Tenir fills a l'estranger: com m'ho faig perquè parlin català?

La constància en parlar-li sempre i que hi aprengui a llegir i escriure, claus per al manteniment de la llengua d'herència

Ara 1/3/2023, Contingut elaborat per Laura Serra

BARCELONA

L’Adam i la Mar van marxar fa sis anys a treballar a Seattle, a la seu de dues grans empreses globals. Tot i que ella és navarresa, des que la parella es va establir a Barcelona fa 19 anys entre ells parlen català. Quan va néixer el primer fill als Estats Units, el Lluc, fa quatre anys, el més natural va ser que cadascú li parlés en la seva llengua materna, ella el castellà i ell el català. La resta del seu entorn –l’escola bressol, els amics i els veïns, que també fan de cangurs– li parlen sempre en anglès. El resultat de l’equació és que el Lluc parla perfectament anglès, mentre que parla amb més dificultats –i amb un graciós accent americà– el català i el castellà, que encara té mesclats. L’últim exemple ha estat conjugar el verb to ask (preguntar) en català: "Li podràs askar ama professora?". "Com puc fer que sàpiga bé el català?", es pregunta el pare, que veu que el nen sovint se'ls dirigeix en anglès i comença a parlar anglès amb la seva germaneta Ona, que tot just té un any.

"La recomanació en els primers anys de vida és que li parlis tant com puguis en català", afirma la professora de la Facultat de Traducció de la UPF Aurora Bel, investigadora en adquisició de llengües en entorns multilingües. Els primers requisits que cal tenir són "consciència lingüística" i "constància", avisa l’experta. A partir d’aquí, tres consells elementals perquè els fills dels immigrants mantinguin el català: parlar-los el màxim d’hores en català; obrir-los al màxim de contextos, i incentivar que el parlin ells, fins i tot encara que sigui a partir de les traduccions de la llengua majoritària.

L’impacte de l’escola

Els estudis sobre els parlars d’herència (com s’anomena tècnicament la llengua transmesa pels pares immigrants) marquen clarament dos moments clau del seu aprenentatge: d’una banda, l’entrada a l’etapa escolar i, de l’altra, l’arribada a l’adolescència. Quan entren a l’escola el més habitual és que la llengua majoritària predomini en la vida del nen i passi a parlar-la de forma habitual. Si hi ha germans a la família, també és normal que es parlin entre ells en la llengua majoritària, la llengua d’integració, encara més si també és una de les llengües de casa. "Recomanen allargar al màxim la primera etapa preescolar, fins i tot endarrerir l’entrada a l’escola, sense preocupar-te per l’adquisició de la llengua majoritària: ja l'aprendrà", diu Silvia Perpiñan, també professora de la Facultat de Traducció de la UPF i investigadora en el camp de l’adquisició de llengües. Que fer aquesta bombolla funciona ho demostra el fet que habitualment els germans grans parlen més bé les llengües d’herència que els petits, perquè han tingut més exposició a la llengua de casa i menys a la del carrer.

[...]