El claustre de la Universitat Pompeu Fabra ha aprovat els nous Estatuts amb 82 vots a favor, 13 en blanc i cap en contra. La reforma dels Estatuts de les universitats públiques deriva de la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), aprovada l’any 2023, que estableix que cal adaptar els estatuts dels centres a la nova normativa. Aquesta és la sisena vegada que el claustre de la UPF debat una proposta d’estatuts en els 35 anys d’història de la universitat. Els estatuts defineixen els principis que regeixen la universitat i també com s'estructura i com funciona. L’elaboració de l’avantprojecte ha anat a càrrec d’una ponència redactora formada per deu persones amb veu i vot amb representació dels diferents col·lectius claustrals. Ara el text aprovat s’enviarà a la Generalitat per a la seva validació.

La rectora de la UPF, Laia de Nadal, ha assegurat que “els nous estatuts reflecteixen l’esperit d’ambició que sempre ha guiat la nostra universitat” i s’ha mostrat convençuda que “dibuixen un present i un horitzó compartit per la UPF”. La rectora ha agraït a la ponència i a totes les persones implicades la feina i les hores dedicades per elaborar el nou projecte d’estatuts i que han treballat “de manera col·laborativa i amb esforços per construir consensos”. 

Per la seva banda, Cristina Gelpí, professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, en nom de la ponència, ha posat en relleu que el text sotmès a votació del claustre és resultat d’un “treball llarg i intens on han participat tots els col·lectius que formen part de la nostra universitat”. “Calia fer uns estatuts útils, clars i viables”, ha dit, i ha definit els Estatuts com “la nostra constitució universitària”. “Defineixen com som, com ens organitzem i són un text autònom, però no independent”, ha deixat clar Gelpí. Els estatuts expressen la voluntat de la universitat i n’ordenen el funcionament, però formen part d’un sistema jurídic més ampli que inclou la LOSU, la Llei d’universitats de Catalunya o la Llei de la ciència, entre d’altres. “Els estatuts no ho regulen tot: defineixen el nostre marc general, són la base estable sobre la qual construirem la resta”, ha reblat: “no són un punt final, són un punt de partida per tot el que vindrà després”.

 
La ponència que ha elaborat el projecte d’Estatuts, nomenada pel Claustre, va començar a treballar el 10 d’abril a partir d'una proposta de text ja adaptada a la LOSU. Ha fet nou  reunions i el text final ha rebut un suport ampli de la ponència: es va aprovar per acord unànime de tots els membres, a excepció d'una disposició que va rebre un vot particular en contra.

Des del 10 de setembre tots els claustrals tenen a la seva disposició el text aprovat per la ponència per analitzar-lo i, si escau, presentar esmenes. Se n’han presentat 12 i la ponència ha acordat la transacció de nou d’elles. 

Uns estatuts més flexibles, simplificats i de continuïtat

La reforma dels estatuts que s’ha aprovat aquest dilluns al claustre de la UPF té tres característiques bàsiques. La primera és la flexibilitat. El nou articulat ha volgut mantenir tota la flexibilitat que la LOSU permet per tal d’adaptar-se al nou marc legal però sense perdre autonomia.

En segon lloc, la simplicitat. S’ha simplificat el text fins ara vigent amb una quarantena d’articles menys “però sense perdre coherència ni precisió”. L’objectiu és fer un text més llegible i útil, sense repeticions innecessàries ni regulacions que corresponen a altres normes.

 
El text resultant, i aquesta és la tercera característica, ha estat un text que aprofita bona part de l’anterior actualitzant-lo i, per tant, no és rupturista. 

Estatuts de continuïtat amb novetats

La ponència redactora ha destacat quatre àmbits de novetat en els nous estatuts:

1. Estructura acadèmica. El nou text fa explícita una distinció fins ara implícita: la diferència entre estructures bàsiques (facultats, departaments…) i altres estructures específiques (Escola de doctorat, centres de suport a la docència i la recerca). Aquesta distinció no és només terminològica, permet ordenar millor la composició i representació dels òrgans. 

2. Es crea el Consell d'estudiants com a òrgan de la universitat de representació dels estudiants. A partir d’ara, passa a formar part de l’estructura de la universitat. La LOSU marca que, en les estructures bàsiques, els estudiants han de tenir una representació del 25%. 

3. Política lingüística. L’article sobre llengua s'ha actualitzat de manera significativa. Es reforcen les garanties per l'ús del català i la comissió de política lingüística passa a tenir rang estatutari. “Amb aquest canvi refermem el compromís amb la nostra llengua pròpia”, assegura la ponència.

4. Actualitzacions rellevants. S’introdueix un nou capítol sobre sostenibilitat, equitat i compromís socials. S'afegeix una unitat de diversitat i preveu que es pugui integrar a la unitat d'igualtat. Pel que fa als òrgans unipersonals, es concreten els requisits per presentar-se a rector, es defineixen els trams mínims de docència, recerca i gestió necessaris, i el procediment d’elecció per complir la LOSU.