José Luis Pérez Triviño, entre els autors d’un estudi que vol modernitzar el sistema esportiu a Espanya

El catedràtic de Filosofia del Dret de la UPF ha participat en el capítol dedicat a governança esportiva de l’”Estudio sobre el Modelo del Deporte Español”, impulsat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE).
18.12.2025

Imatge inicial - José Luis Pérez Triviño

José Luis Pérez Triviño, catedràtic de Filosofia del Dret del Departament de Dret de la UPF, recentment nomenat vocal corresponent de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de España, dins de la secció de Dret de l’Esport, és un dels autors de l’informe “Estudio sobre el Modelo del Deporte Español”, concretament en el seu apartat dedicat a la govenança.

L’estudi, impulsat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE), i presentat recentment pel president del Goven d’Espanya, Pedro Sánchez, i el president del COE, Alejandro Blanco, té com a objectiu modernitzar un model de l’esport heretat d'estructures del passat i adaptar-lo a les necessitats reals d'un país que ha evolucionat profundament en allò social, econòmic i esportiu. El capítol sobre governança de l’esport, en què ha participat José Luis López Triviño, fa un diagnòstic i una valoració de la situació actual a Espanya i també dedica un apartat a les tendències de futur.

En l'estudi, José Luis Pérez Triviño fa diverses recomanacions per millorar els nivells de bon govern: entre d'altres, la creació d'un Observatori d'Integritat de l'Esport o la figura del defensor de l'esportista

Propostes de José Luis Pérez Triviño en l’àmbit de la govenança

El catedràtic de Filosofia del Dret de la UPF, expert en els aspectes ètics i jurídics de l’àmbit esportiu, ha recopilat la normativa vigent i ha fet un diagnòstic de la situació actual a partir de diversos estudis sobre el nivell de satisfacció dels estàndards de governança (integritat, democràcia, transparència, rendició de comptes, responsabilitat social i sostenibilitat).

En una segona part, l'objectiu de Triviño va ser establir diverses recomanacions per millorar els nivells de bon govern: entre d'altres, la creació d'un Observatori d'Integritat de l'Esport, la figura del defensor de l'esportista, la creació d'un canal d'alertes, l'adopció de mesures de “better regulation” per millorar la qualitat i l'eficiència normativa esportiva i l'impuls de mesures de foment, educatives i de conscienciació.

L’estudi conclou que en l’activitat esportiva, “el bon govern té un component estructural i projectiu sobre l'organització i la societat que transcendeix de l'aspecte purament econòmic per situar-se en la garantia pròpia del funcionament democràtic, i en la realització d'una activitat compatible i ordenada en l'àmbit de la sostenibilitat i la transparència com a part del compromís social. Així, l’establiment de mesures i mecanismes de rendició de comptes i control es presenten com a elements nuclears”.