Quatre grups de recerca de la UPF participaran de les xarxes de doctorat europees d’excel·lència Marie Skłodowska-Curie

Són els grups de recerca liderats per Pilar Prieto, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Jérôme Noailly del Departament d’Enginyeria i Marta Barniol Xicota i Manuel Irimia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida.
27.05.2026

Imatge inicial - Composició creada amb imatges CC0

Quatre xarxes de programes doctorals, en les quals hi participen grups de recerca de la Universitat Pompeu Fabra, figuren a la llista dels 141 programes que rebran finançament de la comissió europea per formar més de 2000 estudiants de doctorat. Amb un pressupost de més de 615 milions d’euros, el programa Marie Skłodowska-Curie Actions per als programes de doctorat financia xarxes d’excel·lència que involucren 2700 organitzacions de més de 60 països. 

Pel que fa a la Universitat Pompeu Fabra, quatre grups de recerca dels Departaments de Traducció i Ciències del Llenguatge, Enginyeria i Medicina i Ciències de la Vida, participen de programes que han estat guardonats en la convocatòria de 2025. 

 

Millorar les capacitats dels sistemes computacionals per entendre els gestos i el llenguatge no verbal

Aquesta convocatòria també ha finançat la xarxa “Embodied Multimodal Human Communication and Modelling” (EMHACM), per perfeccionar les capacitats dels models computacionals per comprendre i reproduir la comunicació no verbal i els gestos humans i com es coordinen amb la parla. La UPF és una de les 18 integrants d’aquesta xarxa de recerca, coordinada per la Universitat de Copenhaguen, que ha rebut un total de 4,7 milions d’euros de fons europeus. A la UPF, la investigadora principal del projecte serà Pilar Prieto, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge.

Partint d’un concepte multimodal de la comunicació (que té en compte totes les seves dimensions), EMHACM formarà 15 joves investigadors en aquest camp. La xarxa abordarà tres reptes: l'estudi teòric de la gestualitat i la interacció cognitiva, la creació de corpus de dades multimodals que facilitin futures investigacions i el disseny de nous models computacionals amb capacitats per comprendre el llenguatge verbal i no verbal. Algunes possibles aplicacions d’aquesta recerca són la creació d’audiòfons intel·ligents, d’assistents digitals per a la salut mental o d’eines d'aprenentatge molt més intuïtives i multimodals.

 

Bessons digitals per prevenir i tractar els trastorns musculoesquelètics de forma personalitzada

La UPF també formarà part de la xarxa “Equitable musculoskeletal health driven by inclusive models” (EDI-MSK) per desenvolupar bessons digitals personalitzats per prevenir i millorar el tractament dels trastorns musculoesquelètics. Aquesta xarxa, coordinada per la Universitat de Leeds, té una vintena de membres i rebrà prop de 4,6 milions d’euros dels fons MSCA.  A la UPF, l’investigador principal del projecte és Jérôme Noailly, cap de l'àrea de recerca de Biomecànica i Mecanobiologia (BMMB) de la Unitat BCN MedTech del Departament d'Enginyeria.

Els models computacionals existents no contemplen la diversitat demogràfica que pot influir sobre els múltiples factors que incideixen sobre els trastorns musculoesquelètics en cada pacient (sexe, edat, estat de salut, presència de més malalties en la mateixa persona, ètnia...). Per això, aquesta xarxa prepararà una nova generació d’investigadores i investigadors  per tal que puguin desenvolupar models computacionals mèdics diversos i lliures de biaixos que ajudin a tractar de forma més equitativa aquests trastorns -principal causa de discapacitat arreu del món- més enllà dels tractaments pal·liatius. Més concretament, l’equip de Noailly a la UPF se centrarà en incloure als mòduls computacionals els efectes biològics del sexe i dels hàbits de vida en el desenvolupament de la lumbàlgia i de l’artrosi.

 

Un nou enfocament per al disseny de fàrmacs

En el camp de la química, la UPF participarà de la xarxa ANA-KIN; ‘Avançant nous enfocaments en les xarxes d'interfície de les cinases’. Un projecte de recerca busca redefinir el descobriment de fàrmacs basats en cinases. Aquesta xarxa coordinada per l’Aristotle University of Thessaloniki consta de 12 membres i rebrà un finançament de 3,5 milions d’euros. Marta Barniol Xicota és la investigadora principal del Grup de Química Biològica del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF, que participa en la xarxa. 

L'objectiu científic d'ANA-KIN és superar el paradigma actual dels inhibidors d’un tipus de proteïnes molt utilitzades per la indústria farmacèutica, anomenades cinases. Avui dia, gairebé tots els inhibidors es centren a bloquejar un mateix punt de la proteïna. Mitjançant el desenvolupament d’eines químiques i tecnologies d'IA la xarxa vol explorar nous punts de bloqueig de les cinases per a poder dissenyar medicaments més selectius. A la UPF, l’equip liderat per Barniol-Xicota se centrarà en el desenvolupament de polímers químics per obtenir nanodiscs lipídics. Una tècnica innovadora que permetrà l’estudi de cinases en un entorn cel·lular real. Una aproximació fins ara inexplorada que permet una millor translació de resultats d’in vitro a in vivo.

 

Teràpies de precisió per corregir els defectes de splicing

DECODES, ‘Deciphering the Splicing Code in Human Disease’ és la xarxa de formació doctoral europea dedicada a abordar la desregulació de l'splicing alternatiu, un mecanisme clau associat a malalties com el càncer o la neurodegeneració. El programa, coordinat per la Universitat de Santiago compta amb un pressupost de prop de 4,5 milions d’euros i oferirà una formació multidisciplinària i d'alt nivell a 15 investigadors predoctorals. A la UPF hi participarà el Laboratori de Transcriptòmica del Desenvolupament i l’Evolució, també afiliat al Centre de Regulació Genòmica. 

L'objectiu central del projecte és tancar la bretxa entre els descobriments de la biologia de l'RNA i la seva aplicació clínica i industrial. Per aconseguir-ho, DECODES connectarà disciplines com la genòmica computacional, la bioquímica de l'RNA i la química mèdica en una mateixa línia de treball. D'aquesta manera, es pretén impulsar la identificació de variants de proteïnes patògenes i el desenvolupament de noves teràpies de precisió dirigides a l'splicing. A la UPF, l’equip liderat pel Manuel Irimia s’encarregarà d’investigar la contribució del splicing alternatiu, especialment dels microexons, en la diabetis i altres malalties metabòliques associades al pàncrees endocrí, i explorar vies per a modular aquest procés i corregir aquestes malalties.