• Text de la lliçó
• Àlbum de fotos publicats a flickr

Aquest acte va comptar amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC).
 

Dia: 7 d'octubre del 2025
Hora: 10.00
Lloc: Auditori del Campus del Poblenou - edifici 52. Roc Boronat UPF

(Si es supera l'aforament màxim de l'auditori, s'habilitaran les aules 52.S25 i 52.S27 per seguir l'acte en streaming)

Resum:

Els avenços tecnològics de la intel·ligència artificial i els models de llenguatge han comportat diverses oportunitats d’innovació i també alguns reptes ètics i socials. La pràctica i la recerca del nombre creixent de perfils professionals de la nostra àrea sembla apuntar cap a un canvi de paradigma i planteja, inevitablement, algunes preguntes sobre el futur incert de la traducció professional i sobre com els estudis de traducció poden adaptar-se a aquesta nova era.

Els estudis recents mostren que els professionals utilitzen la intel·ligència artificial generativa sobretot com a inspiració (Ginel i Moorkens 2024) per generar possibles solucions a problemes durant el procés de traducció, o com una eina més per augmentar les capacitats cognitives en els processos creatius i de resolució de problemes que sorgeixen durant la traducció, així com en les tasques que s’hi relacionen (Jiménez 2025a, 2025b). D’aquesta manera, la IA s’integra en els processos cognitius de traducció, que es poden conceptualitzar com una imitació creativa (Muñoz 2010). Aquest ús s’ajusta a la perspectiva de la intel·ligència artificial centrada en l’ésser humà (human-centered AI; Shneiderman 2022), on la IA es conceptualitza com un suport a l’humà o usuari final, que controla i dirigeix com, quan i per a què es desenvolupa, s’integra i s’utilitza la IA. Un procés guiat per les demandes, necessitats i preferències dels humans —els traductors—, en aquest cas.

Això porta a preguntar-nos: ¿i si finalment els traductors integren aquesta intel·ligència artificial generativa com una eina més per inspirar-se, ajudar-se i ser més eficients en la seva feina, amb una major creativitat? És possible integrar una IA centrada en l’ésser humà? Hi ha moltes barreres i, els dilemes ètics, morals i reguladors requereixen la participació dels usuaris finals, els traductors, però un futur en què la IA ens ajudi i ens inspiri és possible.

Miguel A. Jiménez-Crespo es va doctorar en Estudis de Traducció i Interpretació a la Universidad de Granada (Espanya). Actualment, és catedràtic al Departament d’Espanyol i Portuguès de Rutgers University (els Estats Units), des d’on dirigeix el programa de traducció i interpretació. Les seves publicacions inclouen llibres com Translation and Localization (Routledge 2024), Crowdsourcing and Online Collaborative Translation: Expanding the Limits of Translation Studies (John Benjamins 2017) i Translation and Web Localization (Routledge 2013). En aquests moments està editant la segona edició del Routledge Handbook of Translation and Technology, i investiga la relació entre les tecnologies de la traducció, la intel·ligència artificial centrada en l’ésser humà i els estudis de traducció.

Miguel A. Jiménez-Crespo, catedràtic al Departament d’Espanyol i Portuguès de Rutgers University (els Estats Units), va ser l'encarregat d'inaugurar oficialment el curs acadèmic 2025-2026 de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. Ho va fer impartint la lliçó "¿Y si llegó la IA para inspirarnos y ayudarnos? La sinergia humano-máquina en el ejercicio y la investigación de la traducción", a l'Auditori del campus del Poblenou el 7 d'octubre del 2025.