El director científic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, Joan Massagué, ha advertit de la fragilitat dels avenços científics així com de la perillositat dels moviments populistes i el discurs anticiència que s’està estenent als Estats Units i a Europa. Massagué ha lloat la feina ingent en la recerca contra el càncer que s’ha fet en 50 anys, quan aquesta malaltia era “sinistra i gairebé impronunciable”. “Queda molt camí per fer, però estem transformant el càncer en una malaltia normal”, ha assegurat, “avui, gairebé el 70% de càncers que fins fa poc eren mortals, es curen o almenys es cronifiquen amb gran qualitat de vida”. Malgrat aquestes bones notícies, l’investigador ha alertat de l’amenaça que suposen per la ciència governs actuals com el de Donald Trump i moviments anticiència. “Allò que en recerca trigues 20 anys a construir, triguen mesos a destruir i, si són bons, dues setmanes. I són molt bons”, ha assegurat Massagué.

Joan Massagué ha estat l’encarregat de pronunciar enguany la lliçó que dona per inaugurat el curs 2025-2026 a la Universitat Pompeu Fabra titulada De Barcelona a Manhattan: ciència, curiositat i conseqüències. L’acte ha estat presidit per la rectora de la UPF, Laia de Nadal, i ha comptat amb els parlaments de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i de la presidenta del Consell Social de la UPF, Montserrat Vendrell.

La rectora Laia de Nadal ha posat en valor la figura de Massagué, “un exemple immillorable del potencial transformador de la recerca i de la seva capacitat per millorar la vida de les persones i del conjunt de la societat”. La rectora ha volgut advertir dels perills de l’onada reaccionària mundial i els moviments polítics populistes i d’extrema dreta. “Vivim temps complexos”, ha dit de Nadal, “marcats sovint pel qüestionament del valor de la veritat, per la trivialització del rigor acadèmic i per l’exhibició d’opinions que, en massa ocasions, menyspreen el coneixement científic i la recerca serena”. I, en aquest sentit, ha fet valer el paper de la universitat per combatre’ls, “una institució cridada a garantir la transmissió i la generació crítica del coneixement, i a defensar la llibertat de pensament davant de qualsevol temptació de dogmatisme, populisme o simplificació de la realitat”.

Joan Massagué, referència mundial en la investigació del càncer

Joan Massagué i Solé (Barcelona, 1953) és un científic i farmacèutic referent mundial en la investigació del càncer. Des del 1979 ha desenvolupat la seva carrera als Estats Units, mantenint sempre un estret vincle amb la comunitat científica catalana. Des del 2013 és director de l’Institut Sloan Kettering de Nova York, un dels centres de recerca en càncer referent als Estats Units. 

En la seva conferència, Massagué ha esperonat els alumnes a tenir curiositat per aprendre i entendre el món. “La curiositat és el combustible del coneixement i el coneixement genera ciència i dona respostes”, diu l’investigador: “a més, quan la curiositat es combina amb passió, no coneix fronteres”.

 Joan Massagué durant la lliçó inaugural aquest dimarts a la Universitat Pompeu Fabra. Crèdit: UPF

Sobre el futur de la ciència, Joan Massagué ha volgut recordar que la recerca té “necessitats” i per això ha demanat que s’hi continuï invertint de manera sostinguda i facilitant que s’estableixi, treballi i creixi. “Entorns com el de Barcelona estan plens de promeses i possibilitats, però també de traves administratives, inversió intermitent, canvis constants en directrius…”, ha denunciat. 

Pel que fa a la recerca universitària, Massagué assegura que s’ha arribat a un sostre, i proposa “anar cap a un agrupament de forces i agermanament per cultivar el continu”. En aquest sentit, Joan Massagué recepta col·laboració institucional, entre universitats, centres de recerca, empreses, administracions públiques… perquè tots plegats “poden generar un conjunt molt més potent que la mera suma d’aquestes parts”. “En ciència, com en altres àmbits, la unió fa la força”, ha reblat. 

> Discurs íntegre de Joan Massagué

La recerca de Massagué se centra, sobretot, en l’estudi dels mecanismes de senyalització essencials per al desenvolupament normal dels teixits que s’alteren en presència del càncer. És un dels investigadors més importants del món en les àrees de la regulació de la divisió cel·lular i de la metàstasi. La seva recerca és clau per conèixer quins mecanismes permeten la proliferació cel·lular, un procés que, quan es descontrola, porta a la formació de tumors. La seva feina també ha permès identificar els gens que controlen la metàstasi de les cèl·lules tumorals del càncer de mama cap a òrgans vitals. 

Ha estat distingit amb més de 25 guardons, com la Creu de Sant Jordi (2006), el Premi Ciutat de Barcelona (1994), el Premi Nacional de Cultura, el XXVIII Premi Internacional Catalunya -compartit amb els investigadors Josep Baselga i Manel Esteller-, el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, el premi Pezcoller Foundation o el Takamatsu, entre d’altres.

El curs dels 35 anys de la UPF

Amb aquest acte es dona per inaugurat el curs 2025-2026 de la Universitat Pompeu Fabra, quan se celebren els seus 35 anys. El curs, tal com ha detallat la rectora, estarà marcat, entre d’altres, per l’aprovació dels nous Estatuts, el nou pla estratègic, la primera pedra de l’edifici que acollirà l’Àgora Barcelona pel benestar de la societat i nous espais universitaris on fins ara se situaven les veïnes casernes de Wellington.

 La rectora Laia de Nadal durant l'acte d'inauguració del curs. Crèdit: UPF
 

“Ningú pot viure al marge del genocidi de Gaza”

En el seu discurs, la rectora Laia de Nadal també ha tingut paraules de denúncia contra el genocidi de Gaza: “és la nostra responsabilitat col·lectiva, i la meva obligació com a rectora, denunciar-lo i instar a la seva fi [...] Una universitat compromesa, rigorosa i crítica com és la UPF  també ha de fer sentir la seva veu davant dels crims internacionals i de les violacions sistemàtiques dels drets humans; a Gaza i a tots aquells llocs on es produeixen dia rere dia”. 

> Discurs íntegre de la rectora Laia de Nadal

Malika Favre signa el cartell d’enguany

La il·lustradora i artista gràfica Malika Favre (Illa de França, 1982) és l’artista que enguany signa el cartell inaugural del curs a la UPF. Establerta a Barcelona des de l’any 2020, el seu estil és atrevit, minimalista i farcit de patrons geomètrics, i classificat dins de l’art pop i l’art òptic. 

El cartell inaugural del curs 2025-2026 obra de Malika Favre. Crèdit: UPF

L’any 2021 va guanyar el concurs públic per fer el cartell de la Mercè, la festa major de Barcelona. En aquest icònic cartell hi recull diferents elements característics de la ciutat, com el panot, la sardana, les torres de la Sagrada Família i els mosaics hidràulics de l’Eixample. 

Des de 1990, la inauguració de cada curs a la UPF acull l’obra d’un artista, ideada per donar la benvinguda al nou any acadèmic en forma de cartell, obres que són part del patrimoni artístic de la Universitat. 

> Àlbum de fotos publicat a Flickr