Tenemos el alma cauteritzada. Una etnografía del antigitanismo cotidiano y sus consecuencias, és el títol del llibre escrit per Zenia Hellgren, investigadora dels grups de recerca sobre Immigració (GRITIM-UPF) i de Gènere i Desigualtats (GRETA), i Lorenzo Gabrielli (GRITIM-UPF), ambdós vinculats al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat, que pretén contribuir a estudiar les discriminacions, combatre-les mitjançant la difusió del coneixement i la sensibilització, i portar d’aquesta manera la recerca acadèmica a un públic més ampli.

“Amb aquesta obra volem convidar a la reflexió sobre el racisme quotidià i, en particular, sobre una de les seves expressions més persistents a la nostra societat: l'antigitanisme”, afirmen els autors, que volen anar més enllà: “L’obra és fruit del nostre compromís no només d’estudiar les dinàmiques de la discriminació i les desigualtats, sinó també de contribuir a canviar-les, donant protagonisme a les persones gitanes que van compartir amb nosaltres les seves experiències i vivències”, asseguren.

“Amb aquesta obra volem convidar a la reflexió sobre el racisme quotidià i, en particular, sobre una de les seves expressions més persistents a la nostra societat: l'antigitanisme”

El llibre, publicat recentment per Icaria Editorial (col·lecció Akademeia 195) està basat en un estudi etnogràfic sobre antigitanisme a Barcelona, que va comptar amb Zenia Hellgren com a investigadora principal. Es va portar a terme durant els anys 2020-2022 en el marc del projecte d’investigació-acció AGREP (Programa d'Acció per a la Denúncia Efectiva de l'Antigitanisme i la Discriminació), finançat per la Unió Europea, dins de l’European Union’s Rights, Equality and Citizenship Programme.

Una combinació de l’anàlisi de la discriminació i el testimoni de diverses persones de la comunitat gitana

Tenemos el alma cauteritzada s’obre amb un pròleg de Francisco Vargas, politòleg i regidor de Comunicació i Participació Ciutadana de Sant Adrià de Besòs, i membre de la comunitat gitana. Seguidament, a l’apartat “Estudiar la discriminació per ajudar a acabar amb ella”, els autors contextualitzen l’obra en el marc de la recerca acadèmica.

A continuació, a  l’apartat “L’antigitanisme en la intersecció de racisme i aporofòbia”, analitzen les característiques peculiars de l’antigitanisme, que ha estat reconegut en termes legislatius com un tipus específic de racisme, estructural i històric. Aquest racisme, segons Zenia Hellgren i Lorenzo Gabrielli, es caracteritza per la seva poca visibilitat i normalització, tant per part de la societat majoritària com del mateix poble gitano, que genera un gran dany difícil de curar i contribueix a mantenir les estructures socials, que determinen que aquest col·lectiu gaudeixi de menys oportunitats i pateixi més l’empobriment i la marginació social.

Els autors expliquen que l’antigitanisme quotidià, format per petites i grans agressions diàries, és especialment greu atesa la desigualtat que pateixen les persones gitanes en àmbits tan importants com l’educació, l’ocupació laboral, l’habitatge i la salut. “Els prejudicis reforcen la discriminació que perpetua la desigualtat i l'exclusió social, i que, alhora, alimenta encara més aquests prejudicis. Així es crea un cercle viciós que causa un mal profund a les víctimes de discriminació i a la societat en el seu conjunt”, asseguren.

Una altra part del llibre, recollida dins de “Veus gitanes sobre la discriminació i les seves conseqüències”, mostra diversos relats que “amb dolor, ironia, pena, desesperació o esperança”, acosten al rebuig i les discriminacions que en el dia a dia afecten aquestes persones, les seves famílies, amics i veïns en una multitud de situacions quotidianes. "Esperem que aquests relats puguin ajudar a desmuntar la normalització d´aquest racisme quotidià cap al poble gitano i a trencar els prejudicis tan profundament arrelats que ens ennuvolen la vista”, afirmen. L’obra, que compta amb una portada dissenyada per l’il·lustrador Ricardo Cavolo, es tanca amb un epíleg i un apartat de referències.

AGREP, Un projecte europeu d’acció-participació amb el focus posat a l'àrea metropolitana de Barcelona

AGREP, el projecte de recerca que serveix de base i de punt de partida d’aquest llibre, va comptar amb la col·laboració de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), i es va centrar en els barris barcelonins de Bon Pastor, Besòs, Gornal, Gràcia, Hostafrancs, La Mina, Nou Barris, Sant Roc i Zona Franca, i també a la ciutat de Mataró.

Els objectius en què es va estructurar aquesta recerca, que va tenir en compte la importància del gènere i la seva intersecció amb altres elements de discriminació, van ser principalment tres. Primer de tot, conèixer l'estat de l'antigitanisme, és a dir, la discriminació i el racisme específics cap al poble gitano a l'àrea metropolitana de Barcelona. En segon lloc, escoltar de primera mà el context i les modalitats de l'antigitanisme, així com el seu impacte en les persones que el viuen i, finalment, indagar sobre les possibles respostes i solucions a aquest fenomen a curt, mitjà i llarg termini.