ES herramienta de mediación / EN mediating tool / FR outils de médiation / DE Vermittlungswerkzeug

Les eines de mediació són aquells dispositius que faciliten la relació de la persona amb el món. Són un dels principals constructes de la Teoria sociocultural de l'aprenentatge, en la hipòtesi de la mediació. En l'aprenentatge de les disciplines escolars, com en qualsevol aprenentatge, la principal eina de mediació és la llengua, però també assisteixen l'estudiant altres eines: el llibre de text, documents visuals, patrons de discurs de classe, oportunitats d'interacció en la llengua addicional, el portafolis, les explicacions del professor o les seves diverses maneres de prestar ajut. En el cas de les llengües addicionals, una eina pot ser l'ús fer-les servir per a un mateix o, en el de la L1, emprar-la en interacció amb altri. Totes les eines tenen en comú el caràcter social i cultural; l'ús en depèn del context sociohistòric i de les pràctiques concretes d'ensenyament-aprenentatge en què es troba l'aprenent, qui, al seu torn, por estar més avesat en unes que en d'altres, en com fer-les servir per aprendre o fins i tot per pensar.

El concepte procedeix de la psicologia de Vygotsky (1994), que al seu torn el pren de la filosofia de Hegel i de Marz. Vygotsky afirma que els éssers humans han emprat al llarg de la seva història eines per controlar el món segons les seves necessitats i objectius, instruments que s'han convertit en mitjancers entre la ment i l'objecte. Les eines són de tres tipus: 1) hi ha eines materials (des d'una maça fins a un ordinador); amb la seva invenció s'ha transformat el pensament de l'ésser humà; els diners, com que mitjancen en les transaccions de béns entre persones, han configurat el pensament de les societats modernes; 2) hi ha eines psicològiques, que mitjancen entre la ment i el món abstracte (per exemple, les cordes de nusos que feien servir els inques per comptar); en perfeccionar-se, es converteixen en "eines simbòliques": el sistema de numeració, la música, l'art; entre totes elles excel·leix el llenguatge; 3) i també altres persones, finalment, poden exercir la mediació. Les eines de mediació en pressuposen l'ús col·lectiu, una comunicació interpersonal i una representació simbòlica.

Referències

  • Kozulin, Alex (2018). Mediation and Internalization. En Lantolf, J.; Poehner, M. E. and Swain, M. (Eds.), The Routledge Handbook of Sociocultural Second Language Development. Nueva York: Routlegde, 487−504.
  • Vygotsky, Lev (1994). Tool and symbol in child development. En van der Veer, R. & Valsiner, J. (Eds.), The Vygotsky Reader. Londres: Blackwell, 99-174.