CÒPULA – Comparant les trajectòries de L1 i L2: Un estudi translingüístic sobre la semàntica dels sistemes copulatius (PID2024-157397NB-I00) IPs: Aurora Bel & Sílvia Perpiñán

Aquest projecte de recerca, de marcat caràcter interdisciplinari, pretén analitzar l’adquisició i el desenvolupament cognitiu de l’eventivitat -propietat aspectual que caracteritza els predicats dinàmics, oposada a l’estativitat-, codificada en el sistema copulatiu de l’espanyol (i del català), i que es fa evident en el contrast entre ser i estar. Pretenem integrar lingüística, adquisició de llengües, psicologia evolutiva, semàntica formal i psicolingüística per estudiar com s’adquireixen les dues còpules en diferents contextos.

Pel que fa a la L1, explorem com adquireixen els infants el sistema copulatiu (de l’espanyol i del català) per identificar quan sorgeixen i es consoliden els diferents usos de ser i estar. Analitzem si el seu desenvolupament es vincula a fites lingüístiques o cognitives i si els patrons detectats són comparables en ambdues llengües. En l’adquisició de L2, analitzem aprenents d’espanyol en funció de si el sistema de còpules de la seva L1 difereix en major o menor mesura respecte de l’espanyol (català, portuguès, francès, xinès mandarí); per dur això a terme examinem la complexitat semàntica, les correspondències gramaticals i les diferències tipològiques, i com aquestes poden influir en els patrons d’adquisició.

Ens centrem en tres contextos copulatius: (1) ser i estar amb predicats estatius de nivell individual i de nivell d’estadi (María és intel·ligent vs. María està malalta); (2) ser i estar en estructures locatives amb subjectes eventius i no eventius (La festa és a la platja vs. El para-sol és a la platja); i (3) ser i estar en passives eventives i estatives (La nena és vestida per la seva mare vs. La nena està vestida). L’anàlisi d’aquests diferents contextos ens permetrà rastrejar de manera exhaustiva les seqüències d’adquisició en aprenents de L1 i de L2. La nostra hipòtesi de partida és que l’aspecte guia la trajectòria del desenvolupament d’aquestes estructures; proposem, a més, que les còpules s’adquireixen abans amb els estats que amb els esdeveniments.

Basant-nos en propostes teòriques recents (Fábregas et al., 2023; Perpiñán et al., 2020), aquest projecte interdisciplinari connecta la teoria gramatical -en especial la semàntica-, la classificació ontològica i l’adquisició de llengües.

Un dels nostres objectius centrals és la comparació de l’adquisició de L1 i L2 per discernir si es perfilen trajectòries de desenvolupament similars o si apareixen diferències deguts a factors cognitius, lingüístics o maduratius. Igualment, examinem com influeix la distància entre els sistemes lingüístics (distincions similars en català i portuguès o la seva absència en francès i mandarí) en l’adquisició de la L2, per a la qual cosa avaluem hipòtesis sobre transparència, complexitat semàntica i efectes de transferència.

Utilitzem mètodes experimentals combinats, que inclouen tasques de comprensió, de producció i de processament, en què destaquen les mesures de seguiment ocular (eye-tracking) pel fet que revelen patrons de processament en temps real i identifiquen la resolució de les distincions gramaticals entre ser i estar. Aquesta metodologia triangulada garanteix una base empírica sòlida de les dades i ofereix perspectives complementàries sobre patrons de dificultat i resolució de significat en diferents grups d’edat i de L1.

 

PROJECTES PREVIS (FINALITZATS)

BIBA - Efectes bidireccionals del bilingüisme en edats diferents PID2020-114276GB-I00 (IPs: Aurora Bel i Sílvia Perpiñan)

El projecte BIBA investiga el bilingüisme català-espanyol des d'una perspectiva combinada, lingüística i psicolingüística; el seu objecte central d'estudi és el parlant bilingüe i les dues llengües que cohabiten en la seva ment des de la primera infància. A partir d'una combinació mètodes lingüístics i tècniques psicolingüístiques, adoptem un disseny transversal i seqüencial per abordar l'estudi de l'adquisició, desenvolupament, manteniment i interacció de les dues llengües, català i espanyol, en un context de bilingüisme social prolongat. Tenint en compte el domini relatiu de les llengües, mesurat mitjançant factors com la quantitat i qualitat de l'input, dilucidem els principals predictors del desenvolupament lingüístic i la influència translingüística en els bilingües de diferents edats.

L'estidi del bilingüisme català-espanyol ens permet transcendir les circumstàncies locals i anar més enllà, investigant aquest escenari particular com a exemple d'altres contextos de bilingüisme primerenc aplicables a altres entorns.

L'originalitat del nostre projecte rau en dos factors clau. Estudiem el bilingüisme català-espanyol d'una manera bidireccional: per això analitzem les dues llengües del nostres participants centrant-nos en les mateixes estructures morfosintàctiques, seleccionades per presentar diferències microparamètriques: 1) el marcatge d'objecte (DOM, en anglès), 2) la distribució dels verbs copulatius, i 3) les construccions existencials. Tracem un disseny transversal en què abordem les edats menys estudiades en el desenvolupament del bilingüisme (7-15 anys), edats que es comparen amb parlants adults, és a dir els "proveïdors" de l'input.

CONTACT - Anàlisi dels efectes del contacte lingüístic en el processament i el coneixement de construccions complexes de parlants bilingües funcionals i aprenents avançats de segones llengües -  FFI2016-75082-P (IP: Aurora Bel)

Investiguem com els bilingües primerencs funcionals (de societats bilingües com la nostra i parlants d'herència en el nostre context o fora del país) i tardans (o parlants d'una L2 però amb nivells molt avançats) produeixen, comprenen i processen estructures lingüístiques complexes, d'execució variable que obeeixen a una combinació de factors que requereixen l`adequada integració de múltiples tipus d'informació de diferents nivells cognitiu, lingüístics i no lingüístics. Estudiem elements lingüístics multinivell: semàntico-pragmàtics, com la resolució de l'anàfora pronominal, una línia que ja hem investigat en els últims anys i sobre la qual hem obtingut resultats (FFI2012-35058 VARIAD i FFI2009-09349 PERIFÈRIES; IP: Aurora Bel); sintàctics, com la complexitat que implica la reversibilitat en les oracions de relatiu d'objecte en relació amb les de subjecte; i semàntico-sintàctics, com el marcatge de cas dels objectes en llengües que en tenen, castellà, i que no en tenen, català o anglès. Tots aquests fenòmens tenen en comú el fet que la seva realització no depèn d'un únic factor, sinó que és susceptible de matisos i, per això, més sensibles a una major exposició a la informació lingüística de l'entorn.

Ens centrem en poblacions bilingües amb diferent grau d'exposició a l'input lingüístic. Volem examinar similituds i diferències entre diferents poblacions bilingües, amb l'objecte de descobrir patrons inestables i divergents entre ells, a la vegada que comparar-los amb poblacions monolingües, o bilingües de diferent perfil i combinatòria. Usem metodologies combinades, tant experiments de processament online de producció i comprensió (temps de lectura-E prime, eyetracking-Tobii T120, etc.) com offlline, per tal d'il·lustrar la importància de factors externs com el context, el mode d'adquisició bilingüe i les limitacions de processament inherents als parlants en general, però en major mesura als bilingües (Sorace 2011, 2016, Serratrice & Hervé 2015); entre aquests darrers hi ha la memòria de treball i el control d'inhibició, que també s'avaluen amb la intenció d´aportar coneixement a la representació lingüística dels bilingües de diferent nivell de competència i exposició a l'input.

Les poblacions més sensibles a la variabilitat d’aquest tipus de fenòmens són parlants bilingües altament funcionals, i distingim tres grups principals d’interès: parlants bilingües de varietats de contacte en context social bilingüe (és a dir, de comunitats bilingües com la nostra), parlants bilingües en context social no bilingüe (és a dir parlants d’herència) i parlants bilingües aprenents de L2 de nivells avançats i quasi natius. L'estudi d'aquest tipus de construccions en bilingües altament funcionals mitjançant tècniques offline i online proporciona proves (1) sobre la importància de factors externs com el context, en la mesura que els parlants bilingües amb diferent grau d'exposició i domini mostren variabilitat, i també (2) sobre la rellevància de factors interns als sistemes lingüístics i de factors individuals relacionats amb les limitacions de processament inherents als parlants en general, però en major mesura als bilingües, com són la memòria de treball i el control d'inhibició.