La Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Royal Veterinary College de Londres han treballat conjuntament en un projecte pioner a tot el món per generar reconstruccions en 3D del cor de diferents animals i simulacions del seu flux sanguini, amb tècniques computacionals avançades, fins ara només aplicades a humans. De moment, s'han generat imatges 3D del cor dels gats, però pròximament es farà el mateix amb gossos, porcs i ovelles.

El projecte se centra en la reconstrucció de l'aurícula esquerra dels animals, la part del cor on es generen els trombes (o coàguls sanguinis), que poden derivar en un infart. Estudiant aquestes reconstruccions i comparant-les amb les ja existents del cor humà, s'espera extreure'n conclusions útils per prevenir trombes tant en persones com en animals.

Amb les eines computacionals, es podrà estudiar el cor de diferents espècies amb ordinador i anar reduint les experimentacions directes amb animals

D'altra banda, a mesura que es vagi comptant amb les reconstruccions 3D de les aurícules esquerres de les diferents espècies, “es podrà estudiar aquesta part del cor amb mètodes computacionals i reduir la necessitat d'experimentar directament amb els animals” –explica Andy L. Olivares (UPF), un dels investigadors del projecte.

El primer estudi d'aquest projecte, dedicat a l'aurícula esquerra dels gats, s’ha publicat recentment a Scientific Reports (Nature). L'equip de recerca està format principalment per investigadors del grup Physense, de la Unitat de Recerca BCN MedTech del Departament d'Enginyeria de la UPF, i del Servei de Cardiologia del Royal Veterinary College de Londres. Óscar Cámara (Physense, UPF) i Virginia Luis Fuentes (Servei de Cardiologia del Royal Veterinary College) en són els coinvestigadors principals. Altres coautors de l'estudi estan vinculats a l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), al Great Ormond Street Hospital for Children (NHS Foundation Trust) de Londres i a l’Institute of Cardiovascular Science de l’University College London.

Per què s'ha començat estudiant el cor dels gats?

El teixit cardíac dels gats té característiques particularment interessants per conèixer la relació entre la morfologia del cor i els trombes, aspecte escassament analitzat fins ara en medicina. En el cas del cor humà, la major part dels estudis existents se centren en la relació entre els trombes i el tipus d'arítmia més freqüent, la fibril·lació auricular. Les alteracions dels moviments del múscul cardíac provocades per les arrítmies fan que la sang es retingui en una zona específica de l'aurícula esquerra del cor on no s'hauria de concentrar, l'orelleta esquerra, fet que augmenta el risc de trombe.

Per contra, encara hi ha nombroses incògnites sobre la relació entre la forma del cor humà i el risc de patir un trombe. Precisament, en el cas dels gats, els trombes es deuen únicament a característiques morfològiques del cor i del flux de la sang que circula pel seu interior, perquè no pateixen arrítmies. Per això, amb els felins, es pot analitzar la relació entre els trombes i la morfologia cardíaca sense que hi interfereixin les arrítmies. És a dir, es poden aïllar els dos primers factors del tercer.

En aquest estudi, s'ha examinat la morfologia de l'aurícula esquerra i les característiques del flux sanguini (o hemodinàmica) de 24 gats, 8 sans (grup de control) i 16 amb diferents patologies cardíaques. A partir d'imatges mèdiques del cor dels gats proporcionades per clíniques veterinàries, s'han generat reconstruccions 3D de l'aurícula esquerra dels felins amb tècniques computacionals avançades.

Com més gran és l'aurícula esquerra del cor, més risc de trombes, un patró compartit per gats i humans

A l'estudi publicat recentment s'aconsegueixen associar algunes característiques morfològiques dels cors de gats amb algunes patologies. La reconstrucció 3D del seu cor ha permès constatar que els felins amb una aurícula esquerra més voluminosa i l'orelleta esquerra més gran i llarga tenen més risc de patir un trombe. També s'incrementa el risc de patir trombes si la sang circula més lentament pel seu interior o si la seva orella esquerra té una forma més corba, cosa que obliga la sang a fer més ziga-zagues per circular-hi. L'orelleta esquerra també té trabècules (o lòbuls) i, si són molt nombroses, també poden frenar el flux sanguini i propiciar la formació de coàguls.

Els resultats suggereixen que el cor dels felins presenta pautes de comportament similars a les dels humans, ja que estudis previs sobre l'aurícula esquerra de les persones havien arribat a conclusions similars. No obstant això, caldrà fer més estudis amb més mostres de felins, per examinar més detalladament el comportament del seu cor.

Noves eines de prevenció de trombes en persones i animals

El mateix equip de recerca també es planteja examinar properament l'aurícula esquerra de gossos, porcs i ovelles. En definitiva, es proposa fer un estudi transversal a diferents espècies per determinar quina presenta més similituds amb el cor dels humans i aportar noves eines de diagnòstic i prevenció dels trombes en el camp mèdic i veterinari.

Article de referència:

Pons, MI, Olivares, AL, Mill, J. et al. Cardiomyopathy and thrombogenesis in cats through left atrial morphological and fluid dynamics analysis. Sci Rep 15, 12263 (2025). https://doi.org/10.1038/s41598-025-96245-7