Una recerca conjunta entre el Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Trento (Itàlia), ha determinat, per primera vegada, la composició del microbioma intestinal de l’indri, un lèmur que només viu al nord-est de l’illa de Madagascar i que està en perill crític d’extinció. A més de determinar fins a 47 espècies noves de bacteris desconegudes fins al moment, l’estudi ha conclòs que la transmissió del microbioma dels indris es dona dins el seu grup social. Una qüestió que podria tenir implicacions en la preservació dels seus hàbitats. 

L’Indri indri, o babakoto en llengua local, és un lèmur arborícola endèmic de Madagascar que viu als boscos tropicals del nord-est de l’illa i s’alimenta de fulles, fruits, llavors, flors, escorça i a vegades menja terra. Segons la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, per les seves sigles en anglès), l’indri està en perill crític d’extinció per culpa de la pèrdua del seu hàbitat pel canvi climàtic i l’activitat humana. 

Els indris viuen en petites famílies -grups socials estables- d’entre dos i cinc individus. Són monògams i viuen en una societat matriarcal formant vincles a llarg termini. La interacció entre individus de diferents grups és mínima, ja que cada grup ocupa un territori ben restringit. A més, aquesta espècie no s’ha pogut mantenir mai en captivitat. 

L’estudi publicat a la revista ISME de la Societat Internacional d’Ecologia Microbiana  ha analitzat el microbioma de mostres fecals i mostres de terra de les regions on habiten 6 famílies d’indris. Mitjançant l’assemblatge de genomes, l’equip de recerca ha identificat 48 espècies de bacteris que conformen el microbioma intestinal dels indris. Gairebé totes les espècies seqüenciades (47) no s’havien descrit fins al moment i són específiques del microbioma d’aquests lèmurs. “L’única espècie coneguda que s’ha identificat és E.coli i s’ha trobat sobretot en aquelles poblacions d’indris que viuen més a prop de zones freqüentades pels humans”, explica Mireia Vallès Colomer, investigadora del MELIS-UPF que ha liderat l’estudi. 

“Hem descobert que la gran majoria d’espècies bacterianes del microbioma dels indris són noves i específiques d’aquests lèmurs. De manera que si els indris s’extingeixen també s’extingiran els bacteris que formen part de la seva microbiota”, apunta Vallès-Colomer. 

"Si els indris s’extingeixen també s’extingiran els bacteris que formen part de la seva microbiota"; Mireia Vallès-Colomer

A més, els investigadors han pogut determinar que hi ha una transmissió de microbioma entre els indris del mateix grup social i que no obtenen cap espècie del sòl, malgrat que ingereixen terra. “Tots els indris tenen les mateixes espècies de bacteris, però les soques bacterianes varien segons el grup social. Cada “família” té unes soques bacterianes úniques, i la distància genètica entre les soques correlaciona amb la distància entre les poblacions de lèmurs que viuen aïllades les unes de les altres.”, puntualitza Nicola Segata de la Universitat de Trento, que ha coliderat l’estudi. 

Malgrat que es tracta d’un estudi preliminar -per la mida de la mostra estudiada- “esperem que la descripció del microbioma de l’indri sigui una eina més per a preservar el seu hàbitat, cada cop més fragmentat, i pugui ajudar a fer que l’espècie no s’extingeixi.”, conclou Segata.   

Article de referència: 

Francisca Labisa-Morais, Daria Valente, Aitor Blanco-Míguez, Paolo Manghi, Albert Garcia-Valiente, Harilala Andriamaniraka, Federica Armanini, Francesco Asnicar, Chiara De Gregorio, Davide Golzato, Serena Manara, Monica Modesto, Elisa Piperni, Michal Punčochář, Donatella Scarafile, Valeria Torti, Luigimaria Borruso, Paola Mattarelli, Cristina Giacoma, Camillo Sandri, Caterina Spiezio, Nicola Segata, Mireia Valles-Colomer, Bacterial transmission within social groups shapes the underexplored gut microbiome in the lemur Indri indri, The ISME Journal, 2025.