Set joves investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) formen part del centenar d’investigadors guardonats per la Fundació ”la Caixa”. En reconeixement a la seva excel·lència, la fundació els ha becat els estudis de doctorat i postdoctorat que duran a terme en universitats i centres de recerca d’Espanya i Portugal. Amb les beques de doctorat INPhINIT i les de postdoctorat Junior Leader, la Fundació ”la Caixa” persegueix el doble objectiu de retenir i atraure el talent per impulsar la investigació d’excel·lència en aquests països.

Els premiats a la UPF en la convocatòria 2025 dels ajuts són Italo Güinno Lorandi Camacho, Stefanie Brüggemann i Riccardo Tancredi, que han rebut una beca INPhINIT per fer els seus estudis de doctorat al Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS); Nirai Tomass, per desenvolupar el seu doctorat al Departament d’Economia i Empresa, i Sara Vidal Ramón, doctoranda al Departament de Comunicació. D’altra banda, Magdalena Matyjek i Julià Camps Sereix, ambdós del Departament d’Enginyeria, han estat guardonats amb la beca de postdoctorat Junior Leader. 

Quan la gent fa "clic": la ciència de la connexió social

Què és allò que fa que realment connectem amb una altra persona, i per què això pot ser molt més difícil entre diferents neurotipus? Magdalena Matyjek és una neuropsicòloga cognitiva que estudia la interacció social entre adults autistes i no autistes, combinant mesures neuronals, fisiològiques i de comportament per entendre millor com emergeix la connexió interpersonal. La seva recerca va més enllà dels models únics de cognició social i es dirigeix cap a explicacions que prenen seriosament les diferències individuals i la neurodiversitat.

Bessons digitals del cor per predir millor el risc d’arrítmia 

Com predir amb més precisió el risc d’arrítmia per contribuir a la presa de decisions clíniques? Julià Camps investigarà noves maneres d’identificar pacients amb risc d’arrítmies greus després d’un infart de miocardi, a partir dels denominats bessons digitals del cor. Es tracta de models computacionals personalitzats construïts a partir de dades clíniques com l’electrocardiograma (ECG) i la ressonància magnètica. Aquests models permeten estudiar com les alteracions del teixit cardíac afecten l'activitat elèctrica del cor, fet que contribuirà a millorar les prediccions de risc d’arrítmia.

L’envelliment de les cèl·lules mare

 Com influeix la inflamació en l'envelliment del sistema immunitari? Aquesta pregunta articula el projecte de recerca que Italo Güinno Lorandi Camacho desenvoluparà durant el seu doctorat. Així, explorarà quins senyals inflamatoris acceleren el declivi de les cèl·lules mare hematopoietiques i desencadenen canvis primerencs que afecten la funció immunitària al llarg de la vida.

L’estrès ambiental també afecta al regne vegetal

 Com tots els éssers vius, les plantes també han d’enfrontar-se a l’estrès ambiental. Per això Stefanie Brüggemann estudiarà mecanismes basats en l’ARN que regulen l'activitat gènica dins del nucli cel·lular. En altres paraules, amb el seu doctorat, intentarà comprendre millor com les plantes ajusten l'activitat gènica per fer front a l'estrès ambiental mitjançant l’estudi de gens que regulen la transcripció i l'estructura de l’ADN en les plantes. 

Entendre la dinàmica cerebral a gran escala

 Mitjançant la combinació de modelització matemàtica i dades de neuroimatge, Riccardo Tancredi intentarà identificar biomarcadors computacionals que puguin ajudar a millorar la predicció i la comprensió de condicions neurològiques com l'ictus i la malaltia d'Alzheimer. De manera més àmplia, el seu projecte de doctorat pretén contribuir a cosir l’esquerda entre la neurociència teòrica i les aplicacions clíniques.

Credibilitat de les institucions monetàries i fiscals

 Nirai Tomass, vinculat al programa de doctorat en Economia, Finances i Empresa de la UPF, analitzarà com les institucions monetàries i fiscals dels diversos països interactuen en els mercats de deute públic, i com aquestes interaccions configuren la credibilitat de les institucions a ulls dels seus creditors. La tesi doctoral de Nirai Tomass està tutoritzada per Alberto Martín, investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) i professor del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat.

La biodiversitat i les biotecnologies al discurs polític, mediàtic i científic 

 De quina manera els discursos polítics, mediàtics i científics influeixen sobre les polítiques i les normatives europees i poden contribuir a una biodiversitat més inclusiva? Sara Vidal investigarà l’impacte d’aquests discursos pel que fa a l’ús de les biotecnologies per gestionar espècies animals "exòtiques invasores". Per a la Comissió Europea, és prioritari combatre aquestes espècies, una de les cinc principals amenaces per a la biodiversitat. En aquest context, Vidal compararà i avaluarà críticament, des de la perspectiva de l’ètica interespècie, les narratives i les estratègies discursives emprades en aquesta matèria.

Les beques de “la Caixa” ofereixen salaris competitius de tres anys en el cas dels Junior Leaders i de quatre anys en el dels doctorats. També inclouen un sòlid programa de formació transversal. En el cas de les de doctorat, es reforcen aspectes com la comunicació científica, el benestar emocional dels investigadors, el lideratge i les oportunitats de finançament. D’altra banda, les beques de postdoctorat estan dissenyades per impulsar una carrera científica independent a partir de la promoció de la innovació i el lideratge com a pilars fonamentals per al desenvolupament professional.