La càtedra APCE-UPF Habitatge i Futur publica un nou article sobre la producció d’habitatge a Catalunya
La càtedra APCE-UPF Habitatge i Futur publica un nou article sobre la producció d’habitatge a Catalunya
La càtedra d’empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu vuitè informe sobre la situació actual i els reptes de la producció d’habitatge a Catalunya. Titulat “Desafiaments de l’urbanisme sostenible”, l’han elaborat els economistes Agustí Jover, Miquel Morell i Marc Gras. El document fa una anàlisi exhaustiva sobre la situació actual i els reptes de la producció d’habitatge a Catalunya, posant de manifest que el territori català arrossega un dèficit crònic de producció d’habitatge, especialment en l’àmbit metropolità, que amenaça la cohesió social i la sostenibilitat social.
El director de la càtedra, Josep Maria Raya, ha assegurat que, en matèria d’habitatge, “tenim un desafiament perquè cada any es construeixen la meitat dels habitatges que es necessiten”. Dit d’una altra manera, “es creen el doble de llars que d’habitatges”.
El sector urbanístic català es troba davant de dos grans reptes: el dèficit d’oferta d’habitatge, tant protegit com lliure, i les dificultats que presenta el planejament urbanístic per generar habitatge suficient i adequat sense malmetre el sòl, un recurs cada vegada més escàs. Tal com es reflecteix en l’informe, els objectius del planejament urbanístic sovint no s’acaben materialitzant i el desajust entre el que es desitja i el que s’aconsegueix va en augment.
Dèficit d’habitatge a Catalunya
Segons el document, la producció d’habitatge a Catalunya i a Espanya ha acumulat dèficits des de l’any 2013, amb una caiguda molt significativa respecte als anys anteriors. La mitjana anual d’habitatges nous a Espanya ha passat de 282.284 (1991-2000) a 72.002 (2013-2024), i a Catalunya de 42.334 a 9.094 en els mateixos períodes. Aquesta falta de producció té lloc en paral·lel a un augment de la població, fet que intensifica la pressió sobre el mercat de l’habitatge. Tal com s’indica en l’estudi, la bombolla financera va generar una sobreoferta en alguns territoris, però aquesta no va compensar el dèficit en les zones metropolitanes, on la demanda és més alta i el sòl més escàs. La producció d’habitatge protegit (HPO) també ha caigut, passant de representar el 22% del total a Espanya (1991-2000) al 14% (2013-2024), i amb un lleu augment a Catalunya, passant del 9% al 14%. Aquesta reducció de l’oferta, en un context de creixement de la demanda, provoca tensions de preus i exclou una part creixent de la població del mercat de l’habitatge.
Catalunya es troba entre les comunitats autònomes amb menor producció d’habitatge nou per habitant, tot i ser una de les que més creix en població. La ràtio d’habitatge lliure acabat és d’1,02 per cada 1.000 habitants (1,32 a Espanya), i la d’habitatge protegit és de 0,16 per cada 1.000 habitants. L’esforç pressupostari de la Generalitat en matèria d’habitatge (0,67% de les obligacions reconegudes) supera el de l’Estat (0,24%) però, segons els autors del document, no és suficient per compensar la manca de finançament estatal. El nombre d’HPO acabats està sota mínims i, sense una implicació decidida de l’Estat, no es podrà revertir la situació.
Necessitats futures d’habitatge i dèficit de producció (2023-2024)
Segons les dades recollides en l’estudi, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) estima que Catalunya generarà 375.700 noves llars en 15 anys (25.000 anuals), amb una concentració del 63% a l’Àmbit Metropolità. La producció actual d’habitatges està molt per sota d’aquestes necessitats, generant un dèficit anual d’unes 10.000 unitats. El parc d’habitatge buit no compensa aquest dèficit, especialment en les zones metropolitanes, on la demanda és més intensa i el parc existent està plenament ocupat. Això fa encara més urgent impulsar nova construcció per equilibrar oferta i demanda. L'economista Miquel Morell, un dels autors de l’estudi, explica que hem virat cap a un urbanisme que mira més la ciutat cap endins que no pas el creixement en extensió: “el potencial de l’habitatge nou el volem inquirir en processos de renovació i reciclatge urbà, i no tant en consum de sol i creixement en extensió; és una aposta inajornable per l’urbanisme sostenible”.
“Estem en una situació crònica de dèficit anual de producció d’habitatge”, alerta un altre dels autors de l’estudi, l'economista Agustí Jover, que demana fer una aposta decidida per l’urbanisme sostenible. “O som valents i creixem en densitat i en vertical dins el teixit urbà, o ens estem ofegant”, ha reblat. En el mateix sentit s’ha expressat el president d’APCE, Xavier Vilajoana i reconeix que caldrà fer molta pedagogia. “Calen actuacions urgents o no podrem viure en aquest país”, i ha apuntat a les millores en les infraestructures i la mobilitat com un altre dels reptes de país pendents molt lligats a l’habitatge: “la clau és poder calcular les distàncies en minuts i no en quilòmetres. La gent està disposada a marxar de les zones més densificades sempre que existeixi una bona comunicació”.