ES repertorio lingüístico / EN language/s repertoire / FR répertoire linguistique / DE Sprachrepertoire

El repertori lingüístic (també repertori verbal) és el conjunt d'habilitats i coneixements que una persona posseeix d'una o més llengües, així com de les diverses varietats (diatòpiques, diafàsiques, diastràtiques o diacròniques). Inclou elements dels diversos nivells de descripció de la llengua i el seu ús (fonètic-gràfics, lèxic-gramaticals, discursiu-gramaticals o pragmàtics). En relació amb l’ús de les llengües, aquest repertori suposa la base d'una competència plurilingüe, actual o possible, en tot aprenent de llengües. El coneixement de llengües clàssiques, apreses habitualment en contextos escolars, també forma part del repertori lingüístic d'una persona, tot i que el seu domini sovint es restringeix a l'ús receptiu de textos escrits.

El terme neix al context de la sociologia de les llengües, referit a una comunitat de parla: "We use the term linguistic repertoier for the set of language varieties exhibited in the speaking and writing practices of a speech community." Fishman 1972: 48). Aquest repertori pot abastar diverses llengües i incloure diferents varietats de cadascuna: "Linguistic repertoire: The set of language varieties (including registers and dialects) used in the speaking ans writing practices of a speech community; also called verbal repertoire" (Finegan 2004: 540). El concepte s'aplica tant a repertoris multilingües com monolingües: “Just as a multilingual linguistic repertoire allocates different language varieties to different speech situations, so does a monolingual repertoire. For all speakers —monolingual and multilingual— there is marked variation in the forms of language used for different activities, addressees, topics, and settings.” (Finegan 2004: 319).

Posteriorment se'n generalitza l'ús en les publicacions sobre ensenyament i aprenentatge de llengües, per al·ludir tant al repertori de recursos i varietats desenvolupat en una llengua addicional que s'està aprenent com en les altres diverses llengües en les quals s'és capaç de comunicar-se en algun grau i en alguna de les destreses. Així, el repertori lingüístic de l'aprenent constitueix la base sobre la qual progressa el seu aprenentatge. El MCER inclou algunes consideracions quant a això: "[L']objectiu [de l'educació en una llengua] és el desenvolupament d'un repertori lingüístic en el qual tinguin lloc totes les capacitats lingüístiques". (Consell d'Europa, 2001: 3). "[Un] repertori d'aquest tipus, més ric, permet de triar les estratègies pertinents per a la realització de la tasca, utilitzant, sempre que sigui adequat, una variació interlingüística i el canvi de llengua". (Consell d'Europa, 2001: 132).

Referències

• Consejo de Europa (2001). Marco común europeo de referencia para el aprendizaje, la enseñanza y la evaluación de lenguas. Madrid: Instituto Cervantes-Ministerio de Educación, Cultura y Deporte- Editorial/Anaya. Disponible en http://cvc.cervantes.es/obref/marco/
• Finegan, Edward (2004). Language: its structure and use. Boston, Thomson Wadsworth.
• Fishman, Joshua (1972). The sociology of language. Rowley, Mass.: Newbury House.