L’augment de la desigualtat econòmica en països de tot el món està causant preocupació social i política, i amb la pandèmia de la covid-19, aquest debat ha adquirit un nou significat. Però la manera com els individus perceben i responen a aquestes desigualtats varia entre societats i grups socials.

Un projecte liderat per Simone M. Schneider, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, a la qual s’ha incorporat recentment, té com a objectiu avançar en el coneixement de les causes socials que condueixen a la percepció de la desigualtat econòmica, un àmbit que fins ara ha estat poc explorat.

Sota el títol “The (Mis)Perception of Economic Inequality: The Impact of Welfare State Institutions on Social Perception and Preference Formation (PERGAP)”, el projecte ha començat l’1 de desembre del 2022 i s’allargarà durant cinc anys. Està finançat amb un ajut ERC Starting Grant, dotat amb prop d’1,5 milions d’euros, dins de la convocatòria 2021 del Consell Europeu de Recerca (European Research Council), i es portarà a terme en col·laboració amb el Max Planck Institute for Social Law and Social Policy de Munich (Alemanya).

“La meva recerca conduirà a una comprensió teòrica i empírica integral de l’impacte de les institucions públiques en les percepcions pel que fa a la desigualtat, la justícia distributiva i les formacions de preferències”

La investigadora, com a supòsit bàsic, proposa que “els sistemes de seguretat social dels diferents països proporcionen respostes diferents a les preguntes “qui rep què i per què?”, i “qui hauria d'obtenir què i per què?”, que en darrera instància, donen forma a la manera com els ciutadans veuen i justifiquen les desigualtats existents en la societat”, explica. I afegeix: “La meva recerca conduirà a una comprensió teòrica i empírica integral de l’impacte de les institucions públiques en les percepcions pel que fa a la desigualtat, la justícia distributiva i les formacions de preferències”.

Un conjunt únic de dades comparatives pertanyents a 50 països

PERGAP desenvoluparà nous instruments per a l’avaluació i comparació de l’estructura institucional dels estats de benestar i la recerca del seu impacte en els processos de percepció i justificació en tres moments i en diferents contextos estructurals i culturals.

El projecte crearà un conjunt únic de dades comparatives pertanyents a una cinquantena de països europeus i no europeus sobre disparitats institucionals i ampliarà el coneixement dels mecanismes d’(auto)legitimació de les institucions públiques.

Per fer-ho, Simone M. Schneider recopilarà informació legal sobre les empremtes institucionals de les diferències socials existents en els diversos àmbits que integren els sistemes de seguretat social dels països analitzats: atenció mèdica, pensions, atur, protecció mínima, etc., i combinarà aquesta informació amb dades procedents d’enquestes comparatives, com l’Enquesta Social Europea (European Social Survey, ESS) i el Programa d'Enquesta Social Internacional (International Social Survey Programme, ISSP).

"Utilitzaré preguntes que ens permeten avaluar la percepció del públic sobre com els recursos econòmics es distribueixen a la societat i fins a quin punt aquests processos distributius i resultats es consideren justos"

“El projecte farà ús de preguntes d'enquesta interessants incorporades en estudis d'enquestes comparatives internacionals de prestigi. Les més rellevants són les preguntes que ens permeten avaluar la percepció del públic sobre com els recursoe econòmics es distribueixen a la societat i fins a quin punt aquests processos distributius i resultats es consideren justos. Argumento que aquestes percepcions i preferències estan modelades per les institucions de benestar social i com aquestes institucions distribueixen els recursos i garanteixen la igualtat de drets socials".

Una científica social que vol entendre la legitimació de la desigualtat

Simone M. Schneider s’ha incorporat a la Universitat Pompeu Fabra procedent del Max Planck Institute for Social Law and Social Policy de Munich (Alemanya), on estava vinculada quan va sol·licitar i obtenir l’ajut del Consell Europeu de Rercerca.

El seu àmbit de treball se situa en la intersecció entre la política social comparada, la sociologia política i la psicologia social, i està interessada sobretot en la legitimació i la reproducció de la desigualtat social.

Algun dels seus propòsits de recerca són entendre millor com els individus perceben i legitimen les desigualtats i les polítiques socials que hi estan relacionades, com les percepcions i els patrons de justificació son modelats pel context sociopolític, i com els individus hi responen emocional i conductualment.

A banda de la seva tasca de recerca, a la Universitat Pompeu Fabra (on s’ha incorporat amb la posició de professora tenure track assistant) impartirà docència en cursos sobre política social i estat del benestar, dins el màster universitari de Recerca en Demografia i Sociologia, i dins el programa Erasmus Mundus European Politics and Society.

La professora Schneider ha afirmat que “el Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, format per acadèmics i grups de recerca dels diferents camps de les ciències socials, ofereix un entorn de recerca fantàstic per dur a terme aquest projecte interdisciplinari. Estic segura que PERGAP es beneficiarà molt de l’àmplia experiència i l'expertesa que reuneix aquest departament i també oferirà oportunitats de col·laboració en el seu si. Estic molt emocionada de ser aquí i estic desitjant començar aquesta nova etapa”.