ES actividades de la lengua / EN language activities / FR activités linguistiques / DE Sprachtätigkeit

Les activitats de la llengua són les diverses formes en què poder fer-la servir per comunicar-nos. Aquests usos de la llengua es classifiquen en funció de dos eixos: el del mode de participació (producció, recepció o tots dos modes en una mateixa activitat —interacció—), d'una banda, i el del mode de comunicació, associat al canal oral o escrit de transmissió, de l'altra.

En la didàctica de llengües addicionals, les activitats d'ús de la llengua s'havien classificat com a destreses actives (parlar, escriure) o passives (llegir, escoltar). La influència de l'Anàlisi del discurs va fer que es qüestionés aquesta dicotomia, ja que llegir i escoltar no són activitats passives en absolut, sinó que comporten una intensa i complexa activitat mental. El MCER (2001) proposa una nova classificació, que inclou dues activitats més: la d'interactuar i la de mitjançar (interpretant o traduint). En el Companion volume del MCER (2018) s'afegeix l'adjectiu comunicatiu al complement d'[activitat] de la llengua: a més, aquestes activitats comunicatives de la llengua van acompanyades d'estratègies lingüístiques comunicatives. Per tant, per al Companion volume del MECR (2018: 31) la competència lingüística comunicativa inclou totes dues, activitats i estratègies d'ús de la llengua:

tasks in the language classroom should involve communicative language activities and strategies […], that also occur in the real world, like those listed in the CEFR descriptive scheme. […] The organisation proposed in the CEFR is closer to real life language use, which is grounded in interaction in which meaning is co-constructed.

Així es mostra aquesta relació entre activitats comunicatives de la llengua i estratègies (MCER 2018: 30):

Considerant la importància del concepte, el MCER (2001 i 2018) classifica també els contextos per a una activitat adequada en quatre àmbits: públic, personal, educatiu i professional. En aquests contextos, s'insisteix que les activitats d'ús de la llengua es duen a terme sempre en forma de gèneres discursius particulars amb funcions específiques. En referir-se a l'aula, s'assenyala la gran diversitat d'activitats que poden s'hi poden dur a terme:

Muchas situaciones, si no casi todas, suponen una combinación de varios tipos de actividades. En un aula de una escuela de idiomas, por ejemplo, se puede pedir a un alumno que escuche la exposición de un profesor, que lea un manual, en silencio o en voz alta, que interactúe con sus compañeros en pareja o en grupos de trabajo, que escriba ejercicios o redacciones, e incluso que ejerza la mediación, ya sea como una actividad de clase o para ayudar a otro alumno. (MCER 2001: 60)

Referències

  • Consejo de Europa (2001). Marco común europeo de referencia para el aprendizaje, la enseñanza y la evaluación de lenguas. Madrid: Instituto Cervantes-Ministerio de Educación, Cultura y Deporte- Editorial/Anaya. Disponible en http://cvc.cervantes.es/obref/marco/
  • Consejo de Europa (2018). Common European framework of reference for languages: learning, teaching, assessment. Companion volume with new descriptors. Estrasburgo: Council of Europe Publishing. Disponible en https://rm.coe.int/common-european-framework-of-reference-forlanguages-earning-teaching/168074a4e2