L’any 2019 un grup de recerca liderat per Andrés Ozaíta, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra, descrivia que els ratolins model per la síndrome de Down tenen més quantitat del receptor cannabinoide de tipus 1 (CBR1) a algunes regions del cervell. Una anomalia que afecta la memòria d’aquests animals. Sis anys després, ja s’estan fent assaigs clínics en fase I-II per testejar fàrmacs que puguin corregir aquestes alteracions en la memòria de persones que conviuen amb aquesta síndrome. 

Ara, un equip de recerca liderat pel mateix Ozaíta amb la participació de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i el Banc de Teixit Neurològic de l’Hospital Clínic/IDIBAPS amplia el coneixement sobre la diana terapèutica descrita demostrant que en ratolins model per la síndrome de Down, el tractament farmacològic de llarga durada millora les alteracions de memòria i inflamació. Una troballa que obre la porta a fer nous estudis clínics per explorar un tractament de llarga durada capaç de contrarestar les alteracions cognitives derivades d’aquesta síndrome i el deteriorament cognitiu que es desenvolupa amb l’edat. 

La síndrome de Down és la principal causa genètica de discapacitat intel·lectual. Afecta un de cada mil naixements. El que suposa unes 34.000 persones a l’estat Espanyol i 6 milions de persones a tot el món. Aquesta síndrome –que desenvolupen les persones que tenen tres còpies del cromosoma 21– afecta especialment l’hipocamp, una regió del cervell encarregada de la memòria i l’aprenentatge. Gràcies a l’avenç de la medicina, l’esperança de vida de les persones amb síndrome de Down ha crescut molt, i s’ha pogut veure que la trisomia 21, també causa la malaltia d'Alzheimer. El que fa que, a 65 anys al voltant del 80 %  mostren símptomes prematurs de demència.

“Fa anys que estudiem les alteracions del sistema endocannabinoide en diferents models de discapacitats intel·lectuals, especialment la derivada de la síndrome de Down.”, explica Andrés Ozaita, director del Grup de Recerca en Biologia de la Cognició del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF, que ha liderat l’estudi. “Ara, hem vist que aquest sistema està alterat en regions cerebrals concretes de les persones amb la síndrome de Down i hem pogut confirmar que, en ratolins model per aquesta síndrome un tractament experimental de llarga durada millora la conducta cognitiva”. 

Segons expliquen a l’estudi publicat avui a la revista Alzheimer’s & Dementia, regions molt concretes de l’hipocamp de persones amb la síndrome de Down tenen nivells elevats del receptor cannabinoide de tipus 1. Aquest receptor del sistema endocannabinoide està implicat en el bon funcionament de les connexions neuronals, la neuroinflamació i la memòria. 

Aquesta alteració –que ells mateixos ja havien descrit en ratolins el 2019– millora substancialment amb un tractament farmacològic de llarga durada, des de la infància al que equivaldria a la mitjana edat en els rosegadors, redreçant les seves capacitats cognitives. 

“Utilitzar aquesta diana terapèutica ha donat resultats positius en ratolins adults joves que reprodueixen algunes de les característiques de la síndrome de Down, i ara veiem que també funciona a la mitjana edat, quan comencen a aparèixer trets associats a la  neurodegeneració”, afirma Anna Vázquez-Oliver, primera autora de l’article. I afegeix, “aquesta intervenció farmacològica experimental ajuda a millorar la memòria dels ratolins trisòmics, però en cap cas reverteix els senyals de neurodegeneració”. 

L’estudi també descriu que el tractament farmacològic reverteix les alteracions morfològiques de la microglia –cèl·lules del cervell implicades en la resposta neuroinflamatòria típica de les malalties neurodegeneratives– i la presència de marcadors d’inflamació al plasma dels ratolins. “Malgrat que la inflamació baixa, no es reverteix completament”, explica Ozaita que afegeix “de receptors endocannabinoides en tenim a molts òrgans del cos i hem de seguir investigant per esclarir si aquesta reducció de la inflamació es dona només al cervell o també en altres òrgans”. 

El desenvolupament del tractament

Malgrat que els investigadors tenen clar que tractar aquesta diana no reverteix tots els efectes de la trisomia, esperen que “aquesta troballa obri noves vies per millorar la qualitat de vida i la independència de les persones amb síndrome de Down, fins i tot d’aquelles que ja presenten alteracions degudes a la degeneració neuronal”, afirma Vázquez-Oliver.

En aquest sentit, l’Hospital del Mar Research Institute, a través del projecte Improving Condition in Down Syndrome (ICOD, EU H2020 Research Programme), liderat per Rafael de la Torre –també autor d’aquest estudi– està realitzant un estudi clínic en fase 1-2 per la molècula AEF0217, desenvolupada per la biotecnològica francesa Aelis Farma. Una molècula que també actua sobre els receptors cannabinoides de tipus 1, i que ja ha demostrat que un tractament curt –de quatre setmanes– en persones amb síndrome de Down, és segur i millora habilitats clau com la comunicació i les interaccions socials de les persones amb aquesta condició. 

És per això que Ozaita es mostra optimista. “Basant-nos en el que veiem en el nostre estudi amb ratolins, sembla plausible desenvolupar un tractament de llarga durada que millori de manera sostinguda la qualitat de vida de les persones amb la síndrome de Down.” Unes millores que, afegeix, “podrien pal·liar, també, les alteracions de memòria i inflamació derivades de l’Alzheimer prematur que desenvolupen aquestes persones amb l’edat”. 

Sobre l’estudi

Aquest estudi ha estat finançat per la Fundació Jérôme Lejeune (Delegació França i Delegació Espanya), el Ministerio de Ciencia e Innovación, la Agencia Estatal de Investigación, la fundació BrightFocus, i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Article de referència

Vázquez-Oliver, A; et al; Targeting dysregulated CB1 receptor in a Down syndrome mouse model improves neurological outcomes. Alzheimer & Dementia.  November 2025. doi.org/10.1002/alz.70874