Ferran Muntané Isart, membre del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut GREDS-EMCONET i del JHU-UPF Public Policy Center del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, va comparèixer el 10 d’abril al Parlament de Catalunya, davant de la Comissió d'Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions (CESMA), per analitzar els determinants socials, comercials i sociopolítics que incideixen en la salut mental i les addiccions.

A Catalunya, prop d’un milió de persones -al voltant del 13% de la població- pateixen algun trastorn mental, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (PNSMC, 2024). Tot i que sovint s’atribueixen les causes a factors biològics o genètics, la recerca evidencia que la salut mental i les addiccions estan fortament condicionades per les circumstàncies de vida: la feina, l’habitatge, l’educació o l’entorn social.

Ferran Muntané: "La salut mental no és una categoria dicotòmica -estar bé o estar malament-, sinó un gradient”

“La salut mental no és una categoria dicotòmica —estar bé o estar malament—, sinó un gradient”, va destacar Muntané. “Com menys recursos, dignitat i protecció té una persona, més probabilitats té de patir pitjor salut mental o desenvolupar addiccions”.

Segons va manifestar Ferran Muntané, l’evidència científica mostra que:

• Les dones es veuen més afectades per la precarietat laboral i l’atur en termes de depressió.
• Hi ha un clar gradient segons la classe social ocupacional.
• No n’hi ha prou amb tenir feina: la precarietat laboral és un determinant estructural de la salut mental.

Pel que fa a les addiccions en particular, aquestes es poden entendre com a respostes a situacions d’estrès crònic o com a estratègies d’afrontament en contextos d’incertesa i patiment. A més, hi tenen un paper clau els anomenats determinants comercials de la salut, com la disponibilitat i accessibilitat de substàncies, les estratègies de màrqueting utilitzades i el marc regulador.

Aquest conjunt de factors condueix a una conclusió central: si la salut mental i les addiccions depenen en gran mesura de com s’organitza la societat, aquestes no es poden abordar exclusivament des del sistema sanitari. “És com intentar buidar un vaixell que s’omple d’aigua sense tapar la fuita”, va il·lustrar Muntané.

Davant d’aquesta realitat, el grup de recerca GREDS-EMCONET proposa tres línies d’acció:

1. Assumir que totes les polítiques públiques són també polítiques de salut mental, i legislar en conseqüència.
2. Regular alguns determinants, com l’alcohol, el joc i els entorns digitals, per evitar que sigui el mercat qui decideixi la salut de la població.
3. Reequilibrar la recerca en salut mental i addiccions, ampliant el focus més enllà de la perspectiva biomèdica, tot reforçant la recerca en determinants socials.