessitats físiques, cognitives o socioeconòmiques o amb estatus de refugiat. Aquests joves tampoc no s'esmenten explícitament en les polítiques lingüístiques, fins i tot quan les universitats els brinden adaptacions i suport curricular. Tanmateix, aquests estudiants poden estar en desavantatge lingüístic i interaccional (i, per tant, acadèmic) en universitats internacionalitzades. INCLU-LINGUAM es proposa fer recomanacions informades per a polítiques lingüístiques plurilingües que considerin explícitament la inclusió, l'equitat, la diversitat i la interculturalitat. Per això, s'investigarà la naturalesa i el desenvolupament de (1) pràctiques plurilingües i (2) actituds envers les llengües i la interculturalitat, i (3) s'exploraran els factors individuals i contextuals que impulsen i dificulten el plurilingüisme i la interculturalitat que promouen actualment les universitats.

TRANSLINGUAM-UNI - Competència transcultural en aules universitàries multilingües i multiculturals amb plena docència en anglès. Llengües, actituds, sensibilitat intercultural i identitat - PGC2018-098815-B-I00 (IP Mireia Trenchs Parera)

El projecte TRANSLINGUAM-UNI investigarà si les aules universitàries de grau multilingües i multiculturals amb plena docència en anglès propicien el desenvolupament de la competència transcultural entre els seus estudiants, i en quina mesura. Com a novetat, aquesta competència s'abordarà interdisciplinariament (i.i. sociolingüística educativa, adquisició de llengües, antropologia lingüística i psicologia social) i des de quatre dimensions: (1) lingüística (progrés individual en anglès i translingüisme), (2) actitudinal (cap a llengües presents a l'aula), (3) afectiva (desenvolupament o no de sensibilitat intercultural) i (4) identitària (desenvolupament o no d'una identitat cosmopolita).

El projecte és continuació ampliada d'un projecte anterior sobre pràctiques i actituds lingüístiques en aules d'educació secundària (FFI2014-52663-P). Igual que aquestes, les aules universitàries actuals acullen xarxes socials en les quals, a causa de fluxos migratoris internacionals i una creixent mobilitat acadèmica, joves de diferents orígens co-construeixen actituds i identitats adultes i poden desenvolupar habilitats plurilingües i sensibilitat intercultural. Per estudiar les quatre dimensions es durà a terme un estudi de cas d'un aula de grau universitari amb plena docència en anglès que exemplifica l'esmentada diversitat lingüística i cultural. L'estudi seguirà una metodologia mixta per recollir i analitzar dades per a l'estudi d'actituds i pràctiques lingüístiques i afiliacions identitàries.

El disseny inclou un grup de control i un component longitudinal. La comprensió d'aquests processos de desenvolupament del plurilingüisme i de socialització transcultural en un context educatiu internacionalitzat i de les seves conseqüències fonamentarà el nostre objectiu de transferència: el disseny d'un model de certificació de qualitat de la docència universitària en anglès. Aquest certificat (EMICERT) s'emmarcarà en la missió d'internacionalització de la universitat i serà d'utilitat a responsables d'institucions d'educació superior i el seu professorat. La finalitat última del projecte serà proporcionar coneixement i eines per a responsables acadèmics i polítics per solucionar alguns reptes de l'actual sistema educatiu i promoure millores en la preparació dels joves universitaris per a contextos acadèmics i professionals multilingües i multiculturals.

TRANSLINGUAM - Estudi dels processos translingües i transculturals en joves d’origen divers, autòcton i estrangers, i estudi d’actituds lingüístiques i pràctiques multilingües en contextos de superdiversitat (FFI2014-52663-P)

Postulem que, tenint en compte la realitat multilingüe i multicultural dels centres educatius del nostre context propiciada per les migracions, una proporció significativa dels nois i joves d’aquests centres manifesta repertoris lingüístics múltiples que inclouen, entre altres, pràctiques lingüístiques híbrides com ara el code-switching i el crossing (Rampton 1995). Entenem aquestes pràctiques com a resposta a les actituds positives envers les diverses llengües que hi ha en joc i envers complexes construccions identitàries cosmopolites. Es pot esperar, tanmateix, que uns altres participants s’intentin resistir a tals formes híbrides segons la percepció de lleialtat grupal. Per això, observem les motivacions i els resultats d’aquests esforços i la manera en què aquests són percebuts per la resta de joves. La línia s’inscriu en el marc teòric de la sociolingüística de la globalització (Vertovec 2007, Blommaert 2010) o de la mobilitat (Block 2008, Heller 2003), però conjuga a més l’estudi interrelacionat de pràctiques lingüístiques —enteses tant com a ús de repertoris lingüístics (Bloomaert, Collins & Slembrouck 2005) com de trets dialectals exògens (Quist 2008), entre d`altres—, d’actituds lingüístiques (Woolard & Frekko, 2013), d’incidència del gènere (Pujolar i Cos 2001) i d’identitats en construcció (Bucholtz 2011, Pavlenko & Blackledge 2004).

Investiguem en quina mesura els joves d'origen autòcton i estranger que se socialitzen  en la superdiversitat dels centres educatius actuals experimenten processos de transculturació i de translanguaging (Garcia & Wei 2014). Per això, considerem imprescindible investigar en quina mesura les pràctiques comunicatives i les actituds lingüístiques dels joves reflecteixen característiques híbrides fruit d'un procés socialitzador compartit i, en especial, de les influències recíproques entre grups diferents que comparteixen context educatiu.