Notícies i Activitats Notícies i Activitats

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Una recerca de la UPF proposa un canvi de paradigma en la relació entre joves, cultura i educació a Catalunya

Una recerca de la UPF proposa un canvi de paradigma en la relació entre joves, cultura i educació a Catalunya

“Joves, cultura i educació. Propostes per a unes polítiques inclusives” és un document adreçat especialment als responsables de l’elaboració de polítiques públiques, i s’emmarca en el projecte “Herència cultural i identitats de l’Europa del futur (CHIEF)”. El document, que inclou sis eixos temàtics, una diagnosi i 22 propostes concretes de millora, recull el resultat d’un debat mantingut entre diversos actors de la societat civil i de l’administració implicats en l’educació, la cultura i les polítiques de joventut.

07.09.2021

Imatge inicial

“La cultura és un recurs imprescindible per formar la identitat individual i col·lectiva i per adquirir competències, sabers i aprenentatges de la vida; per tant, “l’educació cultural ha de partir d’una idea àmplia i inclusiva del que és la cultura, de manera que inclogui les expressions culturals d’avui, especialment les que són practicades i reconegudes per les persones joves”.

Aquestes afirmacions formen part del document “Joves, cultura i educació. Propostes per a unes polítiques inclusives”, que recull el resultat del debat mantingut a finals de l’any 2020 amb diversos actors de la societat civil i de l’administració, implicats en l’educació, la cultura  i les polítiques de joventut. Aquesta iniciativa està impulsada per un equip de recerca de la UPF vinculat al projecte CHIEF, acrònim de “Cultural Heritage and Identities of Europe’s Future” (CHIEF) (“Herència cultural i identitats de l’Europa del futur”, en català).

El document s’adreça especialment als responsables de l’elaboració de les polítiques públiques, entre les quals s’inclouen les polítiques culturals, educatives, de ciutadania i de joventut

El document s’adreça especialment als responsables de l’elaboració de les polítiques públiques, entre les quals s’inclouen les polítiques culturals, educatives, de ciutadania i de joventut. Al mateix temps, vol ser un missatge pera als actors que participen en aquests àmbits, i per a tota la societat en general. “Amb la nostra recerca volem afavorir un canvi de paradigma en la comprensió del que és cultura, l’educació cultural i el reconeixement de les pràctiques culturals de les persones joves”, afirma Mariona Ferrer, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, membre del Grup de Recerca sobre Joventut, Societat i Comunicació (JOVIS.com) i investigadora principal i coordinadora del projecte CHIEF-UPF.

Sis eixos temàtics, una diagnosi i 22 propostes concretes de millora

El document “Joves, cultura i educació. Propostes per a unes polítiques inclusives”, comença amb unes propostes generals per a les polítiques públiques: “Les institucions públiques han de fomentar polítiques que posin en relació les àrees de cultura, educació i joventut, trencant barreres departamentals, per tenir un major impacte en la realitat del dia a dia de les persones”, afirma. Remarca que cal potenciar la coproducció de polítiques i la participació de les persones joves i que cal dotar de recursos aquestes polítiques culturals.

Cal potenciar la coproducció de polítiques i la participació de les persones joves i que cal dotar de recursos aquestes polítiques culturals

Seguidament, desenvolupa els sis eixos temàtics, dels quals fa una diagnosi i un seguit de propostes de millora per a cadascun d’ells (22 propostes en total): Els sis eixos són els següents: El paper de la cultura en l’educació de les persones joves; Promoure l’aprenentatge cultural des de l’educació formal; La importància de l’educació no formal i associativa; La participació cultural de les persones joves: accés i reconeixement; La inclusió de la diversitat en la participació cultural; i Promoure la participació cultural arreu del territori i l’accés a l’espai públic.

Dins de “El paper de la cultura en l’educació de les persones joves”, el document incideix en la necessitat d’entendre l’educació cultural a partir d’una idea àmplia i inclusiva del que és la cultura, incloent disciplines (com ara dansa urbana, còmics, videojocs, skate, trap, parkour, etc) que van més enllà de les que tenen un caràcter més formal. Sovint aquestes disciplines estan poc presents en els entorns d’educació formal secundària, i no s’aprofita prou el seu potencial per afavorir l’adquisició de competències i la inclusivitat de tot l’alumnat, assenyala el text.

L’apartat “Promoure l’aprenentatge cultural des de l’educació formal” posa èmfasi en el fet que la cultura hauria de formar part de tot l’ensenyament, i que l’educació cultural s’ha d’entendre com un aspecte transversal i no com una competència o àmbit específic. El punt següent, “La importància de l’educació no formal i associativa”, remarca la necessitat d’incrementar l’oferta d’educació no formal, que acostuma a seguir una metodologia vivencial, i de construir espais de confluència des de les diferents iniciatives culturals.

Els tres darrers eixos són “La participació cultural de les persones joves: accés i reconeixement”, que requereix potenciar unes polítiques culturals equitatives, que trenquin les barreres d’accés a la participació cultural, i reconèixer les pràctiques culturals no legitimades de les persones joves com una part de l’oferta cultural i un espai de participació cultural rellevant; “La inclusió de la diversitat en la participació cultural”, que incideix en el fet que la diversitat cultural representa una oportunitat per a la cohesió, en la mesura que es creen espais per a les expressions específiques i per a la trobada intercultural; i finalment, "Promoure la participació cultural arreu del territori i l'accés a l'espai públic", que advoca per una distribució territorial més equitativa de l'oferta i les opcions de pràctiques culturals.

Un ampli procés de debat amb la participació de diversos actors del món cultural i educatiu

El procés de debat, que va donar com a fruit l’elaboració d’aquestes propostes, va tenir lloc en línia, degut a la situació provocada per la pandèmia, durant els mesos de novembre i desembre del 2020, a través de diversos tallers virtuals: sota el lema “Pràctiques culturals dels joves per a una educació inclusiva”, els participants van intentar respondre a preguntes com ara “Com promoure l’accés a la cultura, als drets culturals de les persones joves i el reconeixement de les seves pràctiques culturals?” i “Com incorporar les pràctiques no formals i les expressions culturals de les persones joves a l’educació formal?”.

Els tallers van aplegar una vintena de persones: gestors i tècnics culturals i museístics, educadors, docents, antropòlegs, sociòlegs, periodistes, vinculats a entitats, associacions culturals i centres cívics de l’àmbit cultural i artístic (Òmnium Cultural; Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura; Institut de Cultura de Barcelona; ARTransforma, Xixa Teatre, Xamfrà, Lluïsos de Gràcia, entre d’altres); universitats (Girona, Autònoma de Barcelona), centres de batxillerat (Escola Pia de Mataró), biblioteques (Biblioteca del Fondo de Santa Coloma de Gramenet), etc.

CHIEF, un projecte europeu que aprofundeix en les relacions entre els joves, la cultura i l’educació

El projecte de recerca “Cultural Heritage and Identities of Europe’s Future (CHIEF)” que es va iniciar el maig del 2018 i finalitzarà l’octubre del 2021, el porta a terme un consorci europeu format per dotze institucions (entre les quals la UPF), coordinades per la Universitat d’Aston (Regne Unit). El seu objectiu és explorar el significat de cultura (i de l'herència cultural europea) per a les persones joves, així com entendre la influència de la cultura i la socialització cultural en les seves identitats i pràctiques culturals.

CHIEF, per tal de comprendre com les pràctiques i els aprenentatges culturals influeixen en l’educació cultural de la joventut, analitza la relació dels joves amb la cultura des de diferents àmbits (educació formal, no formal, famílies, companys o grups d'amics, centres culturals i espais de memòria, etc.). Així mateix, investiga com les interaccions que es produeixen en aquests diversos espais de socialització incrementen la competència i el coneixement cultural de les persones joves.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit