Síntesi del projecte

En el procés de definició d'un marc institucional per a dissenyar polítiques d'integració gairebé totes les administracions de Catalunya han creat uns primers plans d'intervenció i xarxa d'accions estratègiques. Aquest procés requereix també obrir una etapa de reflexió sobre quins han de ser els enfocaments que han de caracteritzar les diferents administracions de Catalunya, per a poder tenir una lògica de corresponsabilitat entre elles en les seves actuacions, i contribuir entre totes a la integració dels immigrants.

Si tots estem d'acord que estem a l'inici d'un procés, i que per tant no tenim una experiència prèvia, hem d'assumir també dues característiques pròpies d'aquest procés: la demanda urgent d'actuacions degut al increment ràpid d'immigrants, i que estem davant d'un tema que desperta moltes emocions. Davant de fets que es caracteritzen per ser processos, és normal que es tingui la sensació de que manquen directrius generals que es puguin concretar al territori, de que es produeixin continus canvis de direcció en funció de necessitats puntuals que requereixen una resposta ràpida. Tot inici d'un procés implica necessàriament haver de gestionar desorientacions, incerteses, dubtes, i amb la immigració, també suposa gestionar emocions. Entra dintre del que podríem dir la "normalitat" que existeixi la sensació que hi ha una manca de planificació, de que no es te un "model" clar d'integració. Tenir-ho clar d'un dia per l'altra seria il·lusori. Sobretot perquè com tot inici d'un procés, estem davant situacions tan noves i inesperades que la tasca conceptual sobre com abordar aquests nous contextos es torna un imperatiu que requereix innovacions polítiques. La immigració constitueix sense dubte el principal factor avui en dia de transformació institucional, i per tant l'anàlisi de les primeres actuacions es converteix en una oportunitat per a analitzar un dels principals factors d'innovació de les administracions públiques avui en dia. El cert es que cada vegada més es té la convicció de que les decisions polítiques que es preguin aquí y ara tenen una importància vital, ja que el que estem dissenyant és la societat catalana del futur.

 

El paper de les administracions comarcals

El nostre punt de partida és que les administracions comarcals estan participant en aquest procés en tant que la presència de la immigració afecta també la realitat comarcal. La premissa que ens guiarà és que un immigrant, quan arriba a Catalunya, no arriba a un territori indeterminat, sinó a una comarca. Des del primer Informe Diagnosi del Vallés Oriental (1997) fins a l'últim del Baix Llobregat (2003), hi ha en aquests moments un 70% de les comarques de Catalunya amb Plans Comarcals (29 comarques). És un fet que, des d'aquest punt de vista, Catalunya té un clar enfocament territorial per a integrar als immigrants. Els seus dos Plans Interdepartamentals d'Immigració ho destaquen servint d'eix vertebrador per el seu desenvolupament. Les comarques estan constituint cada vegada amb més claredat la unitat territorial bàsica per a implementar les polítiques d'integració a Catalunya.

En aquest context, l'estudi té una doble finalitat: fer un primer balanç d'aquestes primeres actuacions que ens permeti definir, en un segon moment, les línies bàsiques d'un enfocament comarcal per a la gestió local de la immigració. Des del punt del sistema polític considerarem les comarques com un nivell d'entrada ja que proporcionen una informació directe sobre la realitat territorial de la immigració i també com un nivell de sortida perquè actuen com a mediadores per a posar en pràctica els principis rectors del Pla Interdepartamental d'Immigració. Per iniciar aquest procés de reflexió hem considerat com a unitat d'anàlisi onze Plans Comarcals: Alt Empordà (1999), Bages (2000), Baix Ebre (2001), Baix Empordà (1999), Garraf (2000), Garrotxa (2000), La Selva (2000), Montsià (2000), Pla de l'Estany (1999), Segarra (2001) i Vallès Oriental (1997).

Quan parlem d'enfocament comarcal ens referim als elements que conformen la percepció institucional i el principal marc de referència per a dissenyar plans d'accions estratègiques i fonamentar les polítiques d'integració que s'implementin en el context comarcal. Considerem que les administracions comarcals posseeixen dues característiques que justifiquen el paper que poden jugar en la integració institucional dels immigrants: tenen una visió territorial, transversal i integral per a la gestió local de les polítiques, i constitueixen un observatori idoni per a identificar les necessitats i definir els problemes de la seva població. En aquest marc, la nostra intenció és iniciar una discussió sobre quin enfocament per a la integració podria distingir l'administració comarcal de les altres administracions i, complementàriament, contribuir a la plena integració dels immigrants a Catalunya.

 

Procediment metodològic

Apliquem un procediment metodològic específic: la inferència tenint el territori com a unitat d'anàlisi. Aquesta via d'accés a la informació té com a rerafons teòric la convicció que no es possible crear un enfocament Català universalista per a integrar als immigrants. de dalt cap a baix (i diem enfocament i no "model"), sinó més bé en la direcció contraria. Catalunya està en el procés de definició de recerca d'un enfocament propi per a integrar als immigrants. Les primeres actuacions fetes i les primeres experiències adquirides ens poden servir de base per identificar les seves primeres tendències i a conformar al mateix temps un enfocament propi basat en el territori. Solament podem buscar els elements per a construir "la nostra via" des de les nostres pròpies experiències i no sortint del nostre context i buscar suposats "models ideals" externs amb noms d'altres països i ciutats. Aquest estudi aspira a ser un primer document que fa un primer balanç. Partint doncs de la convicció epistemològica que és solament a partir d'aquesta primera pràctica que es pot començar a definir l'enfocament comarcal. Metodològicament abastarà tant l'anàlisi quantitativa com qualitativa. Vincularà cinc dimensions bàsiques: la del Context socioeconòmic, demogràfic legal i administratiu de les comarques, la de les Necessitats identificades en els Informes Diagnosi, les Estructures creades per a planificar i gestionar els Plans comarcals, les Accions desenvolupades fins avui en dia, i les Percepcions que tenen els responsables de desenvolupar els Plans des de les comarques i els municipis. Aquestes cinc dimensions de l'estudi ens ajudaran a articular els resultats.

 

Fases de l'estudi

L'estudi té cinc parts. En la Part 1 introduïm a la comarca com a eix vertebrador del Pla Interdepartamental d'Immigració. El nostre objectiu és presentar les principals dimensions que conformen el context de cada comarca des d'un punt de vista socioeconòmic, demogràfic i legal, així com el marc d'acció estratègic en el que es situen els Plans Comarcals. En la Part 2 presentem el marc teòric de l'estudi, centrant-nos en els principals elements per a definir un enfocament comarcal de la immigració. En la Part 3 comencem pròpiament a presentar els resultats de les anàlisis tenint com a unitat d'informació els Informes Diagnosi comarcals. En la Part 4 canvien de font d'informació i ens centrem en les implicacions institucionals, social i administratives que tenen els Plans comarcals, avaluem les accions portades a terme fins avui en dia i el desenvolupament dels Plans. Encara que en les anàlisis que fem vinculem totes les dimensions, cada una de les parts desenvolupa una dimensió particular. En la Part 1, la dimensió Contextual, en la Part 3 les dimensions de les Necessitats i de la Estructura, i en la Part 4 les dimensions de les Accions i de les Percepcions.

En la Part 5 elaborem, sota forma de protocol, un balanç final seguint les cinc dimensions que han orientat l'estudi. Al final, també incloem les principals Referències Bibliogràfiques que s'han utilitzat per a fer els Informes Diagnosi. Per últim, en els Annexos, presentem la legislació existent que delimita l'espai d'acció de l'administració comarcal, i el Guió de Treball per a preparar la Jornada del 27 de març de 2003 que vam lliurar als responsables comarcals per a desenvolupar els Plans. Finalment, oferim l'índex de Taules on recollim els principals resultats una vegada seleccionada i organitzada la informació obtinguda en el Guió de Treball. Advertim, però, que si bé la majoria d'aquesta informació ha estat utilitzada per a l'anàlisi, existeix també una altra que detalla el contingut dels resultats i que ajuda a completar i precisar alguns arguments.

Esperem que aquest estudi també suposi una primera oportunitat de recull i organització d'informació per a posteriors anàlisis que tinguin a la comarca com a unitat territorial. Forma part també de la nostra voluntat que contribueixi igualment a iniciar un debat entre totes les administracions de Catalunya per a que defineixin les seves actuacions i els aspectes distintius i complementaris dels seus enfocaments. Es l'hora d'elaborar un enfocament català per a la integració dels immigrants, començant a fer els primers balanços de les nostres primeres actuacions. L'anàlisi de la nostra curta però intensa experiència ens pot proporcionar els primers elements per a conformar el nostre enfocament, sense necessitat de sortir fora del nostre marc contextual. Aquest estudi forma part d'aquest procés de reflexió tenint com a unitat d'anàlisi el territori comarcal.