Un estudi que portaran a terme investigadors del Departament d'Humanitats de la UPF, titulat "Comunicación, habla interna y salud mental (CHS)", ha estat seleccionat recentment en el marc del primer Concurso Nacional para la Adjudicación de Ayudas a la Investigación en Humanidades (convocatòria 2024), apartat de Filosofia, convocat per la Fundación Ramón Areces.

Víctor Verdejo, investigador Ramón i Cajal del Departament d'Humanitats de la Universitat, és l'investigador principal del projecte, que té una durada de tres anys, i està finançat amb 36.000 euros. El seu objectiu és integrar la recerca, dins l'àmbit de la salut mental, pel que fa als camps de la comunicació interpersonal i la comunicació intrapersonal, a partir d'una visió global i interconnectada de tots dos.

L'objectiu del projecte és aplicar els darrers avenços de la literatura filosòfica sobre comunicació interpersonal a la comunicació amb un mateix, amb la voluntat d'avançar en les complexitats característiques d'aquest fenomen crític

Els diferents estudis acadèmics han mostrat que l'autocomunicació o comunicació intrapersonal (self-talk, capacitat de parlar amb un mateix) és comú i cognitivament fonamental: la manca o l'alteració de les capacitats de parla interna sovint s'associa amb condicions psicològiques o neurològiques i realitats neurodivergents (persones que presenten variacions en les funcions mentals, en el marc de la diversitat humana, en contraposició a les persones neurotípiques, que s'ajusten a patrons neurològics típics o estàndard de la societat).

La finalitat del projecte CHS és aplicar els darrers avenços de la literatura filosòfica sobre comunicació interpersonal a la comunicació amb un mateix, amb la voluntat d'avançar en les complexitats característiques d'aquest fenomen crític. També pretén analitzar la comunicació dins de grups neurodivergents, i entre aquests grups i la població neurotípica, tant dins com fora de l’àmbit acadèmic.

Segons Víctor Verdejo, “la principal hipòtesi del nostre projecte, d'inspiració Vygotskiana (segons la qual la parla interior resulta d'un procés d'interiorització de la parla social externa), és que els conceptes i marcs desenvolupats en les investigacions més recents sobre comunicació interpersonal poden aplicar-se de forma fructífera per aclarir la noció i les formes de comunicació amb un mateix, de manera rellevant per a l'estudi de perfils neurodiversos, amb un èmfasi especial en l'autisme i en l'esquizofrènia.”

En la comunicació intrapersonal, la recerca ha demostrat que algunes maneres de comunicar-se amb un mateix poden ser fonamentals per a la nostra vida cognitiva, en aspectes com l'autoregulació, la planificació, la resolució de problemes o les capacitats de memòria i raonament. Quant a la comunicació interpersonal, existeix un enfocament que es circumscriu als diversos aspectes subjectius i socials, relacionats amb les experiències neurodivergents, i com aquestes experiències es comuniquen en contextos clínics i quotidians, però no s'aborda des d'una perspectiva integral.

Atenció especial a l'estigma que pateixen les persones amb neurodivergències

El projecte CHS, a partir d’una metodologia analítica i integradora i un enfocament multidisciplinari, s’estructurarà en tres blocs separats en una sola agenda de recerca: en primer lloc, la connexió conceptual entre la comunicació interpersonal i la pròpia; en segon lloc, la delimitació adequada de la comunicació amb un mateix com a fenomen de parla interior, i finalment, la comunicació en les interaccions socials entre grups neurodivergents i experts en salut mental i poblacions neurotípiques.

Segons Víctor Verdejo, aquest darrer desenvolupament del projecte està relacionat amb l'estudi de l'estigma i la discriminació que pateixen persones afectades per autisme o esquizofrènia, per exemple. També estarem alerta a qualsevol extensió en altres camps, com els que tenen a veure amb la depressió o l'ansietat, on els aspectes cognitius i els neurodivergents tenen un paper important”. I afegeix: “Aquesta línia de recerca pot ajudar a entendre millor la manera com la parla interna es manifesta en aquestes persones, i les seves formes de comunicació amb altres.”

Completen l'equip de recerca del Departament d'Humanitats de la UPF Marta Jorba, professora agregada Serra Húnter, i Adriana Alcaraz, investigadora postdoctoral (a partir del setembre del 2025). A més, aquest projecte es combinarà amb les línies de treball en curs dels estudiants de doctorat Daphne Bernués, Pol Herrero i Valentí Simpson, aquest darrer vinculat a la Universitat de València.