La creixent normalització de l’ús de medicaments per perdre pes com l’Ozempic reforça els estigmes socials de rebuig al sobrepès. Així ho constata un estudi liderat per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). 

L’estudi analitza el debat públic al voltant de l’Ozempic, un dels més utilitzats arreu del món per perdre pes, tot i que va ser concebut inicialment per combatre la diabetis de tipus 2. L’Ozempic actua sobre l’hormona GLP-1, generada pel cos humà de forma natural quan s’ingereixen aliments per alliberar insulina, que regula el nivell de sucre a la sang. Per això, es coneixen com a medicaments GLP-1 tots aquells fàrmacs que actuen sobre aquesta hormona.

La recerca conclou que aquests medicaments, més enllà de ser tractaments farmacològics, actuen socialment com a “tecnologies morals mitjançant les quals s’avaluen i es jutgen la responsabilitat, l’esforç i la legitimitat moral” de les persones en relació amb el seu cos. 

L’anàlisi demostra que en el debat públic “no hi ha espai per a discursos alternatius que advoquin per l’acceptació del sobrepès”. La falta de discurs de l’acceptació de l’excés de pes és notable i disminueix la possibilitat de concebre un món en el qual això no sigui un problema que hagi de ser tractat. 

Les autores de l’estudi són la professora Lara Martín Vicario, de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona i la professora Maria Castellví Lloveras, de la Facultat de Comunicació de la UPF. Per examinar el debat públic sobre l’Ozempic, han analitzat 648 comentaris d’usuaris en nou articles del diari El Mundo, vuit articles del diari El País i dotze del mitjà digital elDiario.es.

Discursos grassofòbics que associen l’excés de pes amb la falta d’ètica

Per a les expertes en comunicació, el debat sobre aquest fàrmac oscil·la entre “entre els marcs morals de responsabilitat individual i els marcs medicalitzats del sobrepès”. Comentaris com “menys àpats i més vambes” o “menys pastilles i més cintes de córrer” moralitzen la pèrdua de pes, segons les investigadores. “Aquests discursos associen l’excés de pes amb la falta d’ètica”, apunten.

Segons l’estudi, existeix un discurs públic a Espanya estructuralment grassofòbic i la intervenció farmacològica contra el sobrepès s’entén com una forma de “fer trampa”. Així ho expressa Lara Martín Vicario: “Fins i tot si perdessis pes i deixessis d’estar gras, continuaria estant malament perquè no ho has fet de manera correcta”, afegeix.

L’opinió pública diferencia entre bons i mals usuaris de l’Ozempic 

L’anàlisi fa una clara distinció entre els “bons i mals usuaris”. Els bons són aquelles persones que, per la seva condició de salut, necessiten Ozempic i són acceptats per la societat “pels seus esforços per perdre pes”. “Això reforça l’imaginari del sobrepès com un estat que no pot simplement existir, sinó que ha de canviar costi el que costi”, apunten les investigadores. 

Els “mals usuaris” són aquells que busquen una resposta ràpida, sense esforç ni sacrifici. “Dificulten l’accés al tractament a aquells que realment el necessiten, ja que la seva finalitat és merament estètica”, segons indiquen les autores.

Una altra de les conclusions de l’article és que el debat sobre el tractament mèdic dels GLP-1 gira al voltant de la reducció del pes, no del control de la diabetis tipus 2, per a la qual van ser concebuts inicialment.

Finalment, l’estudi adverteix del rebuig de molts usuaris cap a la indústria farmacèutica, en considerar que el seu discurs respon principalment als seus interessos econòmics. “Els usuaris no critiquen la marginació dels cossos grossos, sinó la manipulació dels consumidors per part de les farmacèutiques”, apunten. “Socialment i, en general, existeix un rebuig als fàrmacs, ja que són una trampa per a la gent que no sap ni vol cuidar-se”, explica Martín Vicario.

Els nous tractaments farmacològics no interactuen només en el camp biomèdic, sinó també en els sistemes culturals i morals 

Les expertes en comunicació destaquen que les conclusions de l’estudi “conviden a reflexionar sobre com els nous tractaments farmacològics no interactuen només en el camp biomèdic, sinó també en els sistemes culturals i morals”. En el cas dels GLP-1, el discurs social continua sent “al voltant de la reducció del pes com a objectiu principal i no incorpora perspectives que reconeguin la diversitat corporal, a més de dificultar intervencions alternatives en les quals s’incorpori l’acceptació del cos o l’adopció d’estils de vida saludables”, conclouen.

Article de referència:

Lara Martin-Vicario & Maria Castellví-Lloveras (19 Feb 2026): GLP-1 drugs and the rearticulation of fat stigma in Spain: public responses to pharmaceuticalization of fat, Fat Studies, DOI: 10.1080/21604851.2026.2630514